Netflix compra Warner i HBO
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Flick Barça prèvia Betis
Eric Garcia renova Barça
Hugo Mallo abús sexual

Buenos Aires

La justícia argentina admet a tràmit la querella d'ERC per l'afusellament de Lluís Companys

"Ara, comença un procés on cal posar-hi molt d'afany i molta voluntat", ha assegurat Joan Tardà al canal 3/24. Segons el diputat republicà, ara "tot dependrà de la voluntat de l'administració de justícia argentina" i dels "pals a les rodes que és d'esperar que hi posarà l'administració espanyola", però tot això Tardà s'ha mostrat "molt esperançat que finalment prevalgui la justícia".

Redacció

22/10/2013 - 23.04 Actualitzat 09/11/2021 - 12.39

La justícia argentina ha admès a tràmit la querella presentada per ERC contra els crims del franquisme pels assassinats de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys i de 45 alcaldes i dos diputats d'Esquerra.

El diputat d'Esquerra Joan Tardà, que va presentar la querella a Buenos Aires dimarts passat, ho ha anunciat al seu compte de Twitter.


"Ara, comença un procés on cal posar-hi molt d'afany i molta voluntat", ha assegurat Joan Tardà al canal 3/24. Segons el diputat republicà, ara "tot dependrà de la voluntat de l'administració de justícia argentina" i dels "pals a les rodes que és d'esperar que hi posarà l'administració espanyola", però tot això Tardà s'ha mostrat "molt esperançat que finalment prevalgui la justícia".

Joan Tardà, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio",  va explicar que l'Estat s'empara en la llei d'amnistia "per tancar una xarxa de silenci sobre el franquisme i obstruir l'acció de la justícia". És per això que s'ha arribat a aquest pas: "Un cop tancades totes les portes per fer justícia a l'estat espanyol s'ha de recórrer a la justícia universal, acabar amb el model d'impunitat espanyol".

ERC reclama que l'afusellament sigui considerat "un crim contra la humanitat" i ha apuntat que "del que es tracta és de debatre la legalitat de les sentències; en definitiva, la legalitat del règim".