La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 18 de maig

Aquest dimecres fa 84 dies que va començar la invasió russa d'Ucraïna. Això és el més destacat que ha passat aquest dimarts:

- Després de dues jornades de debat, el Parlament finlandès ha votat a favor de demanar formalment l'ingrés a l'OTAN, com va fer aquest dilluns Suècia. Tant Hèlsinki com Estocolm han trencat la històrica neutralitat que mantenien des de fa vuit dècades.

- L'Unicef ha alertat que la malnutrició extrema a tot el món s'està agreujant. Si bé ja estava creixent abans de la invasió russa, el conflicte a Ucraïna encara ho ha empitjorat. En l'informe "La infància en perill", el Fons de les Nacions Unides per a la Infància avisa de les greus conseqüències que està tenint la guerra en la seguretat alimentària, perquè Ucraïna i Rússia són dels principals productors de cereals del món.

- Rússia ha assegurat que no hi ha cap negociació amb Ucraïna. El viceministre d'Exteriors rus, Andrei Rudenko, ha dit que Kíiv ha abandonat les negociacions. D'altra banda, el cap de la diplomàcia russa ha acusat els Estats Units i la UE de "guiar" Ucraïna durant les anteriors converses de pau i ha afirmat: "La guerra que han declarat no és entre Ucraïna i Rússia, sinó entre Occident i Rússia".

- Els Estats Units han reclamat més diners per a Ucraïna. La secretària del Tresor, Janet Yellen, ha pressionat la UE perquè augmenti l'ajuda financera a Kíiv perquè la que ha promès fins ara "no serà suficient ni tan sols a curt termini".

- Putin ha qualificat de "suïcidi econòmic" que els països de la Unió Europea es plantegin l'embargament de gas i petroli russos en resposta a la invasió a Ucraïna.

- Moscou s'ha retirat del Consell d'Estats del Mar Bàltic i ha considerat que l'organització, formada per dotze països i la UE, duu a terme polítiques "antirusses".

- L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha verificat almenys 226 atacs contra el sistema sanitari d'Ucraïna des de l'inici de la guerra. "Són gairebé tres atacs de mitjana per dia", ha indicat el director de l'oficina a Europa de l'OMS, Hans Kluge.

- El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha intervingut per sorpresa en la gala inaugural del Festival de Cinema de Canes. Zelenski ha reclamat al món del cinema que no resti en silenci davant la invasió d'Ucraïna, que ha qualificat com "la guerra més terrible des de la Segona Guerra Mundial".

Les autoritats del Canadà impediran que el president de Rússia, Vladímir Putin; el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i els seus familiars, a més d'altres alts funcionaris i oligarques russos, entrin al país.

En un comunicat, el ministre de Seguretat Pública canadenc, Marco Mendicino, ha explicat que el govern modificarà les lleis migratòries per evitar que els individus sancionats per Ottawa puguin entrar al país.

En resposta a la invasió russa d'Ucraïna, el Canadà ha imposat sancions econòmiques a Putin, Lavrov, les filles del president rus i altres familiars propers.

El procés d'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN ja està en marxa, després que els dos països hagin fet aquest matí la petició formal. Aquest procés s'espera que duri poques setmanes.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha celebrat les sol·licituds de Suècia i Finlàndia per unir-se a l'Aliança des de la seu de l'organització a Brussel·les:

Ho ha dit en una breu compareixença, juntament amb els ambaixadors de Finlàndia i Suècia davant de l'OTAN, emesa en directe a la pàgina web de l'Aliança.

El Ministeri d'Afers Exteriors rus ha convocat aquest dimecres l'ambaixador espanyol a Moscou, Marcos Gómez Martínez. Fonts diplomàtiques apunten a la possibilitat de l'expulsió de diplomàtics espanyols.

El 5 d'abril el govern espanyol va expulsar 25 diplomàtics i membres de l'ambaixada russa a Madrid, en considerar que representaven una "amenaça per a la seguretat del país" i com a mostra de rebuig per l'actuació de les tropes russes a Ucraïna. Una mesura que arribava després de la descoberta de cadàvers a d'altres ciutats al voltant de Butxa, on --recordem-ho-- Ucraïna va acusar les tropes de Rússia de crims de guerra. Des d'aleshores, s'esperava una resposta diplomàtica per part de Rússia.

La convocatòria arriba l'endemà que Rússia hagi decidit expulsar dos diplomàtics finlandesos, en resposta a l'expulsió de dos membres de l'ambaixada soviètica per part de Finlàndia.

El primer soldat rus acusat de crims de guerra a Ucraïna compareix avui davant un tribunal per la mort d'un civil desarmat.

El sergent Vadim Xiximarin, de 21 anys, està acusat d'haver disparat al cap a un home de 62 anys a través de la finestra oberta d'un cotxe robat a la regió de Sumi, al nord-est d'Ucraïna. Per això es podria enfrontar una pena de cadena perpètua. La seva defensa al·lega que Xiximarin va rebre l'ordre de disparar a l'home mort per evitar que digués als defensors ucraïnesos la seva ubicació.

La Fiscalia General d'Ucraïna està investigant més de 10.000 potencials crims de guerra, comesos en menys de tres mesos, i que involucren més de 600 sospitosos. Mentrestant, Moscou ha negat reiteradament haver atacat civils.

Un total de 3.752 persones civils han estat assassinades a Ucraïna des que Rússia va començar la invasió al país el 24 de febrer, segons l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Una guerra que també hauria deixat 4.062 ferits a causa dels bombardejos, míssils i atacs aeris

L'ACNUDH considera que les xifres reals de morts civils en el conflicte són considerablement més altes.

Mentrestant, més de 6,4 milions de persones han hagut de rebre ajuda humanitària des que va començar la guerra el 24 de febrer, la major part en forma de menjar.

La guerra a Ucraïna està empenyent Europa a fer una transició accelerada cap a les renovables i a buscar altres proveïdors -com Qatar o els Estats Units-. Desenganxar-se del gas i del petroli rus costarà 210.000 milions d'euros extres els pròxims 5 anys, fins al 2027. Són les estimacions de la Comissió Europea, que ja ha posat deures als 27 per accedir a aquests fons; la majoria vindran del fons europeus de recuperació, en forma de crèdits per als estats membres.

Brussel·les demana als països que els presentin els plans d'estalvi energètic per tenir accés a les ajudes. D'entrada, eleva l'objectiu de quota de renovables del 40 fins al 45% per a l'any 2030. I demana als estats que obliguin a instal·lar plaques solars als terrats de determinats edificis.

També proposen impulsar el biometà i l'hidrogen net, en la línia del que va apuntar la presidenta de la Comissió fa uns dies a Barcelona. Els estats hauran de tenir els plans d'estalvi preparats de cara al pròxim hivern per si falta gas.

La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, creu que deixar de dependre de Rússia ajudarà a estalviar 100.000 milions d'euros anuals.

Part del cost extra de tot aquest pla es cobrirà venent més drets d'emissió a la indústria. Amb això es podrien recaptar uns 20.000 milions d'euros addicionals, però amb un risc: si hi ha més drets d'emissió al mercat, contaminar podria sortir més barat.

Rússia ha expulsat 27 diplomàtics i el personal de l'ambaixada espanyola a Moscou i del consolat a Sant Petersburg. El Kremlin respon així a la mateixa mesura que havia pres el govern espanyol el 5 d'abril, quan va anunciar l'expulsió dels 25 diplomàtics i personal rus que hi havia a Espanya, deixant només a l'ambaixador.

Així se li ha traslladat des del Ministeri d'Afers Exteriors rus a l'ambaixador espanyol a Moscou, Marcos Gómez Martínez, a qui ha citat aquest dimecres.

Els diplomàtics espanyols han estat declarats "persones non grates" i hauran d'abandonar Rússia en un termini de set dies.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha insistit avui en el veto de l'entrada a l'OTAN de Finlàndia i, sobretot, Suècia, països als quals acusa de donar suport a terroristes kurds. Adverteix que no cometrà en aquesta ocasió l'error que va ser, al seu parer, permetre l'accés de Grècia.

"A un musulmà no se'l pot mossegar dues vegades", afirma. "No entregareu els terroristes però demaneu entrar a l'OTAN. No podem dir sí a privar de la seguretat aquesta organització de seguretat", ha advertit el líder turc en un discurs davant els diputats del seu partit, l'islamista AKP.

Ho ha dit coincidint amb l'acte formal en què els dos països han presentat, junts, la sol·licitud d'afegir-se a l'aliança. Concretament, diu que Suècia es nega a extradir 30 "terroristes" reclamats per Ankara.

El president turc assegura que "no servirà de res" la visita que delegacions oficials de Suècia i Finlàndia tenen previst fer a Turquia dilluns que ve.

Erdogan també ha denunciat que el seu país, que va assegurar "fa anys que lluita contra el terrorisme", mai ha rebut per part dels seus aliats occidentals el grau d'empatia i suport que rep ara Ucraïna per la invasió russa.

Mentrestant, la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, ha afirmat a Roma que desitja una ràpida ratificació de la sol·licitud per a l'entrada a l'OTAN.

Vadim Xiximarin, el primer soldat rus que ha estat processat a Ucraïna per crims de guerra, s'ha declarat culpable d'haver matat un civil. Ho ha dit aquest dimecres al tribunal de Kíiv on se'l jutja, segons ha informat el mitjà ucraïnès The Kyiv Independent. 

Xiximarin, de 21 anys, ha declarat que va matar el civil a la regió de Sumi, al nord d'Ucraïna, el 28 de febrer, quatre dies després de l'esclat de la guerra. El militar és comandant de la unitat 32010 de la quarta divisió cuirassada de la Guàrdia Kantemirovskaia de la regió de Moscou. 

Segons la investigació de la Fiscalia, Xiximarin va matar un home desarmat que anava en bicicleta per la carretera de la localitat de Txupàkhivka. Després d'un atac de l'exèrcit ucraïnès, l'acusat, en companyia d'altres soldats, va fugir amb un vehicle i en arribar a Txupàkhivka es va trobar amb la víctima, a qui va disparar un tret al cap.