La llista de plantes catalanes augmenta amb dues espècies noves
La llista d'espècies de plantes, insectes i altres animals que hi ha al món es va modificant a mesura que els científics i els naturalistes aficionats van observant l'entorn, detecten desaparicions i observen exemplars desconeguts.
Cada any se n'hi inscriuen uns 15.000, dels quals 2.000 son plantes. No necessàriament creix perquè aquestes espècies no existissin, simplement pot passar que ningú les hagués vist fins ara o que els científics no tinguessin coneixement de la seva existència. Aquest és precisament el cas d'una de les dues últimes plantes inscrites a la llista de les que viuen a Catalunya.
La "Noccaea cadinenses" viu en tarteres i prats pedregosos i només se n'han trobat alguns exemplars al Cadí. Malgrat l'afluència de gent que hi ha al parc natural, els seus exemplars havien passat desapercebuts i la comunitat científica no n'ha tingut notícies fins que el biòleg Pere Aymerich, l'ha descrit.
És una planta menuda de la família de les cols i els naps amb flors blanques que ja ha entrat a la llista de les que tenim a Catalunya amb l'alerta que està en perill d'extinció.
Poques i en risc
També està en risc la planta que s'ha afegit a la llista de les espècies que tenim a Catalunya, la "Sideritis royoi". És de la família de les mentes, el romaní i la farigola, i només creix a les parts altes dels ports de Tortosa, a les Terres de l'Ebre.
Als anys 80 del segle passat ja se'n van localitzar alguns exemplars, però no ha estat fins ara que els botànics l'han descrit, li han posat nom i l'han inscrit als registres internacionals. En queden pocs exemplars i, tal com explica Llorenç Sáez, un dels botànics de l'equip que l'han descobert, el canvi climàtic no l'ajuda:
El fet que totes les poblacions estiguin a la part nord de la muntanya és un indici que potser a la zona sud, ni tan sols a la màxim altitud, es donen les condicions perquè visqui.
Sáez també va descriure l'última planta descoberta fins ara a Catalunya: la "Primula subpyrenaica", una espècie endèmica amb flors grogues que només es troba a la serra de Picancel, al Berguedà.
Plantes reivindicatives
La descripció d'una espècie és un complex procés científic que requereix validacions internacionals i que requereix disposar de les característiques morfològiques de l'espècie, la seva distribució territorial i el que es coneix com a "testimonis d'herbari", plantes recol·lectades i assecades que serveixen de prova del que es diu. No tot el que es notifica, passa el reconeixement taxonòmic que certifica la validesa de la descoberta.
El "bateig" de les noves espècies sovint es fa amb noms que homenatgen persones, es refereixen a la zona on les han trobat o en descriuen característiques, però segons Carnicero, ara la moda és una altra: "Últimament hi ha una tendència a posar noms reivindicatius en relació, per exemple, als drets de les dones.
És el cas de la "Carex mikasae", dedicada a la lluita feminista a través del personatge d'anime Mikasa Ackerman o la "Carex comolaflor", dedicada als immigrants llatins dels Estats Units a través de la cançó de Selena Quintanilla "Como la flor". Les dues noves plantes catalanes escapen d'aquesta moda. El nom de la "Noccaea cadinenses" fa referència al Cadí, la zona on s'ha localitzat i la "Sideritis royoi" s'ha anomenat així en homenatge a Ferran Royo, un bioleg i botanic expert en la flora de les Terres de l'Ebre que va morir al 2016.
