La logística gironina no perd pistonada: "No tenim un gran port, però som en un punt estratègic"
En els últims anys el sector logístic a Catalunya ha experimentat un creixement notable, i les dades ho evidencien. Les últimes de què disposa el Clúster de Transport i Logística parlen de màxims històrics pel que fa a la contractació de superfície, és a dir, el lloguer i ocupació d'espai logístic.
En aquest sentit, el 2024 va arribar als 710.000 metres quadrats contractats, i això suposa un increment del 33% respecte a l'any anterior. I si ens fixem en els llocs de treball que genera, el sector logístic té més de 200.000 afiliats a la seguretat social.
Un auge impulsat sobretot per les noves formes de consum, amb el comerç electrònic totalment instaurat en el dia a dia i per la necessitat de cadenes de subministrament més eficients. Això s'ha traduït sobre el terreny en la demanda creixent d'espai logístic, sobretot al voltant dels ports de Barcelona i Tarragona.
Girona, punt estratègic
Tot i no tenir un port comercial potent, la situació de la demarcació de Girona, a tocar de la frontera amb França i en ple corredor d'abastiment de mercaderies d'Europa, ha permès a les empreses logístiques continuar creixent. Un exemple el trobem a Pont de Molins, on hi ha l'empresa Calsina Carré.
La directora general, Alba Carré Colls, explica que l'empresa la van fundar els seus avis: "Vam començar molt determinats per la nostra ubicació geogràfica amb transports a França, sempre en context internacional. Ens vam continuar expandint a tot Europa i a la dècada dels 2000 vam començar també l'expansió pel nord d'Àfrica".
Calsina Carré és només una de les empreses gironines que han sabut adaptar-se a les oportunitats que els ofereix la globalització dels mercats i el fet d'estar ubicats en un punt estratègic.
Pel president de l'Associació de Transportistes per Carretera de Girona, Asetrans, Eduard Ayach, "malgrat que a Girona no tenim un gran port, sí que tenim a prop els de Barcelona i Tarragona, i estem a tocar d'un corredor mediterrani amb l'AP-7 i l'eix transversal que ens comuniquen amb l'interior de la Península".
Segons Ayach, aquest nexe d'infraestructures ha convertit les comarques gironines en un punt important de l'operativa logística de Catalunya i de tot l'Estat.
Un altre factor que destaca Ayach i que ha influït en l'auge i consolidació d'aquest sector al nord-est de Catalunya ha estat el turisme. Com explica el president d'Asetrans, una de les característiques més destacables de les comarques de Girona és l'estacionalitat, i això s'ha traduït en la necessitat d'abastir una població que a la Costa Brava es multiplica durant uns mesos concrets de l'any.
Aquest increment de població a l'estiu, i un turisme creixent any rere any, suposa un volum de negoci considerable per al sector, però Ayach es lamenta: "Tot i ser eficaços, no som eficients". Per ser-ho, creu que, entre altres coses, caldria millorar la xarxa viària.
L'autopista AP-7 és una via principal del país, però en els darrers anys s'ha convertit en un autèntic maldecap per als transportistes: trams en mal estat, cues i restriccions constants que, per Ayach, "fan cada dia més difícil la feina del sector".
La xarxa viària i ferroviària actual és incapaç d'absorbir tot el volum de trànsit
El president dels transportistes aposta per "desdoblar l'AP-7 i millorar tota la xarxa viària que comunica amb l'interior de Girona i amb la Costa Brava."
Aquesta millora facilitaria el subministrament al sector serveis, un dels puntals de l'economia gironina. D'altra banda, el desdoblament de l'AP-7 permetia que per l'autopista hi circulessin amb més facilitat camions comboi.
Aquest avançat sistema de transport permet que diversos camions circulin connectats entre ells digitalment i això "permet reduir alhora l'espai que ocupen a la via i la despesa energètica".
El Logis Empordà, gran pol d'activitat econòmica
Girona destaca, doncs, pels seus centres logístics a prop de l'autopista. Això els connecta amb la xarxa europea. Alguns exemples els trobem a Celrà, amb un polígon pròxim a la sortida de Girona Nord, o al CIM la Selva, a tocar pràcticament de la sortida 8, la de l'aeroport Girona-Costa Brava.
Més al nord, hi trobem el polígon Empordà Internacional i el Logis Empordà. Tenir la frontera a uns 40 quilòmetres i l'arribada de grans empreses com la multinacional Amazon, entre d'altres, els ha consolidat com un pol d'activitat econòmica.
De fet, el Departament de Territori va presentar l'any passat el Pla Director Urbanístic Logis Empordà, que preveu una estació intermodal ferroviària de mercaderies a Vilamalla i 166 noves hectàrees de sòl industrial.
Oposició al creixement del sector a l'Empordà
L'ampliació del Logis Empordà i el polígon Empordà Internacional genera falta de consens al territori, que porta temps mobilitzat per intentar aturar el projecte.
Patrizia Falcone és una de les integrants de la Plataforma contra el Pla Director del Logis Empordà, i assegura que portar-lo a terme "seria una bomba per a l'Empordà perquè no es correspon al desenvolupament que necessita la comarca".
Consideren que a la zona ja hi ha una superfície industrial de 210 hectàrees, i que d'aquestes només un 55% tenen activitat, i hi ha moltes parcel·les buides. Per tant, no veuen necessària l'ampliació dels polígons.
A més a més, Falcone insisteix: "No volem ser un aparcament de camions amb un caos circulatori considerable que no respecti ni l'agricultura, ni el turisme, ni l'ecoturisme".
Reptes de futur de la logística gironina
Les crítiques al sector logístic no només són fruit de la seva expansió al territori sinó que també hi ha veus molt crítiques perquè el consideren altament contaminant.
Alba Carré, directora general de l'empresa Calsina Carré, explica que la Unió Europea té clar que el transport és un dels principals contribuents pel que fa a emissions: "Ens ha definit i ens està marcant una mica el full de ruta pel que fa a objectius de descarbonització".
Assegura que des de l'empresa que lidera intenten ser proactius i buscar solucions: "Tenim ja incorporades dins les nostres ofertes de serveis tota mena de tecnologies que fomenten la descarbonització. La més important, sens dubte, és el ferrocarril. Però val a dir que n'hi ha d'altres, com per exemple les tractores elèctriques, que ja tenim circulant, o bé l'ús de combustibles alternatius".
A banda de la sostenibilitat al sector de la logística també li preocupa la falta de professionals. A més de la dificultat de trobar conductors per la falta de relleu i la precarització de la feina, que el mateix sector reconeix, també falten professionals als magatzems de logística.
Algunes solucions proposades des de la logística gironina són, per exemple, apostar pel transport de llarga distància via intermodalitat, és a dir, via ferrocarril, perquè permet al conductor fer trajectes més curts, dormir o passar més temps a casa.
La falta de professionals tant a la carretera com als magatzems i la competència contra empreses cada vegada més globalitzades fa que el sector logístic gironí vegi com una necessitat imperiosa dotar-se de tecnologia.
Això implica "tenir equips especialitzats en l'àmbit de desenvolupament de programari, dotar la flota de camions amb sistemes de comunicació i de seguiment i incloure sistemes d'automatització als magatzems per automatitzar processos".
En resum, doncs, el futur de la logística implica formar professionals i més digitalització per continuar oferint un bon servei amb més eficiència i que els permeti no quedar-se enrere.