La mascletà: entre l'art pirotècnic i el d'agafar lloc a les aglomeracions
Salvador té noranta anys i des d'en fa seixanta no falla a cap mascletà. Amb gorra, motxilla i una cadira plegable es planta de bon matí a la plaça de l'Ajuntament de València. Porta, també, aigua i menjar; el dia s'ha de passar amb la panxa plena.
Les jornades de més afluència, sobretot les de cap de setmana, arriba quan encara falten set hores perquè la pólvora es dispare. Són les 7 del matí. Des de la seva vorera, davant del Palau de les Comunicacions, es mira la plaça. L'equip pirotècnic disposa els masclets. El centre de la plaça s'ocupa, a poc a poc, dels colors dels masclets.
Jo, si pot ser, no me'n perd ni una. I la d'avui promet", sentencia.
Agafar lloc per a una mascletà, un esport sense risc
És un dels actes més multitudinaris de les falles, les mascletaes poden arribar a aplegar entre 80.000 i 120.000 persones a la plaça de l'Ajuntament de València. Només en una jornada, i se'n fan dinou. Comencen l'1 de març i acaben el dia de la cremà, el dia de Sant Josep.
Molts treballadors demanen acabar la jornada una hora abans que comence l'espectacle. Alguns, fins i tot, es demanen vacances. Per als jubilats es converteix en l'oportunitat d'or. Agafar lloc, un bon lloc, per a una mascletà és un esport, sense risc, això sí.
Al mig del carrer Correus, Àngel es posiciona. Desplega una cadira i uns metres allà diposita una bossa de tela a terra.
Reservem lloc per als que sabem que sempre venen. Guardem lloc en tanca, per estar a primera fila ".
Avui ha arribat a les 8 del matí i ens explica que el cap de setmana vindran els holandesos. Són els amics de mascletà que han fet. Venen cada any d'Holanda i els porten formatges per a l'esmorzar. "Ací ens fem un esmorzar que, quan arribem a casa, ja no dinem", explica somrient.
Més enllà, al davant de l'administració de loteria, Maria Lluïsa depura la tècnica del fan incondicional del masclet. "La meva cadira és com un rotllo redó, que apuges i abaixes. La pots desplegar. La portes a la motxilla i és còmoda", relata mentre desplega un tamboret de color verd cridaner.
Vesteix una brusa fallera amb un dibuix que agermana la bandera de València i l'alemanya. I és que ella espera els amics alemanys que visiten, cada any, la ciutat per falles. Amb ells ha creat una associació amb la qual financen una mascletà, una de més modesta, per a alguna falla de València que no se la puga permetre.
Que el terra tremole
Uns 800 monuments fallers es planten a la ciutat de València. Entre falles grans i infantils, entre les de la Secció Especial --que són art efímer de mesures descomunals-- i les de pressupost limitat. N'hi ha que trenquen esquemes, les experimentals. I fins i tot, les que algun any ha apostat perquè el representant de la comissió fora un home i no una dona, és a dir, un Faller Major.
Si els monuments fan mirar al cel, les mascletades fan que el terra tremole.
El balcó de l'Ajuntament de València es converteix en un aparador d'autoritats. És un lloc només per a uns quants privilegiats. I a sota, la plaça, que té un aforament per a 53.000 persones, es queda menuda. El rellotge de l'ajuntament ha de marcar les dues en punt perquè comence la traca. Però hores abans, el centre de València, és un formiguer. Cada dia hi ha una banda de música que posa so. I xarangues que, entre el públic, animen la jornada.
Si a la plaça no s'hi cap, als carrers del voltant tampoc. Per això es xifra que una bona mascletà la poden arribar a viure unes 120.000 persones.
I és que no hi ha res com sentir i escoltar el tro des de primera fila. "El tremolar ací és diferent", relata Eugeni.
Tremolen les parets i el vidres de l'ajuntament, molt terratrèmol.
I Martí, entrepà en mà, continua.
Això és com si s'acabara el món. El fum, el boom, boom.
L'art de la pirotècnia
La mascletà és un art pirotècnic. Comença amb un tro sec. PUM! Que retrona per tota la ciutat. Tots estan avisats del terratrèmol que ve després. A poc a poc el ritme s'accelera. I la mirada va des de la plaça al cel. Del tro al fum. Hi ha moments que el cos, i el terra, vibren.
Caballer, Martí, Peñarroja o Vulcano, són alguns dels noms de les empreses més prestigioses que disparen durant falles.
"Jo no em puc perdre les d'Alt Palància", diu el Paco, que ve de Puçol cada dia a veure la mascletà.
D'Alt Palància, en destaca la potència i el ritme de les seves mascletaes. De Caballer la seva solvència, la intensitat del terratrèmol final i la innovació tècnica, amb dispars digitals i sincronitzats, per controlar el muntatge. De Martí, destaca ella, Reyes, una de les dones pirotècniques més importants del País Valencià. Dispara el 8 de març i ompli la plaça de color morat.
La indústria pirotècnica al País Valencià factura 115 milions d'euros. Té una quarantena d'empreses que representen el 24% de les empreses de tot l'estat, i ocupen un miler de persones, el doble en temporada alta.
El problema, no resolt, de les aglomeracions
Segons un estudi de la Universitat de València i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, les falles tenen un impacte econòmic anual de més de 700 milions d'euros a la ciutat de València, generen 6.400 llocs de treball i representen un 0,3% del PIB de la província.
En falles, però, el ritme normal de la ciutat s'atura. Els carrers es tallen, amb monuments i carpes. Des de l'1 de març, quan comencen les mascletaes, entre les dotze i les tres del migdia no es pot accedir al centre de la ciutat en cotxe o bus. Cap dia. La massificació dels esdeveniments, a més, provoca aglomeracions. També problemes de brutícia. Molts veïns es queixen de la dificultat, cada any més gran, de conviure amb la festa.
Aquest any, a més, la guerra ha esclatat entre l'Ajuntament i el Ministeri de Transport, entre Maria José Català i Óscar Puente. L'alcaldessa va demanar, amb informes de seguretat --dos de Bombers i un de Policia Local--, reduir o parar l'arribada de trens a l'estació del Nord per evitar grans aglomeracions durant les hores de la mascletà. Això era, entre les 13.00 i les 15.00, dels dies més importants.
Renfe va resoldre que alguns trens no arribaren al centre de València, sinó que acabaren el trajecte en punts perifèrics o altres pobles com Albal. I la polèmica es va encendre. Albal, per exemple, està a 10 quilòmetres de València. I això significaria que durant 3 dies, des del 16 al 19, hi hauria milers de persones que durant eixes hores no podrien accedir a la ciutat en tren.
L'alcaldessa va criticar la decisió. Català pensava que Renfe habilitaria busos. Però per Renfe aquesta opció era inviable. Ni té prou busos per tantes persones ni es pot accedir amb bus al centre de València aquests dies.
Aquesta és la punta d'un problema sense resoldre, la convivència entre la festa i la mobilitat, que hauria d'estar, i no ho està, sincronitzada com el ritme d'una mascletà.
