La incineració més antiga de l'Àfrica va ser fa 9.500 anys, segons una pira descoberta a Malawi

Fa uns 9.500 anys un grup de caçadors recol·lectors es van reunir per construir una gran pira i van preparar el cos d'una dona per a la seva cremació, al peu del mont Hora, a l'actual Malawi. Aquest acte ritual, molt inusual entre els grups de caçadors recol·lectors, a més, seria el més antic trobat mai a l'Àfrica.

La investigació, publicada a la revista Science Advances, documenta per primer cop "la cremació més antiga de l'Àfrica i la pira fúnebre d'un adult més antiga del món", diu la primera signant d'article, Jessica Cerezo-Román, antropòloga de la Universitat d'Oklahoma.

La pira oberta i les restes que s'hi han trobat demostren que s'hi va fer un ritual mortuori complex que va ser planificat i dut a terme de manera intencionada, amb un gran esforç comunitari, cosa que "reflecteix connexions ancestrals amb la terra i amb idees de memòria i commemoració", diu la investigadora.

De fet, abans d'aquest descobriment, les primeres cremacions conegudes a l'Àfrica van tenir lloc fa uns 3.300 anys, en societats de pastor del neolític. Aquest ritual era més comú a partir de les societats agrícoles posteriors, que, segons els antropòlegs, "tenien tecnologies més complexes i dedicaven rituals mortuoris més elaborats".

També és el primer cop al món que es té constància de la cremació ritual d'un adult, ja que només s'havien trobat incineracions infantils. L'evidència més antiga d'una pira in situ és de fa uns 11.500 anys, trobada a Alaska, al jaciment de Xaasaa Na' (Riu Sol Amunt), on es van descobrir les restes d'un nen d'uns tres anys.

L'esforç col·lectiu de mantenir el foc viu

L'equip d'investigació va fer servir mètodes arqueològics, aeroespacials, forenses i bioarqueològics per reconstruir amb gran detall la seqüència dels esdeveniments rituals.

En primer lloc, la pira se situa en un lloc especial. Està excavada sota un voladís al peu d'una gran roca de granit que s'alça enmig d'una plana. El 1950 es va descobrir que el lloc va ser un cementiri de caçadors-recol·lectors. L'any 2016, Jessica Thompson, antropòloga de Yale i una de les autores de l'actual estudi, va situar a fa 21.000 anys els primers pobladors, i a entre 16.000 i 8.000, els enterraments.

Però una pira in situ s'ha d'excavar i això fa necessari un esforç col·lectiu, per fer aquest gran dipòsit de cendra, de la mida d'un llit de matrimoni, per incinerar un únic individu.

L'estudi calcula que va fer falta recol·lectar almenys 30 quilos de fusta i herba per crear una gran pira.

Cremar un cos no és fàcil i cal mantenir viu el foc, durant força temps, cosa que demana un compromís sostingut del grup.

Durant el procés, els participants en el ritual "van alterar activament el foc i van afegir contínuament combustible, per mantenir temperatures altes, que van poder superar els 500 graus". Això és el que es desprèn, segons l'estudi, de l'anàlisi dels sediments de cendra i els fragments ossis.

Una dona adulta d'entre 18 i 60 anys

A la pira s'hi ha trobat les restes d'un adult petit i gràcil. L'anàlisi dels 170 fragments ossis humans excavats apunta que la persona incinerada era una dona adulta d'entre 18 i 60 anys i de poc menys d'un metre i mig d'estatura.

El cos va ser incinerat abans de la descomposició, probablement al cap de pocs dies de la seva mort, i les marques de talls en diversos ossos de les extremitats donen a entendre que se li van extirpar o van retirar parts del cos.

Tot i que la fragmentació de les restes dificulta la reconstrucció de la posició del cos, "la distribució dels elements, que són gairebé tot ossos llargs, suggereix que els braços i les cames estaven flexionats o en posició de pugilista", indica l'article.

També s'hi han descobert eines de pedra dins de la pira, que se suposa que van ser afegides o incrustades a les restes en flames, potser com a objectes funeraris.

Un ritual mortuori diferent dels habituals

El ritual és "molt diferent" dels altres enterraments al lloc arqueològic, diu Cerezo-Román:

Tot fa pensar que aquest individu "va tenir un paper significatiu a la societat, que la va tractar d'aquesta manera en el moment de la mort", destaca l'antropòloga.

A més, no es va trobar el crani, que va poder ser retirat abans de la cremació, "possiblement, com a part d'un ritual fúnebre en què es removien elements ossis com a "token" --és a dir, un objecte simbòlic--, associats a pràctiques de commemoració i memòria", ha dit la investigadora.

L'equip descarta explicacions alternatives com la depredació o que es recuperés el crani un cop cremat, ja que hauria quedat molt fragmentat a la pira, assenyala l'estudi.

S'ha pogut determinar també que el grup va tornar al lloc per encendre una altra gran foguera, encara que no s'han trobat restes d'altres individus. Aquesta societat de caçadors-recol·lectors tenia "un patró funerari i de commemoració més complex del que pensàvem", va destacar Cerezo-Román.

Les restes mostren --apunta l'article-- que el grup no només invertia en rituals funeraris comunitaris, sinó que també mantenia una tradició més llarga basada en el record compartit de l'esdeveniment. No només inhumaven, sinó que també cremaven els seus morts i, a més, "van tornar al lloc i van interactuar amb el seu entorn de manera que creava un 'monument natural'", és a dir, els espais "també tenien significat i creaven connexions ancestrals i un sentit ritual", segons la investigadora.