La història de Stoptime: de músics de carrer adolescents a enemics del Kremlin
Tocaven música a l'avinguda més cèntrica de Sant Petersburg, l'avinguda Nevski. És una estampa clàssica dels carrers de la segona ciutat més gran de Rússia: tot de cercles de vianants que escolten músics joves. Stoptime, però –la Diana Loginova, que tenia 18 anys, i l'Aleksander Orlov, de 22– van acabar a la presó, ara fa set mesos.
El seu pecat va ser cantar temes de músics que no són del gust del Kremlin: artistes com Monetochka o el raper Noize Mc, autor de l'èxit Cooperativa Llac dels Cignes, que referencia la peça de Txaikovski que es va emetre repetidament durant el cop d'estat contra Gorbatxov el 1991.
Com en el cas del raper, els membres de Stoptime van anar guanyant popularitat i es van convertir en un fenomen a Rússia. Les cançons de protesta van tenir un gran suport popular, però també la força amb què el govern rus va intentar silenciar-los; tot plegat els va convertir en una cosa que difícilment podien haver imaginat quan van començar a cantar al metro: cantants coneguts.
Ara, des de l'exili, han engegat una gira arreu d'Europa que els ha dut, entre altres ciutats, a Barcelona, on van interpretar moltes de les cançons que els van dur a la presó.
Detinguts per tocar al carrer
La Diana Loginova i l'Aleksander Orlov van començar a tocar als carrers de Sant Petersburg, ara fa menys d'un any, cançons que simplement els agradaven, entre les quals –reconeixen en una entrevista al Catalunya Nit– n'hi havia de "cantants considerats agents estrangers" i que "tècnicament estan prohibides". Una condició que inicialment no era problemàtica, però que va començar a posar nervioses les autoritats a mesura que el públic de Stoptime va anar creixent, com explica Loginova.
Abans, ningú dels òrgans de poder no parava atenció a aquestes cançons. Després que comencés a venir cada cop més gent a escoltar-nos, ens van detenir i ens van començar a aplicar el carrusel.
Aquest és el nom per referir-se a com les autoritats tracten molts dels opositors a Rússia per intentar dissuadir-los de continuar les seves activitats contra el govern. Els dissidents entren a la presó uns dies i, tan bon punt els alliberen, els tornen a detenir. "Sense pausa: ets al calabós, surts i quan surts els investigadors ja t'esperen per enviar-t'hi de nou", expliquen.
Després del tercer arrest van aconseguir marxar de Rússia per evitar que la seva causa escalés en un procés penal. L'argument oficial era que les cançons suposaven "una ofensa contra els caps de l'exèrcit" i exigien una disculpa a Loginova com a líder del grup. Ella s'hi va negar.
"Vaig assumir la culpa en nom de tot el grup; m'interrogaven cada dia, estava incomunicada i, probablement, com que no tenien prou acusacions contra mi em van deixar sortir", recorda. Però les autoritats hi tornaven sistemàticament, a vegades amb arguments ben recargolats, com ara quan un home els va denunciar per "obstaculitzar l'accés al metro", amb la gentada que s'havia aplegat per a veure'ls.
"El vianant que ens va denunciar va dir que intentava entrar al metro, quan en realitat estàvem actuant a la boca de sortida del metro", explica Loginova.
La duresa de la presó i un record "bonic"
Tots dos descriuen el pas per la presó com una experiència molt difícil, "no era una casa de colònies per a nens", tot i que admeten que en el cas de la Diana Loginova va ser especialment dura pel fet de ser una dona.
"No hi ha mesures higièniques per a les dones; quan tens dolors de regla no pots demanar calmants i, pel que fa a la higiene, només una altra dona et pot acompanyar a dutxar-te", explica la cantant, que recorda com la van tenir "més de 12 dies sense poder rentar-se".
En aquest procés, però, també van tenir moments bonics, com ara quan l'Aleksander li va demanar matrimoni a la Diana, en plena detenció, dins el furgó policial.
Va ser quan ens portaven a les cel·les d'aïllament. Durant el trajecte vaig fer un anell amb un mocador de paper i el vaig guardar a la capsa del vapejador. Així és.
Un moment romàntic enmig de l'angoixa de trobar-se retinguts i sense saber si podrien recuperar la llibertat aviat. De fet, Loginova explica com van pressionar la seva família: "Van demanar a la mare que signés una declaració que havien dictat ells, sota l'amenaça que em podien condemnar a set anys de presó en un procés penal", assegura.
El camí a l'exili
Les amenaces, expliquen, van arribar a altres membres de la família com l'àvia i la tieta. Va ser en aquest punt que van decidir que el millor era marxar. "La pressió continuaria i no em deixarien en pau", expressa Loginova. Orlov afegeix que "seguir al país no era segur" i van fugir el mateix dia que els van posar en llibertat.
Un cop fora de Rússia, van contactar amb la comunitat artística russa a l'exili i van conèixer alguns dels artistes que admiraven i que figuraven a la llista negra que els va dur al calabós, com ara Noize MC o Monetochka, amb qui van acabar actuant conjuntament.
Va ser una sensació increïble. No es van comportar com estrelles, tot i que ho són, sinó com amics que et donen suport en un moment difícil. Va ser com un conte de fades amb final feliç.
Expliquen que interpretaran algunes de les cançons més populars que van tocar a l'avinguda Nevski de Sant Petersburg, però també els nous himnes que han compost a l'exili. I és que tots dos tenen clar que volen refer la seva vida lluny de casa seva.
"Volem construir el nostre futur malgrat el nostre passat", assegura Loginova, que explica que tenen ganes d'entrar a la universitat i formar-se. I malgrat que desitgen que el seu nou àlbum tingui èxit i ompli sales de concerts, no amaguen un somni molt més bàsic: "Volem simplement tenir una vida normal".
