La intel·ligència artificial pot arribar a guanyar la partida als humans? demà a "Quèquicom"
A l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC han desenvolupat un munt d'aplicacions. Una d'elles és capaç de generar narracions audiovisuals a partir de descripcions de les imatges. Per exemple, en un partit de futbol la màquina identifica automàticament el més destacable: gols, penals, faltes i contraatacs, i en fa un resum més ràpid que qualsevol periodista.
L'equip d'Ulises Cortés a la UPC ha desenvolupat un caminador intel·ligent, adreçat a persones amb dificultats de mobilitat. El dispositiu és capaç de mesurar paràmetres físics de les persones, que, convenientment tractats, es podrien traduir en estats d'ànim i permetria millorar-los la qualitat de vida.
L'enginyer Miquel Montero ha treballat durant 15 anys en la computació avançada, la teoria de la informació, la neurolingüística i la psicologia, per desenvolupar un nou model cognitiu anomenat Atomian. El model és capaç de transformar les paraules en unitats mínimes indivisibles, o àtoms de coneixement. Això permet aplicacions molt interessants. Per exemple, el Servei Català de Salut ha acumulat 180 milions de documents accessibles des de qualsevol centre mèdic de Catalunya. Tanmateix, no hi ha manera d'extreure'n la major part de la informació automàticament. Atomian podria accedir al sistema, llegir tots els documents, entendre'ls i respondre preguntes com quantes vegades s'ha administrat un determinat medicament o fer una anàlisi qualitativa dels casos.
Tot seguit s'emetrà "Te verd i síndrome de Down", que narra la història de la Mónica i en Bernardo, un matrimoni que tenen un fill amb la síndrome de Down, el Jan. Junts decideixen filmar el seu procés d'acceptació i d'enamorament en un documental emocionant. Ara, el Jan pot entrar en l'assaig d'una substància que es creu que pot millorar la cognició.
Al principi, la Mónica i el Bernardo es desconcerten, necessiten fer alguna cosa per canalitzar el batibull de sentiments contradictoris que tenen, i comencen a filmar la seva lluita per fer, d'en Jan, un noi cada dia una mica millor. I en surt un documental: "La historia de Jan", en el qual es veu que, el que d'entrada pot semblar una mala notícia, pot convertir-se, en realitat, en una font d'amor i d'il·lusió. Segueixen programes molt intensos d'estimulació per millorar la capacitat intel·lectual del nen, però els progressos són lents. A més, creen http://lahistoriadejan.com/, un blog en el qual passen de la por a la superació i al suport a altres pares.
Mentrestant, investigadors del CRG i de l'IMIM havien comprovat que en adults un extracte de te verd servia per potenciar la cognició de les persones amb la síndrome de Down.
Quan l'equip de "Quèquicom" va saber que començava l'estudi clínic amb nens, va trucar als pares d'en Jan per posar-los en contacte amb els investigadors. La Mónica i en Bernardo havien de decidir si en Jan participaria en la prova de doble cec. Això vol dir que tant podria tocar-los el medicament com un placebo sense cap principi actiu.
Després de més de 20 anys d'investigació, la síndrome de Down deixarà de ser una malaltia orfe de medicament amb el tercer assaig clínic, ara amb infants, d'un compost natural, la epigalocatequina gal·lat, que s'extreu del te verd i que ja ha demostrat l'eficàcia en adults.
"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 22.00.
