La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 6 de maig

Dia 72 de la guerra a Ucraïna. Aquest és un resum de tot el que ha passat en la jornada anterior:

- L'evacuació de civils del complex siderúrgic Azovstal de Mariúpol havia de continuar aquest dijous però tot i que el Kremlin ha assegurat respectar l'alto el foc de tres dies anunciat per facilitar-ho, el govern ucraïnès sosté que l'exèrcit rus continua atacant la zona.

- On també hi ha contradiccions és en l'anunci fet per part ucraïnesa que els soldats russos havien entrat a Azovstal. El Kremlin ho nega. 

- El batalló Azov havia estat denunciat per Moscou com a autor de l'explosió del teatre de Mariúpol el 16 de març. Ara una investigació periodística de l'Associated Press conclou que va ser realment destruït per l'exèrcit rus i que hi van morir 600 civils, el doble de l'estimat.

- El Pentàgon està ajudant Ucraïna a localitzar i eliminar generals russos al camp de batalla, segons ha reveltat The New York Times. 

- El president, Volodímir Zelenski, ha anunciat a les xarxes el llançament d'una "iniciativa global" per recaptar fons per a la reconstrucció del país. 

- El Kremlin ha demanat disculpes --en un un gest gens habitual-- per unes declaracions polèmiques del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, en què comparava Volodímir Zelenski amb Adolf Hitler, dient que aquest també tenia sang jueva.

Sense possibilitats de fer de mitjancera per aturar la guerra a Ucraïna, l'ONU ha convertit en la seva gran prioritat les operacions d'evacuació de civils de les zones més castigades, principalment de la ciutat de Mariúpol. 

Aquest dijous ha confirmat que ha posat en marxa una altra missió per treure gent atrapada pels combats a Mariúpol i a la foneria d'Azovstal, l'últim reducte de la resistència ucraïnesa en aquesta zona estratègica. 

L'operació es duu a terme juntament amb el Comitè Internacional de Creu Roja, igual que les altres dues missions d'evacuació de la setmana passada, que han permès a gairebé mig miler de persones --almenys un centenar d'Azovstal-- sortir de la zona. 

António Guterres ha anunciat davant el Consell de Seguretat que l'operació està en marxa però que la política és "no donar detalls abans que concloguin per no perjudicar les possibilitats d'èxit."

El Pentagon assenyala que només proporciona informació d'Intel·ligència a Ucraïna per "defensar el seu país" i no sobre la localització de comandants russos sobre el terreny.

El portaveu del Departament de Defensa dels EUA, John Kirby, reaccionava en roda de premsa a un article del diari The New York Times, on s'afirmava que els serveis d'intel·ligència nord-americans han passat dades a Ucraïna que li han permès localitzar i eliminar una dotzena de generals russos.

"Els EUA proporcionem informació del camp de batalla per ajudar els ucraïnesos a defensar el seu país (...) no proporcionem intel·ligència sobre la ubicació de líders militars d'alt rang en el camp de batalla ni participem en les decisions de què s'ha d'atacar", ha dit Kirby.

Tot i això, preguntat sobre si el Departament de Defensa considera "falsa" la informació difosa, Kirby ha evitat respondre.

Les forces russes presents a Mariúpol, a Ucraïna, continuen els atacs terrestres contra la planta siderúrgica d'Azovstal per segon dia, malgrat l'anunci d'alto el foc per permetre l'evacuació dels civils que encara s'hi refugien, segons informa aquest divendres la intel·ligència militar britànica en un tuit.

La intel·ligència britànica relaciona els esforços militars russos per obligar la resistència d'Azovstal a rendir-se amb la commemoració del 9 de Maig a Rússia.

I hi afegeix que la resistència ucraïnesa està suposant "un cost de personal, d'equipament i de municions per a Rússia. Les pèrdues russes continuaran augmentant i frustrant els seus plans operatius al sud del Donbass."

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha dit aquest en la seva al·locució diària, aquest dijous al vespre, que les forces russes encara estaven assaltant i bombardejant la planta d'Azovstal i denuncia que no es respecta l'alto el foc de tres dies acceptat per Rússia. 

Malgrat tot, Reuters informa, de fonts d'un alt funcionari ucraïnès, que s'està realitzant "en aquest moment" un nou intent d'evacuar civils atrapats a la foneria de Mariupol amb combatents ucraïnesos.

La intel·ligència nord-americana hauria donat informació a Ucraïna que va permetre al seu exèrcit enfonsar el vaixell de guerra Moscou, el buc insígnia de la flota russa al Mar Negre.

Segons la CNN i el Washington Post, que citen fonts del govern dels Estats Units, Washington ha reconegut que comparteix informació marítima amb Ucraïna "per assistir al país en la seva defensa davant dels atacs de les forces russes des dels seus vaixells de guerra del mar Negre".

Tot i això, els Estats Units no van tenir "avís previ" que Kíiv volgués atacar l'emblemàtic vaixell rus. Ucraïna hauria demanat informació sobre "un vaixell que navegava al sud d'Odessa" i els Estats Units els haurien confirmat que era el Moscou i la seva ubicació. Ucraïna, llavors, el va bombardejar amb dos míssils.

La ciutat de Mariúpol ha viscut, com cap altra, la devastació de la guerra. Milers de persones, potser desenes de milers, hi han mort pels bombardejos russos. Els que han sobreviscut, ho han fet en unes condicions pèssimes, malvivint amagats en soterranis i garatges d'on només sortien per anar a buscar aigua o menjar.

Ara, alguns dels que han patit aquest horror ja han pogut fugir i han arribat a la ciutat de Zaporíjia, a uns 240 quilòmetres. Des d'allà, han explicat les experiències esgarrifoses que han hagut de viure.

"Tot i que a Zaporíjia també sonen les alarmes antiaèries, almenys no hi cauen bombes", expliquen angoixades la Marina i l'Olena, dues amigues que vivien a Mariúpol i que fa només dos dies que han arribat al seu nou refugi.

Olena explica també que quan un míssil va destruir casa seva, va baixar a viure amb els veïns a l'aparcament de l'edifici. Eren uns dos-cents. Només sortien a la superfície comptades vegades, per exemple per buscar aigua a les canalitzacions que hi havia a la ciutat. O menjar, entrant en botigues que estaven abandonades perquè havien estat destruïdes. "Hi havia cadàvers a dins."

Aquest testimoni diu que no tornarà mai més a Mariúpol: "Ja no és Ucraïna; m'agradaria que ho pogués tornar a ser, però és difícil, i jo no tornaré a Rússia.

Malgrat tot, no desitja el que ella ha patit ni al seu pitjor enemic, "ni a cap soldat rus, ni tan sols a Putin", i lamenta que "Mariúpol era una ciutat rica i preciosa, ho tenia tot, tot el que necessitava per ser feliç. I el mar, tendre... Mai vaig pensar que pogués passar una cosa així".

Tampoc la seva amiga Marina vol tornar si Ucraïna no recupera aquest territori. Totes dues saben que molts dels seus antics conciutadans, prorussos, no veuen les coses de la mateixa manera.

Des de Zaporíjia totes dues miren ara de recuperar-se i agafar forces per superar el que han viscut i començar a afrontar el seu futur i el de les seves famílies. Un futur que, molt probablement, serà lluny de Mariúpol.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit avui que és un fet evident que Polònia "és una font d'amenaça per a la integritat territorial d'Ucraïna", en relació amb les suposades pretensions de Varsòvia sobre territoris de l'oest d'Ucraïna.

Peskov s'ha negat, però, a comentar les declaracions del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, en el sentit que Rússia, Ucraïna i Bielorússia, tard o d'hora, podrien veure's obligades a lluitar juntes contra Polònia, que desitja controlar l'oest d'Ucraïna.

Amnistia Internacional ha denunciat "atacs il·legítims" i "execucions extrajudicials" a Ucraïna per part de l'exèrcit rus a diverses localitats al nord-oest de Kíiv.

Segons ha explicat la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, la delegació d'AI a Ucraïna ha documentat atacs aeris desproporcionats a blocs de pisos a Borodianka que van causar la mort de quaranta civils. També a Butxa ha registrat almenys cinc execucions entre febrer i març.

Amnistia Internacional demana que tots els responsables d'aquests fets, des dels comandaments militars fins al president rus, seguin davant la justícia.

El 9 de maig se celebra a Rússia el Dia de la Victòria, en què es commemora la victòria soviètica contra els nazis. Davant el simbolisme d'aquesta data, s'ha especulat que Putin podria anunciar una victòria militar. Ara, però, guanya força la hipòtesi que el president rus declari oficialment la guerra.

El primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, s'ha pronunciat en aquesta línia: "Segons serveis d'intel·ligència col·laboradors, Rússia té la intenció de declarar una guerra en tota regla el 9 de maig."

Xmihal també ha denunciat aquest divendres que la meitat del territori ucraïnès, amb una superfície de 603.700 quilòmetres quadrats dins de les seves fronteres, ja està contaminat amb mines o projectils sense explotar.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha participat aquest divendres a la XXXVII Reunió del Cercle d'Economia, a Barcelona.

En un context marcat per la invasió russa d'Ucraïna, la presidenta de la Comissió Europea ha aprofitat la seva visita a Catalunya per fer referència al compositor Pau Casals, que es va exiliar en acabar la Guerra Civil. "El llegat de Casals es manté viu, perquè avui Europa està prenent decisions per mantenir la seva dignitat", ha conclòs.

En el seu discurs, Von der Leyen ha reivindicat els valors europeus i la necessitat de donar suport a Ucraïna davant els atacs de Rússia. La presidenta de la Comissió Europea ha reconegut que la Unió Europea ha entrat "en un nou capítol" en què els països membres estan fent ús de tot el seu potencial econòmic per fer front al poder militar de Vladímir Putin.