La migranya no és un mal de cap fort, és una malaltia incapacitant complexa: com distingir-la
La meitat de la població adulta pateix cefalees i més d'una persona de cada 10 té migranya. Són unes 700.000 persones a Catalunya --el 14% de la població-- i més de 5 milions a Espanya --un 12%.
La migranya no és un mal de cap fort, és una malaltia complexa del sistema nerviós central i la més incapacitant en menors de 50 anys, pels dies de vida saludable perduts, segons l'OMS.
Però, si tenim molt mal de cap, com sabem si és cefalea o migranya? Es pot prevenir? Quan hauríem d'anar a urgències?
N'hem parlat amb la neuròloga Neus Fabregat, directora de la Unitat de Cefalea i Àlgia Facial de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Com detectar la cefalea?
Una cefalea és un dolor localitzat al cap que s'alleuja amb analgèsics, com paracetamol o ibuprofèn. Té una intensitat de l'1 al 5 en una escala fins a 10 i no acostuma a ser invalidant --no t'obliga a agafar la baixa o a quedar-te a casa.
Les més habituals són tensionals (per treballar moltes hores o per una sobrecàrrega cervical que s'irradia al cap) o per estrès.
Hi ha més de 150 malalties o situacions que provoquen aquest símptoma, com un refredat, la grip o la covid, mal de queixal, bruxisme --prémer massa les dents--, falta de son, canvis hormonals o l'esforç en una relació sexual.
Quan cal anar al metge?
Si el dolor és lleu i la causa està identificada, no cal anar al metge.
Quan apareix sense causa justificada, és molt localitzat i intens o va acompanyat d'altres símptomes, "cal consultar el metge de forma urgent perquè no hi hagi un problema greu", diu Neus Fabregat.
Aquests símptomes poden ser problemes de visió, pèrdua de força, formigueig o notar-se maldestres els braços o cames, alteració del llenguatge o febre.
En molt pocs casos --menys d'un 3%-- darrere hi ha una patologia que posa en risc la vida del pacient, com tumors, meningitis o malformacions vasculars. Però cal descartar-los i saber si el que tenim és migranya.
Migranya: 6 anys per a un diagnòstic i molts estigmes
Es calcula que la meitat dels pacients amb migranya no estan diagnosticats i que es triga 6 anys a obtenir un diagnòstic, diu Fabregat.
Primer, perquè no es va al metge per mal de cap. També perquè "hi ha cert estigma, personal, social i laboral", entorn d'aquesta malaltia. I perquè afecta tres cops més les dones que els homes "i hi ha el doble d'estigma de demostrar que pots".
No és fàcil de diagnosticar --no surt en escàners o estudis radiològics--, i es manifesta en diversos moments de la vida, per causes diverses i amb símptomes i intensitats diferents.
No només limita la vida personal, familiar i social. Un 25% dels pacients tenen problemes laborals per la migranya i a un 28% els ha frenat en la carrera professional.
Tot i això, aquesta neuròloga insisteix en dos missatges clau: el primer, anar de seguida al metge per obtenir un diagnòstic. I el segon, "dir-ho a tot arreu".
És molt important que ho sàpiguen la família, la feina i l'entorn perquè hi ha símptomes que sempre estaran presents en la vida d'aquesta persona.
Podem passar anys sense cap episodi i èpoques en les quals siguin difícils de controlar. No té cura, però alguns atacs es poden prevenir i alleujar amb tractaments específics a mida. Per això, cal conèixer-se bé, apuntar-se tots els possibles episodis, els símptomes i què els pot haver provocat.
Com més aviat es diagnostiqui, més possibilitats de revertir-la --que passi de greu a lleu-- o d'evitar que es cronifiqui.
Quins tipus de migranyes hi ha?
"La migranya no provoca només mal de cap, sinó que també presenta molts altres símptomes abans, durant i després dels atacs, i també entre episodis", diu Fabregat.
N'hi ha d'episòdiques i de cròniques, i amb aura i sense aura.
Episòdiques
Apareixen de tant en tant i necessiten un bon tractament agut específic per poder tornar a fer vida normal.
Pel que fa a la freqüència, pot ser baixa (de 0 a 4), moderada (de 5 a 9) o alta (de 10 a 14), segons el grau de dolor. La d'alta freqüència pot ser un preàmbul de la crònica.
Cròniques
Quan hi ha més de 15 dies de mal de cap al mes, dels quals almenys 8 són migranya, i el patró s'ha repetit els últims tres mesos.
Tenen 5 fases, que poden anar acompanyades de diversos símptomes i, a vegades, de tots alhora:
- Pròdrom (1 o 2 dies abans): s'activen certs nuclis del tronc cerebral que poden provocar somnolència, irritabilitat, falta de concentració, badalls, augment de la diüresi i tenir més gana d'alguns aliments, com dolços.
- Aura: la tenen un 20% dels pacients amb migranya i pot ser visual (flaixos de llum, taques, distorsió o pèrdua parcial de visió), sensitiva (formigueig en mans, cara o llengua), problemes de llenguatge i paràlisi del braç o la cama. Cada símptoma dura entre 15 i 60 minuts.
- Cefalea: a més del mal de cap intens, molesten la llum (fotofòbia), els sorolls (fonofòbia) i les olors (osmofòbia), i hi pot haver nàusees i vòmits.
- Postdrom (1 o 2 dies després): passat el mal de cap, el 80% dels pacients tenen fatiga i problemes de concentració.
- Entre crisis: hi pot haver més sensibilitat i molèstia davant la llum, els sorolls, les olors o a qualsevol estímul --com la pressió--, problemes de concentració i símptomes ansiosodepressius (por anticipatòria a programar res per si se'n té una altra crisi).
La migranya també provoca frustració, desànim, culpa i sensació d'impotència.
Als 20 anys és quan més se'n detecten
Se'n poden tenir des de petit, però la màxima prevalença és entre els joves, en la dècada dels 20 anys. Entre els 35 i els 45 anys és quan hi ha més casos crònics.
"Si començo a tenir migranya als 18 anys i tinc 2 o 3 dies de mal de cap a la setmana que no em permeten ser jo, quan arribi als 50 puc haver perdut 10 anys de vida", explica Fabregat.
La migranya és una malaltia dinàmica, que millora o empitjora segons l'etapa de la vida i factors ambientals, personals, laborals o hormonals --com la menstruació, l'embaràs, la perimenopausa o la menopausa.
Té un component de predisposició genètica: un cervell molt sensible a certs estímuls o canvis ambientals que activen el circuit del nervi trigemin i alliberen substàncies com el pèptic CGRP a les meninges que provoquen inflamació, dilatació dels vasos sanguinis i dolor.
En el 80% dels casos hi ha antecedents familiars.
Com prevenir-les
Amb la migranya s'ha d'aprendre a conviure-hi, però també es pot combatre reduint els elements que la desencadenen que són, sobretot: l'estrès, les alteracions de menjar i son i els canvis hormonals.
Per això, cal mantenir uns hàbits de vida saludables i molt regulars, tant en l'alimentació com en la feina i el descans: no fer dejunis ni excessos en el menjar, fer pauses i exercici físic, evitar l'estrès, els pics de feina i els canvis d'horaris i mantenir una rutina de son estable.
Mites i rumors: com afecta el menjar
Hi ha molts mites i rumors falsos sobre aliments que provoquen migranya --com el cafè, la xocolata, l'alcohol, els formatges curats, els embotits o les conserves--, però cadascú ha de saber quins l'afecten i quins no.
Si un menjar ens provoca mal de cap, tindrem cefalea al cap de 3 hores, per tant, hem de prendre nota de què hem menjat tres hores abans per saber si en pot ser un causant.
El cas de la xocolata, diu Fabregat, és "curiós" i difícil de saber, perquè hi ha pacients a qui els ve de gust en la fase pròdrom, i no es pot deduir si n'és la causa o la conseqüència.
Quins tractaments hi ha?
De tractaments per al dolor agut n'hi ha de diversos tipus: amb analgèsics i antiinflamatoris o amb triptans. I han de ser específics segons el tipus de migranya de cada pacient, com "un vestit a mida", perquè la sobremedicació també provoca migranya. Els opiacis no serveixen.
De triptans n'hi ha d'orals, sublinguals, nasals i subcutanis. I s'han de prendre durant la primera hora del dolor, perquè després s'alliberen substàncies inflamatòries i els antiinflamatoris són més efectius. Són medicaments cars però segurs. "No són més forts o perillosos que els de les cefalees, són millors", diu Neus Fabregat.
Al Clínic també es fan tractaments preventius i de rescat per a casos de migranya crònica, com el bloqueig endovenós amb anestèsics o amb toxina botulínica tipus A (bòtox). Són per parar el cop, quan es porten almenys tres dies de migranya i no funciona res.
Quan fallen diverses línies preventives s'administren uns nous fàrmacs i bloquejadors que actuen sobre els anticossos monoclonals CGRP, una molècula receptora que desencadena la migranya.
Tots els grans hospitals de Catalunya tenen una unitat de cefalea que treballa en coordinació amb professionals de molts àmbits. I la resta, almenys un neuròleg i una infermera especialitzats en aquesta neuropatologia. A l'Hospital Clínic de Barcelona aquest any han atès 3.000 persones per migranya, una xifra que va en augment.
