La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 19 de maig

Aquest dijous fa 85 dies que Rússia va començar la invasió d'Ucraïna. Aquest és el resum del més destacat que ha passat aquest dimecres:

- El procés d'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN ja està en marxa, després que els dos països hagin fet la petició formal de forma conjunta. Aquest procés s'espera que duri poques setmanes.

- Un total de 3.752 persones civils han estat assassinades a Ucraïna des que Rússia va començar la invasió al país el 24 de febrer, segons l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

- Rússia ha expulsat 27 diplomàtics i el personal de l'ambaixada espanyola a Moscou i del consolat a Sant Petersburg. El Kremlin respon així a la mateixa mesura que havia pres el govern espanyol el 5 d'abril

- El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha insistit en el veto de l'entrada a l'OTAN de Finlàndia i, sobretot, Suècia, països als quals acusa de donar suport a terroristes kurds.

- El primer militar rus, acusat de suposats crims de guerra, que és jutjat pels tribunals ucraïnesos, s'ha declarat culpable d'haver disparat a un home desarmat. S'enfronta a una possible pena de cadena perpètua

- Amnistia Internacional ha demanat aquest dimecres a Rússia que "respecti els drets" dels presoners de guerra ucraïnesos que s'han rendit en el setge de la fàbrica d'acer d'Azovstal, a Mariúpol.

- Els Estats Units han reprès aquest dimecres les activitats a l'ambaixada de la capital ucraïnesa, Kíiv, que va tancar el febrer passat, pocs dies abans de la invasió russa.

L'ONU i els Estats Units, juntament amb altres països, han demanat a Rússia que faciliti les exportacions de cereal ucraïnès, pràcticament paralitzades pel bloqueig naval del mar Negre, per evitar que segueixi agreujant-se la crisi alimentària que viuen diversos països més pobres del món.

"S'estima que ara mateix hi ha 22 milions de tones de gra en sitges d'Ucraïna que podrien pal·liar immediatament les necessitats si es poguessin treure del país", ha explicat el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, en l'obertura d'una reunió ministerial sobre seguretat alimentària organitzada pel seu govern a la seu de les Nacions Unides.

Blinken ha demanat a governs i organitzacions internacionals que s'uneixin per forçar Rússia a crear "corredors" marítims o terrestres pels quals es puguin moure mercaderies d'Ucraïna.

Des de l'inici de la guerra, l'ONU ha advertit de l'enorme impacte del conflicte a la seguretat alimentària, atès que Ucraïna i Rússia són dos dels principals productors mundials de cereals i de les seves exportacions depenen especialment desenes de països de l'Àfrica i l'Orient Mitjà.

Almenys un civil hauria mort i diversos més haurien quedat ferits en un bombardeig contra un poble rus proper a la frontera amb Ucraïna. Segons han denunciat les autoritats de la regió russa de Kursk, l'atac s'hauria fet des d'Ucraïna i hauria afectat una fàbrica d'alcohol; la persona morta seria un treballador d'aquesta empresa.

La població afectada seria Tiótkino, un poble d'uns 3.000 habitants molt proper a la frontera amb la regió ucraïnesa de Sumi, una zona on hi va haver intensos combats durant les primeres setmanes de guerra.

Aquest atac se suma a d'altres que hi ha hagut a Bélgorod, regió russa també fronterera amb Ucraïna.

El continu bombardeig rus sobre les instal·lacions siderúrgiques d'Azovstal, a la ciutat de Mariúpol, des que va començar la guerra, podria haver originat una filtració de sulfur d'hidrogen al mar.

Així ho ha dit qui era l'alcalde d'aquesta ciutat portuària, quan aquesta encara estava en mans ucraïneses, Vadim Boitxenko. L'alcalde ha afirmat que aquests vessaments podrien fins i tot "acabar amb la fauna i la flora de les aigües del mar d'Azov".

Boitxenko també ha demanat a experts internacionals i de l'ONU que entrin "tant aviat com puguin" a les instal·lacions de l'aceria per estudiar la situació i "prevenir un desastre mediambiental de característiques globals".

El ministeri de Defensa rus ha elevat a 1.730 el nombre de militars ucraïnesos que s'han rendit desde dilluns a la planta d'Azovstal de Mariúpol. Tots ells, entre els quals una vuitantena de ferits, han estat evacuats a territori controlat pels pro-russos com a presoners de guerra.

Segons el comunicat del ministeri rus, "durant les últimes 24 hores, 771 militants de la unitat nacionalista Azov s'han rendit a Azovstal".

Tot i que algunes fonts diuen que encara quedarien comandants ucraïnesos a l'interior de la planta metal·lúrgica, el govern ucraïnès dona Mariúpol per perduda. Però només de moment. El president Volodímir Zelenski ja ha afirmat que recuperaran "les ciutats ocupades per l'exèrcit invasor".

L'exèrcit rus ha mostrat imatges de la planta siderúrgica devastada, després de gairebé 3 mesos de combats:

L'exèrcit ucraïnès ha destruït un pont a Lugansk, a l'est del país, per impedir l'avanç de l'exèrcit rus al front del Donbass.

Els soldats ucraïnesos han distribuït càrregues explosives al peu del pont, situat entre les poblacions de Rubijne i Severodonetsk, a Lugansk. La destrucció d'infraestructures és un element bàsic de l'estratègia de Kíiv per dificultar els moviments de les tropes russes.

Moscou està intensificant, en les últimes hores, els bombardejos i operacions ofensives en aquesta zona, al voltant de Lyman, uns 50 quilòmetres a l'oest de Severodonetsk.

En el següent mapa podeu consultar la situació actual de la invasió russa:

El Parlament Europeu ha validat aquest dijous suspendre durant un any els drets d'importació de tots els productes ucraïnesos a la Unió Europea (UE), en què s'inclouen productes industrials, fruites, verdures i acer. L'acció té com a objectiu facilitar les exportacions d'Ucraïna cap al seu principal soci comercial. 

Aquesta liberalització comercial ha tingut 515 vots a favor, 32 en contra i 11 abstencions. Permetrà suprimir completament els drets d'importació dels productes i també els drets antidúmping (vendre per sota del preu normal o a preus inferiors al cost) i les mesures per salvaguardar les importacions d'acer. 

"Donar a Ucraïna el suport que necessita per defensar-se no acaba en el camp de batalla. Inclou garantir que l'economia ucraïnesa continuï sent resistent i competitiva", ha explicat l'eurodiputada popular de Letònia Sandra Kalniete en un comunicat. 

Mentre que Ucraïna és el 15è soci comercial més important de la UE, amb un 1,2% del comerç total de mercaderies, la UE és el principal soci comercial d'Ucraïna, i el 2021 va representar més del 40% del comerç de mercaderies. 

Brussel·les ha plantejat aquesta ajuda com un alleujament per "la difícil situació dels productes i exportadors ucraïnesos davant la invasió militar de Rússia", i ha destacat que concedir a Ucraïna un accés al mercat de la UE sense aranzels ni quotes és un pas "sense precedents". 

En paral·lel, la UE també està adoptant altres mesures sobre el terreny per facilitar el transport terrestre de mercaderies per ajudar que els productes ucraïnesos es reparteixin pel món.

Ha liberalitzat les condicions dels camioners que transporten mercaderies entre Ucraïna i la UE, i en facilita el trànsit i l'ús de les infraestructures comunitàries per canalitzar les exportacions ucraïneses cap a tercers països. 

L'Eurocambra s'ha mostrat partiària aquest dijous que s'estableixi un tribunal internacional especial per jutjar el "crim d'agressió perpetrat contra Ucraïna pels dirigents polítics i els comandaments militars de Rússia i els seus aliats", i ha demanat a la Unió Europea que aconsegueixi suport global per establir-lo. 

En una resolució aprovada aquest dijous, els eurodiputats consideren que, ja que la Cort Penal Internacional no té jurisdicció sobre el crim d'agressió (atès que ni Ucraïna ni Rússia han ratificat l'Estatut de Roma) en aquesta situació, "aquesta llacuna s'ha d'abordar mitjançant la creació d'un tribunal internacional especial".

Aquest nou tribunal s'encarregaria d'investigar i obrir procediments pels presumptes crims d'agressió comesos contra Ucraïna pels dirigents polítics i els comandaments militars russos. 

Els diputats demanen a les institucions "que donin suport a la creació sense demora d'una base jurídica adequada per permetre la creació del tribunal" i que aportin "tots els recursos humans i pressupostaris i el suport administratiu, d'investigació i logístic necessaris per a l'establiment del tribunal". 

La multinacional de menjar ràpid McDonald's ha arribat a un acord aquest dijous per vendre el negoci que té a Rússia a l'empresari soci de la franquícia Alexandr Govor. L'acció permetrà conservar una gran part dels llocs de treball i arriba tres dies després l'empresa anunciés que tancaria els 850 restaurants que té a Rússia. 

"Segons les condicions de l'acord, el senyor Govor adquireix tota la cartera de restaurants de la cadena i l'activitat es desenvoluparà sota una nova marca", assenyala McDonald's en un comunicat, en què es destaca que l'empresari rus és soci des del 2015 i que a Sibèria ja hi ha 25 franquícies operades per ell. 

Tot i l'acord, encara s'han de precisar algunes condicions, inclòs l'autorització per les autoritats reguladores, i s'espera que els últims detalls es tanquin en les "pròximes setmanes". 

L'empresa subratlla que l'acord de compravenda contempla la preservació d'almenys durant dos anys dels llocs de treball amb les mateixes condicions. El comprador ha acceptat finançar fins al termini de la transacció els salaris dels treballadors de la corporació que treballen en 45 regions de Rússia.  

Més de 3.000 ucraïnesos que s'han refugiat a Espanya de la guerra ja tenen accés a una feina i l'alta a la Seguretat Social. En data de 30 d'abril, és a dir, en menys de dos mesos de residència a Espanya, hi havia 47.231 persones ucraïneses en edat laboral amb una autorització de protecció temporal a Espanya, 36.528 de les quals dones. 

Són xifres facilitades per la Subdirecció General d'Anàlisi Migratòria del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que reflecteixen que el 6,5% dels refugiats ja tenen un treball i l'alta a la Seguretat Social. "És un percentatge rellevant si tenim en compte l'alta presència d'aquest grup de mares amb nens a càrrec i sense nocions de la llengua espanyola", apunta el ministeri. 

Fins al moment, el govern espanyol ha concedit 105.541 proteccions temporals i ha atès 51.866 ucraïnesos en els quatre Centres de Recepció, Atenció i Derivació, desplegats a Pozuelo de Alcorcón, Barcelona, Alacant i Màlaga. 

Les persones que arriben a aquests centres poden fer diferents tràmits, com la documentació a través de la protecció temporal o l'assignació d'un número de la Seguretat Social. 

Entre els refugiats, el 60,4% compta amb estudis superiors i el 54% van arribar a Espanya en autobús o cotxe, mentre que un 40% ho van fer en avió.