La història del robatori que va consagrar "La Gioconda" com l'obra d'art més famosa del món, a "Sense ficció"

El documental "Han robat 'La Gioconda'", que "Sense ficció" estrena el 2 de desembre, segueix la investigació d'un robatori que es va desenvolupar en un clima de tensió política i va despertar un interès mundial sense precedents. Una investigació plena de girs i de sospitosos il·lustres, com Picasso. 

Durant dos anys, la desaparició del famós retrat alimenta tota mena de rumors i especulacions, fins que finalment enxampen el lladre de l'obra. El retorn triomfal del quadre converteix l'incident en un mite modern: el robatori, la investigació i la recuperació de "La Gioconda" reforcen la seva aura enigmàtica i la consagren com una icona universal, símbol etern del misteri i la fascinació artística.

Amb una mirada entremaliada, un somriure enigmàtic i una postura inimitable, "La Gioconda", de Leonardo da Vinci, s'erigeix ​​com la icona definitiva de les arts. Cada any, desenes de milers de visitants van al Louvre amb l'esperança de veure-la. Més que un simple retrat, "La Monna Lisa" ha forjat una veritable llegenda al llarg dels segles. 

"Han robat 'La Gioconda'" revisita l'episodi increïble, però poc conegut, que la va convertir en l'obra d'art més famosa del món. El documental se submergeix al cor del París de la Belle Époque per seguir cada pas -des de les pistes falses fins a les revelacions- d'una investigació extraordinària. 

Darrere d'aquest esdeveniment sorprenent s'amaga una realitat més complexa del que es podria imaginar. Qui va poder cometre un robatori així? Per què "La Gioconda"? Per què en aquest precís moment?

 

Un robatori molt fàcil

22 d'agost de 1911, Palau del Louvre. Un pintor que fa còpies d'obres es dirigeix al lloc on hi ha penjada "La Gioconda", però, en arribar-hi, només troba una paret buida: "La Gioconda" ha desaparegut. El personal del museu, primer, i després la policia busquen per tot arreu, però el quadre no és enlloc. 

La seva absència captiva els mitjans de comunicació, alimenta els rumors més esbojarrats i transforma l'obra ja famosa en un veritable mite. "No es parla de res més", destaca l'historiador de l'art Pierre-André Hélène.

"No cal ni dir que per a la premsa francesa aquest esdeveniment és un regal del cel."

Charles Diaz, historiador de la policia, explica que "la investigació detecta enormes deficiències de seguretat, enormes mancances en la manera de gestionar el Louvre". 

"Es constata que no hi ha inventari. El Louvre ni tan sols sap quines antiguitats, quins quadres, quins objectes conté. I si es desplaça una obra ningú no sap on és." 

Diaz també es refereix a l'absentisme i a la relaxació dels vigilants: "Hi ha treballadors que s'adormen mentre treballen. A més, també es troben proves de corrupció." 

"És possible que hi hagi hagut robatoris al Louvre sense que ningú se n'hagi adonat."

 

Apollinaire i Picasso, investigats

Després de seguir diverses pistes infructuoses, la investigació apunta a l'artista bohemi Géry Pierret, proper als cubistes, que havia robat unes estatuetes fenícies al Louvre. Pierret confia les estatuetes al poeta Apollinaire, que passa per dificultats econòmiques i que les ven a Picasso. Apollinaire és detingut i passa cinc dies a la presó. I Picasso també va haver de declarar davant del jutge. 

Passa el temps i a finals del 1911 gairebé ja no es parla de "La Gioconda". La investigació està encallada i no hi ha cap pista. 

 

Dos anys desapareguda

No és fins al 1913 que el cas del robatori de "La Gioconda" fa un tomb important. A Florència, Itàlia, l'antiquari d'Alfredo Geri rep una carta d'algú que assegura que té el quadre. Geri i el director del Uffizi acudeixen a la cita amb el seu interlocutor en una habitació d'hotel de la ciutat. En una maleta de doble fons descobreixen "La Gioconda".

La policia acaba detenint el propietari de la maleta, Vincenzo Peruggia, un italià que treballava a França, en concret, posant vidres protectors als quadres del Louvre. 

Peruggia va triar "La Gioconda" pràcticament per casualitat, perquè era un dels quadres exposats més petits i més fàcils d'amagar. Aclaparat pels esdeveniments, va estar dos anys i mig sense intentar negociar i no es va posar en contacte amb ningú. 

L'historiador Jean-Yves Le Naour explica que Vincenzo Peruggia tenia "La Gioconda" guardada en una caixa sota el llit.

"De tant en tant l'obria per contemplar-la. Tot sol."

 

El retorn a França i la conversió en icona

Després de ser trobada, "La Gioconda" va fer una gira per diverses ciutats d'Itàlia, fins que va enfilar el viatge triomfal de tornada cap a París, on l'esperava una multitud, a més de membres del govern francès i centenars de fotògrafs.

"El somriure més bonic del planeta torna a ser a casa."

Vincenzo Peruggia va ser jutjat a Itàlia, on el van condemnar a un any de presó, una pena reduïda més tard a set mesos. Com diu l'historiador Jean-Yves Le Naour, gràcies al robatori de Peruggia "'La Gioconda' va deixar de ser un quadre. Ara forma part de la història".