La inseguretat centra les eleccions de Xile, que tria entre el comunisme i l'extrema dreta

Vuit del vespre d'un dissabte i les patrulles de la Guàrdia Municipal de Providencia es preparen per a una nit de patrullatge. La creixent inseguretat que viu Xile ha obligat els agents a anar més protegits, amb armilla antibales i altres elements de seguretat personal. Esteban Paredes fa vuit anys que és cap de Patrulles d'aquest municipi de l'àrea metropolitana de Santiago, la capital xilena.

3CatInfo surt amb ell a patrullar de nit pels seus carrers: "Soc exoficial de la PDI, la Policia d'Investigacions de Xile, i hem hagut d'assumir noves funcions que fins no fa no gaire no eren responsabilitat nostra. Abans assistíem els veïns en qüestions del dia a dia i menors, però ara, sense armes, hem d'assumir funcions policials de risc per l'augment de la inseguretat."

El seu cap és Francisco Díaz‑Valdés, director de Seguretat de Providencia, i ho reafirma: "Arribem abans als delinqüents que la policia, que els Carabiners. La falta de policies ens obliga a actuar."

Efectivament, els experts en seguretat xilens alerten de la manca de policies del cos de Carabiners als carrers, la institució encarregada de la seguretat pública, el que serien els Mossos d'Esquadra a Catalunya.

Asseguren també que les xifres indiquen que la criminalitat és baixa al país sud-americà, però gairebé tots els xilens amb qui es parla alerten els visitants i denuncien la inseguretat que viuen.

L'analista política Claudia Heiss destaca aquestes baixes xifres de criminalitat des del seu despatx de la Universitat de Xile, a Santiago, la capital del país, i va més enllà:

En aquesta campanya electoral de cara a les presidencials xilenes, si alguna cosa han tingut en comú els dos presidenciables, antagònics entre ells, ha estat com abordar, amb pocs matisos, el tema de la inseguretat i la immigració il·legal, que a Xile van de bracet.

Tant la comunista Jeannette Jara, abanderada de l'àmplia coalició de centreesquerra, com el candidat de l'extrema dreta, José Antonio Kast, han articulat un missatge als electors de mà de ferro. I és que els xilens van a les urnes amb por.

I ho fan saber només quan es trepitja Xile com a turista. Alertes permanents per estar pendents dels objectes personals i missatges de por en el dia a dia sorprenen el visitant.

Paraules com "portonazo" i "encerronas" formen part del lèxic diari dels xilens per descriure assalts a domicilis amb violència i robatoris als carrers per part de lladres armats que creuen el cotxe en vies i autopistes.

Sensació d'inseguretat o no, el cas és que els xilens viuen en un estat d'inseguretat permanent i és la seva primera preocupació.

El pes de la immigració

Els culpables, segons bona part dels xilens, d'aquest augment constant de la inseguretat són els estrangers, especialment els veneçolans i els colombians.

Xile ha passat, en set anys, de tenir un 4,5 % de població forana a doblar aquesta xifra. El 9 % dels habitants de Xile són estrangers. I es dona el paradigma i la dicotomia que els seus vots, els dels residents legals, poden ser decisius.

"Vam deixar Veneçuela pel comunisme, pel chavisme de Chávez i Maduro, i ara ens trobem amb dos candidats que ens poden acabar expulsant directament o indirectament de Xile", explica Ángel Rodríguez des de la seva barberia a Maipú, municipi de l'àrea metropolitana de Santiago.

Pels veneçolans, amb papers o sense, la candidata comunista de la coalició de centreesquerra és chavista, i el candidat de l'extrema dreta és un perill, ja que ha deixat clar que farà fora els immigrants irregulars.

I així ho va fer saber davant dels micròfons de la premsa a una ciutadana veneçolana que li demanava clemència:

Pinochetisme i comunisme

Pocs països al món mantenen vives i en primera línia política, al mateix temps, dues ideologies tan oposades: la de la dreta conservadora del dictador Augusto Pinochet i el comunisme.

I és que Xile és una rara avis, i en aquestes presidencials és quan més s'està notant. Jara, militant del Partit Comunista, lidera una coalició de centreesquerra diversa i àmplia. Un tren de diverses sensibilitats polítiques que busca frenar la ultradreta, asseguren els votants progressistes.

I el rival a les urnes a frenar és Kast, que des de la seva tribuna d'extrema dreta intenta per tercera vegada arribar al palau presidencial de La Moneda.

Les enquestes situen Kast com a guanyador a les urnes, però encara no està tot dit a Xile. Com a novetat d'aquestes eleccions presidencials, el vot obligatori: nous electors que fins ara no se sentien motivats per anar a les urnes poden ser determinants per definir el nou president o presidenta del país sud-americà. El vot dels més joves també serà determinant.