La intel·ligència dels EUA diu que el règim iranià "sembla intacte" i evita dir si era una amenaça
El preu del carburant puja a tot arreu, també als Estats Units, i això augmenta la pressió sobre Donald Trump, que cada cop té més dificultats per explicar els motius que el van portar a atacar l'Iran.
La guerra no s'atura, i situacions com la dels últims atacs --de l'Iran a una refineria de Qatar després que Israel fes el mateix amb el jaciment de gas més gran del món a l'Iran--, no ajuden. Trump s'ha desmarcat de l'atac, advertint els israelians però enfortint les amenaces a l'Iran.
Un equilibri que el secretari de Guerra, Pete Hegseth, ha justificat assegurant que l'objectiu no ha canviat. Apel·lant a l'honor dels soldats morts, Hegseth ha dit que continuaran fins al final.
Els familiars dels soldats morts m'han dit: 'Acabeu això, honreu el seu sacrifici, no dubteu, no us atureu fins que acabeu la feina'. I la nostra resposta ha estat simple: 'Per descomptat, ho acabarem, honrarem el seu sacrifici que fortifica el nostre compromís.'
Hegseth s'ha dirigit directament als ciutadans nord-americans, sense els filtres dels periodistes, perquè el creguin quan els diu que els Estats Units estan guanyant la guerra. "Combatem per vèncer, i estem guanyant sota els nostres termes". "Aquests atacs no tenen per objectiu reconstruir nacions, ni promoure la democràcia, sinó aixafar les amenaces directes contra els Estats Units, els ciutadans i els nostres interessos", ha afirmat.
Sobre quan acabarà --després que a l'inici van assegurar que no duraria més de cinc o vuit setmanes--, Hegseth ha dit que la decisió és en mans del president. "En última instància, és el president qui decideix el moment que direm: 'Hem aconseguit, en nom del poble estatunidenc, garantir la nostra seguretat."
El cap de l'Estat Major de l'exèrcit, el general Dan Caine, ha dit que es continua treballant per complir els objectius militars i ha reconegut que l'Iran encara té certa capacitat d'atac.
El Pentàgon ha demanat 200.000 milions de dòlars a la Casa Blanca per continuar finançant l'ofensiva.
Veus internes eviten contradir Trump
Abans de començar el segon mandat, Donald Trump es va assegurar de nomenar com a responsables dels serveis d'intel·ligència persones que, més que experts, fossin lleials a la seva persona.
Però, mentre arriben els primers cossos de soldats nord-americans morts en el conflicte, també s'alcen veus que posen en dubte els arguments oficials que justifiquen el suport dels Estats Units a Israel i la implicació en la guerra contra l'Iran, i no totes són a l'oposició.
Dimarts va dimitir el cap del Centre Nacional Antiterrorista dels EUA, Joe Kent. Va dir que "l'Iran no representava una amenaça imminent", i que la guerra va començar per les pressions d'Israel. La resposta de Trump va ser desqualificar Kent, a qui ell mateix havia designat, dient que "no estava preparat per al càrrec".
Aquest dimecres la cap de la intel·ligència, Tulsi Gabbard, i els directors de la CIA, l'FBI, l'Agència de Seguretat Nacional i l'Agència d'Intel·ligència de Defensa van tenir una difícil papereta en la sessió del Congrés sobre les amenaces mundials als Estats Units, per no contradir els arguments del president.
Sota jurament, cap dels responsables d'intel·ligència es va atrevir a sostenir la justificació oficial de la guerra, segons la qual l'Iran representava una amenaça imminent, nuclear i balística, per als Estats Units.
Trump havia afirmat que l'Iran havia "intentat de reconstruir el seu programa nuclear" després dels seus atacs del juny i en el seu discurs sobre l'estat de la Unió el mes passat va afegir que ho estaven "començant de nou".
Gabbard va evitar llegir el text que havia preparat, en què admetia que "com a resultat de l'operació Martell de Mitjanit, el programa d'enriquiment nuclear de l'Iran va ser destruït, i no hi ha hagut cap esforç per intentar reconstruir la seva capacitat d'enriquiment".
Primer va dir que havia escurçat el discurs per falta de temps. Finalment, i malgrat que justament és la seva feina, va contestar que no li correspon a ella ni a les agències d'intel·ligència determinar què és o no una amenaça per al país. "Només el president pot decidir què és una amenaça "imminent", i actuar en conseqüència.
Trump aspirava a derrocar ràpidament el règim iranià i assegura que està molt dèbil, però, 20 dies després, Intel·ligència ha hagut de reconèixer que el règim iranià "sembla intacte, si bé molt erosionat pels atacs contra els líders i la seva capacitat militar".
