La immigració, un regal per a l'economia macro que no estalvia problemes micro

"La immigració és un "bonus" per a un país. Ara ... que sigui un benefici enorme per a un país des d'un punt de vista macroeconòmic, no vol dir que sigui el mateix des del punt de vista individual". Ho deia Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia aplicada de la UAB, presentant un estudi encarregat pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) sobre "Transició demogràfica, immigració i envelliment a Catalunya 2024-2050 ". Un estudi que es va presentar al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

El moment en què apareix aquest ampli estudi, encarregat des de fa mesos, no pot ser més oportú. Perquè és ara, amb els darrers sondejos polítics un cop passat l'estiu, que tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya es constata un fortíssim creixement dels partits ultres i xenòfobs.

Problemes en llocs concrets

Oliver és un dels economistes més reputats i premiats de Catalunya. En una trobada fora de l'acte dels economistes, ens reconeix que té la sensació d'haver estat anys clamant en el desert. Perquè, com a especialista en dades del mercat de treball, i en col·laboració amb demògrafs i matemàtics, fa molt temps que estudia l'impacte dels immigrants en l'economia.

I amb aquests estudis, on constatava grans beneficis econòmics pel conjunt de l'economia del país, també advertia que no tot eren flors i violes. Perquè, segons ell, no es poden ignorar els problemes en aquells punts, concrets, on es concentra més immigració.

"La meva opinió i en tot cas els economistes hem de dir-ho, és que hi ha competència dels migrants amb els nadius, per una oferta pública de serveis que és escadussera. Ho és en sanitat, en educació i en habitatge", afirma.

Invertir més per frenar la degradació

I què planteja l'informe, que li va encarregar el CADS, un òrgan consultiu de la Generalitat? Doncs fer els esforços extres, des de la inversió pública, per desmentir qualsevol sensació de greuge que puguin tenir els nadius catalans pobres.

Ja que l'arribada de la immigració, i el corresponent increment de la població, és responsable de bona part del fort creixement econòmic de Catalunya i tot Espanya --entre els més alts de la Unió Europea--, Oliver ho té clar.

Com que el creixement aporta més ingressos fiscals, "d'aquests ingressos públics, que es generen en una part no menor per la contribució dels immigrants, n'hem de desviar una part directament en aquells àmbits territorials on es concentren".

Cap on poden anar aquests diners? Oliver posa uns quants exemples. Un pot ser el Pla de Barris de l'any 2005, del conseller Joaquim Nadal en el govern Maragall, que va destinar molts milions d'euros a millorar les condicions urbanístiques, sanitàries i d'ensenyament en barris pobres de ciutats catalanes. Justament amb l'objectiu de mantenir unes condicions perquè allà continuessin vivint tant els catalans nadius com els migrants que anaven arribant.

De fet, aquesta mateixa setmana el govern català ha posat en marxa el nou Pla de Barris, inspirat en aquell del 2005. 20 anys després, les necessitats dels municipis segueixen sent molt grans. La prova és que s'han presentat propostes que multipliquen per 4 els recursos disponibles, de moment, en el pla.

Competència nadius-immigrants

Un altre problema, com deia l'economista, és el fet que un migrant, pel fet de ser més pobre que el nadiu --perquè acaba d'arribar des de la misèria del seu país-- té prioritat a l'hora de demanar determinades prestacions socials.

Invertir més diners públics també ha de voler dir que si cal flexibilitzar condicions per tenir dret a les prestacions, s'haurà de fer. Amb l'objectiu d'evitar que el nadiu català pobre acabi perdent una prestació determinada davant la persona migrant.

"Com que els serveis públics són escadussers, finalment estan competint nadius i immigrants per obtenir-los", afirma Oliver. "De fet, la història dels xocs a la Gran Bretanya entre immigrants i nadius, literalment, és això. I a França, també", conclou.