La guerra impacta a Moldàvia: 3 milions d'habitants i 100.000 refugiats
Moldàvia té un paper actiu en la crisi de refugiats per la guerra a Ucraïna. Malgrat ser un dels països més pobres d'Europa, i amb poca població, uns 3 milions d'habitants, ja hi han entrat més de 100.000 persones.
La presidenta, Maia Sandu, manté les fronteres obertes i la predisposició a ajudar. A la capital, Chisinau, des del mateix dia de la invasió es va habilitar el centre de convencions per allotjar-hi temporalment els nousvinguts. Ion Diacono és un voluntari:
Si la gent pensa que Moldàvia és un país pobre, aquí la gent és rica perquè té un gran cor, i el cor i l'amor no es poden mesurar. És la psicologia nacional dels moldaus i jo estic molt orgullós dels moldaus.
Entre la població moldava hi ha molt gent disposada a acollir les persones que fugen de la guerra. Des de l'Ajuntament de Chisinau s'organitza l'acolliment. Vlad Melnik és un responsable municipal:
Aquests papers penjats contenen informació de voluntaris de la ciutat de Chisinau i de la República de Moldàvia disposats a acollir refugiats a casa seva. Els refugiats els consulten, i els ajudem a trobar una maner d'arribar fins a les persones que volen acollir.
La Maria acaba d'arribar amb la seva filla des de Mikolaiv, on treballava en una llar d'infants. Per això sap molt bé com la guerra afecta els més petits:
Tenia molta por cada cop que sentia un soroll i em cridava "mare"! És terrible, de veritat. No sé què diuen a les notícies sobre la nostra ciutat, Micolaiv, però allà les coses no van gens bé perquè els russos volen arribar a Odessa. A Micolaiv estan malament i teníem por.
L'Elena ha arribat sola a Moldàvia, fugint d'Odessa, i té molts familiars i amics a Rússia:
Ells no saben res del que està passant allà, tot els ho expliquen d'una manera molt diferent. Nosaltres els enviem imatges del que veiem: cases bombardejades, incendis, cossos estirats a terra... Nosaltres ho veiem tot i els ho ensenyem. I ells es queden muts. Estant en xoc igual que la nostra gent.
La meitat dels que han arribat a Moldàvia no s'hi han quedat, han seguit camí cap a altres països d'Europa. Fa encara no una setmana Moldàvia va firmar la petició d'adhesió a la UE. La situació a Ucraïna ha fet créixer el temor sempre latent que Rússia pugui estendre l'amenaça també fins a Moldàvia, on des de fa trenta anys dóna suport amb tropes a la secessió de Transnístria.
Pas fronterer de Galati, a Romania
Els ucraïnesos que arriben a Galati han fugit d'Odessa perquè veuen imminent l'atac rus a la ciutat. En alguns caos deixen enrere familiars ferits o morts.
La Júlia ha deixat una germana de 23 anys que s'ha quedat a Odessa per ajudar. Viu acollida en una residència d'estudiants amb els seus fills petits, ha trigat tres dies a arribar fins aquí, i ara vol anar a viure a Alemanya, on té familiars llunyans però creu que Europa no els ajuda prou:
Crec que avui ja estem en la Tercera Guerra Mundial, en la qual Ucraïna lluita sola. Molts països estan rebutjant ajudar-nos i donar-nos suport. Això és un fet, així doncs, nosaltres lluitem per tots.
La Júlia creu que els ucraïnesos són els únics que ara mateix defensen les centrals nuclears, tots sols, i aboca la possibilitat que Putin acabi activant el botó i amb la radioactivitat s'acabi tot:
Si no defensem les nostres centrals nuclears tot Europa se n'haurà d'anar, tots fugiran, no sabem a on, potser a l'Àfrica, perquè la radioactivitat ho farà malbé tot. Si Putin prem el botó s'acabarà tot. I avui nosaltres som els únics que lluitem. Només nosaltres.
Algunes ONG han habilitat locals, també hi ha escoles i residències d'estudiants que acullen un miler llarg de refugiats. A la recepció un estudiant fa de voluntari per ajudar els refugiats.
