La llei de garantia del plurilingüisme fa el primer pas al Congrés amb els vots del PSOE i Junts
El Congrés ha aprovat aquest dimarts la tramitació de la llei de garantia del plurilingüisme que pretén garantir que qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret a relacionar-se en català, basc o gallec amb els òrgans judicials, les institucions constitucionals i l'administració general de l'estat "amb plena validesa jurídica" i sense necessitat d'una traducció al castellà.
La proposta l'impulsen ERC, EH Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i els Comuns, i ha comptat amb el vot a favor del PSOE i també de Junts.
El diputat d'ERC, Francesc-Marc Álvaro, ha afirmat que la nova llei pretén que els parlants de català, basc i gallec deixin de ser "ciutadans de segona" davant l'administració i s'acabi amb la "discriminació".
Per la seva part, Aina Vidal dels Comuns, ha defensat que aquesta llei "no és una concessió ni un privilegi" i ha criticat el que considera "incompliments sistemàtics" de la defensa, la promoció i la garantia de l'ús de les llengües oficials diferents del castellà.
Des de Junts, la diputada Pilar Calvo s'ha desmarcat del marc constitucional i ha dit que "el català no necessita que l'Estat espanyol li garanteixi res, sinó que deixi d'ofegar-lo".
El PSOE ha donat suport a la llei perquè, tal com ha argumentat el diputat Marc Lamuá, defensa una Espanya "diversa, plural i cohesionada". Laumá ha considerat també que apostar per les diverses llengües del país és "cuidar la democràcia i garantir drets fonamentals".
Per aquesta votació, el PP ha acusat al PSOE de cedir al "xantatge" dels independentistes de qui ha dit que "utilitzen políticament les llengües".
Què planteja aquesta llei?
La iniciativa dels sobiranistes catalans i bascos planteja diverses mesures amb rang de llei en àmbits com l'Administració de Justícia, el procediment administratiu, la funció pública, la seguretat pública i el consum per garantir el principi constitucional de promoció del "patrimoni lingüístic" d'Espanya.
La norma busca donar "plena validesa i eficàcia" a totes les llengües oficials, especialment en els àmbits competencials "constitucionalment reservats a l'Estat".
Entre les entitats que donen suport a la iniciativa hi ha entitats catalanes com el mateix Ciemen o la Plataforma per la Llengua, i organitzacions com la Mesa pola Normalización Lingüística, de Galícia; Acció Cultural del País Valencià; la Iniciativa pol Asturianu, i la Federació de l'Escola Valenciana.
En aquest sentit, el president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (Ciemen), David Minoves, afirmava aquest dimarts abans de la votació que aprovar la llei suposaria un impuls per a l'oficialitat del català a Europa.
No és creïble mantenir la ficció que es pot aprovar l'oficialitat del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu si no hi ha coherència al Congrés
Minoves ha considerat també que la proposta és un "gest significatiu" per als països reticents, i ha avisat que el risc que corre la iniciativa és que, un cop superada la presa en consideració, quedi "aparcada en un calaix" del Congrés.
"En el moment que es comenci a dilatar sense cap raonament objectiu, i malgrat l'emergència lingüística als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia, és evident que es donarà un missatge terriblement contradictori", ha reblat.
