La justícia tomba el primer intent de la Fundació Franco per frenar la il·legalització
La justícia ha denegat la petició de la Fundació Francisco Franco de suspendre de manera immediata el procediment per il·legalitzar-la.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) considera que "no hi ha raons d'urgència" per, de moment, paralitzar el procés. Abans, vol escoltar els arguments de l'Advocacia de l'Estat, que és la part demandant i la via que ha utilitzat el Ministeri de Cultura per iniciar el procés judicial.
En el marc d'aquest procediment, la fundació havia demanat que es prengués declaració a set historiadors proposats per l'ens com a testimonis. El ministeri va rebutjar aquesta prova i l'entitat va portar el cas als tribunals.
Posteriorment, l'organització franquista va sol·licitar al TSJM que paralitzés el procés de manera cautelaríssima --és a dir, sense escoltar prèviament l'altra part-- mentre es resolgués el litigi. Els magistrats, però, conclouen que la petició no compleix els requisits exigits per adoptar una mesura d'aquesta naturalesa.
Contrària a la llei de memòria democràtica
El procediment per extingir-la va arrencar el juny del 2024. Segons l'executiu, l'entitat contradiu la llei de memòria democràtica, perquè fa apologia del franquisme, enaltiment del cop d'estat i la dictadura i menysprea les víctimes.
L'expedient d'extinció també destaca que la fundació és "contrària a la llei de memòria democràtica, que condemna i repudia de manera expressa el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 i la posterior dictadura franquista".
Això, sumat a "la inexistència de projectes amb impacte social o reparador" revelaria l'absència de l'interès general, que és un requisit exigit per les fundacions per la Constitució i la llei de fundacions.
Per la seva banda, la fundació demana suspendre el procediment que, en cas de tirar endavant, suposaria la seva extinció. L'entitat assegura que això implicaria "la desaparició de la seva personalitat jurídica, la liquidació del seu patrimoni i la frustració definitiva dels seus fins fundacionals", així com un "dany reputacional".
El Pazo de Meirás és un bé públic
La decisió arriba després que aquest dijous el Tribunal Suprem declarés que el Pazo de Meirás, a Galícia, és un bé públic i no propietat dels Franco.
L'alt tribunal va posar fi al litigi entre l'Estat i els nets del dictador i va desestimar tots els recursos dels hereus contra la sentència que va dictar el 2021 l'Audiència Provincial de la Corunya, que al mateix temps, ratificava la titularitat pública de la finca.
Tot i això, el Suprem també va acordar que els hereus de Franco tenen dret a ser compensats econòmicament per les obres i el manteniment que van fer a la propietat.
