La implosió de la macronia, una agonia política que manté França paralitzada
"Creix dins meu la Marine Le Pen que tots portem dins", es deia en un xat de periodistes aquesta setmana. Una manera de dir que difícilment els francesos poden estar en desacord amb les crítiques de la líder d'extrema dreta a l'actuació del president i els líders polítics fins ara al govern. Siguin de dretes, centre o esquerra.
Si alguna cosa és clara és que la crisi política que sacseja França, i especialment el macronisme, dona més carburant i raons que mai a l'extrema dreta.
"L'espectacle que s'està oferint a l'Elisi és deplorable", ha dit Marine Le Pen. Qui podria dir que no té raó?
"L'únic objectiu que tenen els que Macron ha reunit és evitar les eleccions legislatives, perquè tenen por." I torna a tenir raó. Alguns sondejos en cas d'unes legislatives donen al Reagrupament Nacional entre un 33% i 35% dels vots en un primer torn. Això els situa davant la possibilitat d'una majoria absoluta.
Atenció, el bloc central --o sigui, Renaixement d'Attal més MoDem de Bayrou més Horitzons de Philippe-- no arribaria al 16%. Els Republicans, la dreta tradicional, es quedarien amb un 10%. Ens podem imaginar els nervis que hi ha dins aquest "sòcol comú" que ha governat a batzegades fins ara al palau de Matignon?
Les enquestes són l'espantall que Macron enarbora per forçar els partits de centredreta a acceptar la seva proposta de primer ministre.
El president continua volent controlar l'executiu i aquí comencen a sortir constitucionalistes moderats que diuen que s'equivoca. Que la figura presidencial en la Cinquena República es va pensar més per ser un àrbitre que un cap de govern. I que ell continua volent tenir els caps dels fils ben lligats.
Macron no deixa de ser el president de tots els francesos, la seva funció és nomenar un primer ministre, però intentar fer d'àrbitre per aconseguir a qualsevol preu evitar una dissolució no està en les seves competències.
Més encara tenint en compte que les negociacions que s'han fet fins ara han demostrat que socialistes i republicans no estan disposats a moure les línies vermelles que impedeixen aquest acord, la reforma de les pensions i la taxació dels rics.
És per això que la remor de fons d'aquesta crisi és també la necessitat d'un canvi constitucional que delimiti les funcions presidencials i facin del president una figura menys poderosa i més controlable des d'un punt de vista democràtic.
Marine Le Pen, mentrestant, tot i estar inhabilitada i poder perdre el seu escó a l'Assemblea Nacional, juga les seves cartes amb la tranquil·litat de tenir el vent a favor. Presentarà mocions de censura a qualsevol dels primers ministres proposats. Fins que la situació sigui insostenible i hi hagi eleccions legislatives.
