La història de superació del navegant Dani Anglada: "Vaig perdre la vista, no la visió de la vida"
Fa set anys i mig, un extintor li va explotar a la cara mentre treballava com a oficial de la marina mercant. Era a alta mar, a 70 milles de Hawaii, i el rescat va ser llarg i complex. Quan va tornar a casa, el diagnòstic era definitiu: ceguera total. La vida, com la coneixia, s'havia trencat.
Dani Anglada resumeix així un camí vital marcat per aquest accident que va suposar una llarga travessa emocional:
Vaig perdre la vista, no la visió de la vida.
Ara, immers en una reconstrucció personal que passa per la mar, la tecnologia i el desig d'independència, comparteix la seva història amb Marta Romagosa a Catalunya Ràdio.
"Fa quatre anys vaig decidir que volia tornar a viure"
Els primers anys després de l'accident van ser els més durs. Dani explica que va passar per una depressió profunda quan va entendre que no hi hauria cap recuperació visual. "No em veia capaç de viure sense veure-hi", admet.
La manca de referents i de consciència social sobre la vida amb discapacitat visual el van portar a un intent de suïcidi el 2019. Amb el temps, però, va començar un gir intern. "Fa uns quatre anys vaig decidir que volia tornar a viure", explica a Marta Romagosa.
Tenia (i té) inquietuds, projectes i una necessitat clara: recuperar el control de la seva vida, encara que fos d'una manera diferent.
La diferència entre vista i visió
En la conversa amb Catalunya Ràdio, el Dani remarca que hi ha una distinció clara: la vista i la visió no són el mateix.
La vista és el que veus, és material. La visió és l'objectiu de vida que un es proclama.
Sense vista, ha après a interpretar l'entorn amb altres sentits. Escolta el món d'una manera que abans no necessitava. On abans hi veia, ara hi reconeix sons, textures i patrons. No és que els sentits s'hagin "desenvolupat" màgicament, explica, sinó que ara són imprescindibles per entendre el que l'envolta.
"El 80% de la informació que veus entra pels ulls. Si veus un gos, estic segur que el 99,9% de les vegades no l'has sentit", diu. Així doncs, amb aquest cas exemplifica com entén el món que l'envolta: "He registrat els tipus de sons de poteta petita, poteta més gran..."
Tornar al mar: navegar sense veure-hi
El mar, que ja formava part de la seva vida abans de l'accident, ha tornat a ser clau en aquesta reconstrucció. A través del port del Masnou i coincidint amb l'impacte de la Copa Amèrica, el Dani va començar a imaginar un projecte de vela inclusiva perquè persones amb discapacitat visual també puguin navegar.
Aquest 2025 ha marcat un abans i un després en aquest objectiu: Dani Anglada s'ha convertit en la primera persona invident del món a fer la volta a l'illa de Wight, a Anglaterra, amb un patí de vela i en solitari. Només ha disposat d'embarcacions d'assistència en cas de necessitat.
Ell no parla del repte com una gesta, sinó com una conseqüència natural del seu procés vital: "No soc cap heroi, soc una persona que vol viure", insisteix.
"Yes We Sail": tecnologia pensada des de l'experiència
Per fer possible aquesta navegació, el Dani ha creat un sistema propi de guiatge, i no parla, vibra. A través del projecte "Yes We Sail", ha dissenyat un protocol de navegació creat "des d'un invident per als invidents", com ell mateix diu.
Porta sensors de vibració al cos que li indiquen el rumb, el vent i la direcció, seguint la lògica de les hores del rellotge. La idea neix d'una necessitat molt clara: "He de descarregar les orelles." Necessitava sentir el vent, la vela, l'aigua, el vaixell... I amb la vibració, s'orienta sense perdre la connexió amb el mar.
Aquest sistema, explica, també pot ajudar persones sense discapacitat, perquè resol mancances habituals de la navegació tradicional i el rumb al mar.
Viure sol: un altre gran pas
Més enllà del mar, aquest any Dani Anglada també afronta un repte a la seva vida privada: començar a viure sol. Fins ara vivia amb la seva mare, però una absència temporal l'ha obligat a fer el pas. I ja no hi ha marxa enrere.
Vull tenir independència. Penso que és el moment i tinc les eines per fer-ho.
Parla d'organització, de roba, de petites dificultats quotidianes que no considera obstacles, sinó adaptacions. També revela que, sovint, la sobreprotecció externa pot frenar aquest procés: deixar-se ajudar sempre no permet aprendre a viure amb autonomia.
"Vull viure d'una manera digna i plena"
Marta Romagosa el defineix com un petit heroi, però ell ho rebutja amb humilitat. El seu objectiu de vida no és inspirar, sinó viure amb dignitat, plenitud i respecte.
Amb el mar com a motor, la tecnologia com a aliada i la independència com a horitzó, Dani Anglada no parla de superació com una meta, sinó com un camí. Un camí que, encara que no pugui veure, té molt clar cap on va.
