La fotografia coneguda com "L'últim jueu de Vínnitsia" va ser feta a Berdítxiv, a Ucraïna, el 28 de juliol del 1941
La fotografia coneguda com "L'últim jueu de Vínnitsia" va ser feta més al nord, a Berdítxiv, a Ucraïna (Wikimedia Commons)

La IA ajuda a identificar el nazi que executa un jueu a la fotografia "L'últim jueu de Vínnitsia"

L'historiador Jürgen Matthaüs continua investigant per saber qui és l'home que, en una de les fotografies més esfereïdores de l'Holocaust, aguanta la mirada abans de ser assassinat d'un tret
El periodista Judith Casaprima mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
5 min

L'historiador Jürgens Matthaüs estava a punt de jubilar-se del Museu del Memorial de l'Holocaust dels Estats Units quan va publicar el 2023 un estudi sobre una de les fotografies més icòniques i esfereïdores de l'Holocaust, coneguda com "L'últim jueu de Vínnitsia".

A la imatge es veu com un nazi apunta amb una pistola al cap un home agenollat a la vora d'una fossa plena dels cadàvers de companys, veïns o amics.

El més pertorbador és que l'home, a punt de ser executat, aguanta la mirada. Al voltant, un grup de persones, militars i civils, miren poc o gens impressionats per la cruesa de l'escena.

Ara, en un nou estudi publicat a la revista Metropol d'estudis històrics, Matthaüs ha pogut identificar, amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, l'assassí d'aquell jueu. El nazi té nom: és Jakobus Onnen, que aleshores tenia 34 anys.

La víctima no se sap qui era, de moment, perquè l'historiador continua la seva investigació.

Una segona còpia de la mateixa foto

Com altres investigadors, Jürgen Matthaüs, natural de Dormund, ha dedicat moltes hores a indagar en els detalls de fotos històriques, que en aquest cas documenten l'Holocaust jueu.

"L'últim jueu de Vínnitsia" la va publicar per primera vegada el 1961 l'agència ja desapareguda United Press (UIP), amb motiu del procés contra Adolf Eichmann --un dels principals organitzadors de l'Holocaust--, que havia estat detingut a l'Argentina i finalment va ser jutjat i penjat a la forca a Israel. Un supervivent jueu, Al Moss, la va trobar el 1945 a Múnic i la va entregar a l'agència.

Al dors de la fotografia escrit en alemany hi posava el títol per la qual se la coneix i, per tant, es va situar en una de les matances que les Einsatzgruppe (grups de treball) ---esquadrons paramilitars de la mort de les SS--, van fer a Vínnitsia, a Ucraïna, el 1941. Un milió i mig de jueus van ser exterminats a Ucraïna entre principis del 1941 i finals del 1942, abans que els nazis engeguessin el sistema de les cambres de gas.

Però l'oportunitat d'estudiar aquesta fotografia li va arribar a Matthaüs per la donació dels diaris de guerra d'un capità austríac de la Werhmacht, Walter Materna, destacat a Ucraïna. En un dels volums, sobre l'atac alemany a la Unió Soviètica, el juny del 1941, l'historiador hi va trobar una còpia d'aquest fotografia mundialment coneguda.

No era a Vínnitsia sinó a Berdítxiv

Aquesta troballa va poder corregir un error que es manté en el nom de la fotografia sobre el lloc, la data exacta i la unitat que va cometre l'execució.

El més possible és que l'home fos jueu, però la fossa no va ser una de les que els nazis van obrir a Vínnitsia sinó uns 150 quilòmetres més al nord, a la fortalesa de Berdítxiv.

L'entrada del diari i el text escrit al dors de la imatge confirmaven que corresponia a "l'execució de jueus per les SS a la ciutadella de Berdítxiv, el 28 de juliol del 1941".

Probablement, l'autor de la fotografia era un membre del mateix Einsatzgruppe. No hi ha gaires fotos d'execucions, sí de morts. Servien per demostrar la missió complerta o com a record de la "gesta". Aquestes fotos es consideraven "objectes trofeu", ha dit Matthäus al New York Times. "És com la pornografia, l'ensenyes". En una societat condicionada a la crueltat, no calia dissimular-la.

Era l'oncle Jakobus

Després de publicar-se el primer treball sobre els diaris de Materna del 2023, que referia a l'error de localització, el va llegir un professor jubilat de secundària, que es va posar en contacte amb l'historiador. La seva dona estava convençuda que el nazi assassí de la foto era el seu oncle Jakobus, germà de la seva mare, que havia format part dels Einsatzgruppen.

La família va proporcionar fotografies, que, en ser de la mateixa època que la de l'execució, es van poder comparar.

Els especialistes en reconeixement facial van utilitzar tant tècniques tradicionals com les més innovadores de la IA, per fer les anàlisis, que van donar entre un 98,5% i un 99% de similitud.

Jakobus Onnen, un nazi convençut

Amb l'ajuda de la informació familiar s'ha pogut reconstruir la biografia de Jakobus Onnen, que va néixer el 1906 a Tichelwarf, als Països Baixos, en una família de classe mitjana.

Era professor de gimnàstica, a més de francès i anglès. El 1931 va ser dels primers a apuntar-se a les files del nacionalsocialisme, quan Hitler va arribar al poder: primer a les SA, un any més tard a les SS i el 1941, durant la guerra, als esquadrons de la mort, creats per Heinrich Himmler per perseguir i executar jueus. Concretament, va formar part de l'Einsatzgruppe C, que va assassinar centenars de milers de jueus a l'Europa de l'Est.

Jakobus Onnen mai va ser jutjat perquè va morir l'agost del 1943 en un atac dels partisans soviètics.

Ara el repte de Matthaüs és identificar "l'home que mira a la càmera". Qui era el jueu de Berdítxiv?

Reconeixement facial de les víctimes (Jürgen Matthäus)

Ja s'han investigat documents de l'època, fotografies soviètiques d'abans de l'atac alemany a Ucraïna, però, malgrat la col·laboració, la guerra dels últims 4 anys no facilita les coses. El fet és que no hi ha hagut resultats.

A Jerusalem, a Yad Vashem, el Museu de l'Holocaust, es guarden els noms de més de 4,7 milions de víctimes en una base de dades, de les quals més d'1,3 milions queden per identificar.

Tot i que la majoria de víctimes que apareixen a les fotografies han quedat en l'anonimat, amb temps i esforç s'ha pogut posar nom a moltes d'elles. Tanmateix, Matthaüs és optimista. Creu en la cooperació multidisciplinària i també confia que la IA hi pot ajudar molt: "Si és possible per aquesta foto, també pot funcionar amb cartes, diaris i altres documents."

Avui és notícia

Més sobre Segona Guerra Mundial

Mostra-ho tot