La història de l'hotel amb una porta a França i una a Suïssa que va ajudar a salvar jueus

A pocs quilòmetres al nord de Ginebra hi ha un petit poble anomenat La Cure que és a sobre mateix de la frontera entre França i Suïssa, i la línia passa pel mig d'un hotel.

No és cap causalitat: després de moltes disputes entre els dos països, el 1862 es va definir la frontera, i el propietari d'un terreny que va quedar dividit va afanyar-se a construir-hi una casa.

El va construir un contrabandista

De cognom Ponthus, aquest ciutadà francès tenia fama de contrabandista, i s'hauria dedicat a traficar a través de la casa, que tenia una porta a França i una altra a Suïssa.

60 anys més tard va comprar-la Jules-Joseph Arbez, que la va convertir en l'Hotel Franco-Suisse, i es va convertir en un lloc freqüentat pels turistes que practicaven esports d'hivern.

Via de fugida pels jueus durant l'ocupació nazi de França

Però la peculiaritat geogràfica de l'hotel va passar de ser una curiositat local a una eina poderosa durant l'ocupació nazi de França el 1940.

El fill d'Arbez, Max, va aprofitar l'edifici per utilitzar-lo per col·laborar amb la resistència francesa i també per ajudar centenars de jueus a fugir dels nazis cap a Suïssa durant la guerra.

A la part francesa només hi havia el bar i una sala, mentre l'escala de l'edifici, a partir del setè graó, era ja a la part suïssa, de manera que va servir per passar d'un país a l'altre de manera invisible.

Protecció de l'estat francès

Finalment, el règim titella de Vichy va acabar fent tancar i tapiar la porta que donava a França per evitar que continués sent un colador per on circulaven els resistents i fugien els jueus.

Max Arbez va reobrir del tot l'hotel després de la guerra i, malgrat que el govern suïs va intentar comprar-li per evitar la doble nacionalitat de l'edifici, no ho va aconseguir.

El motiu va ser el suport que va rebre de les autoritats franceses, que van defensar-lo pel paper que havia tingut d'ajuda a la resistència durant l'ocupació alemanya.

Seu de negociacions per la guerra d'Algèria

El 1961 l'hotel va tornar a tenir una funció política com a territori neutral, quan s'hi van reunir per primera vegada representants de l'estat francès amb representants del front d'alliberament d'Algèria, vinguts de Suïssa per negociar la fi de la guerra.

Les peculiaritats de l'hotel no es van quedar aquí: durant els anys 50, un diputat francès del departament del Jura li va posar el nom d'"Arbézie", com si fos un país independent.

Micronació entre els dos països

El propietari li va seguir la broma: es va autoanomenar Max primer d'Arbézie i va atorgar al nou país, que era casa seva, una bandera, i fins i tot una moneda, la rúpia arbeziana.

Arbez va morir el 1992, i vint-i-un anys després, el 2013, el Museu de l'Holocaust de Jerusalem el va nomenar a títol pòstum com a Just entre les Nacions per haver ajudat a salvar molts jueus el 1940.

Els seus fills han continuat el negoci familiar, que continua sent un bastió a cavall dels dos països, tot just a tocar de la duana.