La lògica de la justícia britànica sobre el rei emèrit
Quan un jutge escriu, sempre haig de trucar a un amic per entendre una interlocutòria, una sentència. I arriba Míster Nicklin, un magistrat de Londres, i ho passa en net: demà l'acusat podria robar diamants i no se'l podria jutjar. Parla del Borbó major. És com si conegués la família.
El jutge britànic ha posat lògica a la irregular situació d'un Borbó indefinit. No es pot ser sobirà a temps parcial, no es pot estar mig embarassada i, a Espanya, també ho diu el jutge, ningú dona fe de la seva estranya situació.
La causa directa de Corinna contra el Borbó no és un simple assetjament. Aquesta n'és la derivada. A ella l'assetja el CNI, no com milers de dones que són assetjades cada dia: l'assetgen perquè l'amo del Bribón va posar a nom d'ella 62 milions d'euros... i els volia recuperar.
No era amor, potser sí sexe, però, sobretot, diners. El dubte és si el mecanotub en què s'ha convertit Joan Carles està per anar a menjar marisc i no pas per anar a contestar davant d'un jutge a Londres.
