La microbiota millora la teràpia CAR-T en el tractament d'un càncer de medul·la òssia

Cada cop hi ha més consciència de la importància que té per a la salut la microbiota, els microorganismes que habiten a l'intestí. Ara, un estudi liderat per l'Hospital Clínic-IDIBAPS ha vist que l'estat de la microbiota també influeix en la resposta de l'organisme en determinats tractaments per al càncer.

Els investigadors catalans han descobert que la composició de la microbiota intestinal pot influir de manera decisiva en l'eficàcia de la teràpia CAR-T --una de les immunoteràpies més innovadores-- en pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia, "incurable malgrat els avenços en aquestes immunoteràpies", diu l'estudi.

El treball, publicat a la revista Blood Cancer Discovery, revista de l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer, revela que la microbiota pot predir i potenciar la resposta dels pacients i obre la porta a personalitzar millor els tractaments i a desenvolupar noves estratègies terapèutiques combinades.

Els bacteris de la microbiota "(en el nostre organisme) tenen un lloc on viure i aliment; però el que nosaltres obtenim és una ajuda en la digestió, en el metabolisme, ens protegeixen contra els patògens i, molt important, modulen el sistema immunitari", explica Mireia Uribe-Herranz, investigadora del grup IDIBAPS. 

La teràpia CAR-T consisteix a modificar genèticament les cèl·lules T del sistema immunitari del pacient perquè reconeguin i ataquin les cèl·lules tumorals. "Ens vam plantejar si la microbiota intestinal podia tenir un paper en aquesta variabilitat de resposta".

"Sabem que els bacteris intestinals poden modular el sistema immunitari, i volíem veure si això també afectava la teràpia CAR-T." 

Tot i que aquesta immunoteràpia ha suposat una revolució en el tractament de certs càncers hematològics, no tots els pacients hi responen igual. Entendre per què és un dels grans reptes de la medicina actual.

 

El succinat millora la resposta al tractament

L'equip d'investigadors, liderat per Manel Juan, cap del Servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic i del grup de l'IDIBAPS, amb Mireia Uribe-Herranz, investigadora del mateix grup, va analitzar mostres de pacients amb mieloma múltiple tractats amb la teràpia CAR-T desenvolupada a l'Hospital Clínic.

Van estudiar tant la composició de la microbiota com els metabòlits presents a l'intestí --molècules produïdes pels bacteris que poden tenir efectes sobre les cèl·lules humanes.

Els resultats van ser clars: hi ha una correlació entre determinats perfils de microbiota i metabòlits i la resposta clínica a la teràpia CAR-T. 

En concret, es va observar que la presència de certs bacteris i de metabòlits com el succinat s'associava a una millor resposta al tractament.

"Una dieta potenciadora de succinat va millorar significativament la persistència de cèl·lules T CAR i va mostrar una tendència cap a un millor control tumoral."

Segons Manel Juan, "aquestes troballes ens permeten començar a pensar en la microbiota com un biomarcador: una eina que ens pot ajudar a predir quins pacients respondran millor a la teràpia CAR-T, fins i tot abans d'administrar-la", a més d'avaluar-ne els riscos. 

Pot ajudar a millorar la selecció de pacients, la planificació del tractament o a dissenyar teràpies combinades que incloguin la modulació de la microbiota com a part integral del tractament: des de dietes específiques que modifiquin la microbiota per potenciar l'eficàcia la teràpia, fins a l'ús de prebiòtics, probiòtics o fins i tot trasplantaments de microbiota fecal.

Aquest estudi representa, per a la comunitat científica, un pas més en la comprensió de la interacció entre microbiota i immunoteràpia.  

Però encara hi ha molt camí de recerca per fer, diu Uribe-Herranz, que alerta que no hi ha cap bacteri del tot bo o del tot dolent o que ho solucioni tot. Tots tenen la seva funció.

"No hi ha estudis concloents, avui en dia, que ens diguin 'El bacteri A és molt dolent i el B molt bo'. I no serà així. Malauradament, no podrem trobar un bacteri que ens ho resolgui tot."

Els pròxims passos, segons els autors, són validar aquests resultats en mostres més grans de pacients i aprofundir en els mecanismes moleculars que expliquen aquesta relació. 

També es plantegen assaigs clínics per provar si la modificació directa de la microbiota pot millorar els resultats de la teràpia CAR-T i si aquestes troballes són aplicables a altres tipus de càncer tractats amb immunoteràpia.