La millor roba per combatre la calor: quins teixits són més frescos i quins transpiren més

Amb la calor, sovint no sabem què posar-nos. El secret és vestir-se amb les teles més fresques i les robes més vaporoses. La qüestió és quins són aquests teixits?

El que busquem en la roba d'estiu és que sigui transpirable i lleugera, que aïlli la pell de la calor, absorbeixi la suor i allunyi la humitat del cos.

Els més recomanats són els teixits naturals, però n'hi ha de sintètics que a mesura que avancen les investigacions, en milloren les propietats, són més barats de produir i també cada cop més sostenibles.

Els clàssics de tota la vida: cotó, lli i seda

Lli

Dels teixits d'estiu, és el rei per excel·lència per proporcionar frescor.

"El lli és una fibra que té una conductivitat tèrmica elevada, que vol dir que deixa passar la calor a través seu amb facilitat", destaca Enric Carrera Gallissà, doctor en Enginyeria Tèxtil, investigador i professor d'INTEXTER (Institut d'investigació Tèxtil) de la UPC, l'únic centre d'investigació tèxtil d'Espanya.

És un teixit resistent, lleuger i transpirable. També té un caient molt particular amb certa rigidesa, si bé s'arruga "només mirar-lo".

Com el lli, altres teixits d'origen vegetal que s'obtenen a partir de la tija de la planta, com el cànem o el rami, també tenen, segons Carrera, aquesta qualitat tèrmica.

Cotó

El cotó és un dels teixits més comuns i una de les teles més utilitzades a l'estiu. Com que és d'origen natural, permet una transpiració més gran del cos i absorbeix la suor. A més, és suau, i durable.

"És una bona solució si no hi ha un excés de sudoració."

El professor Carrera destaca: "Si hi ha molta suor, el problema és que es quedarà xop". Per tant el confort dependrà de l'activitat que fem.

 

Seda

Amb unes qualitats molt similars a les del cotó, absorbeix la humitat i també és totalment natural però d'origen animal, ja que s'extreu del capoll dels cucs de seda.

Fa la tela més fina, vaporosa i fresca de l'estiu. El toc que dona la seda és diferent de cap altre teixit pel seu caient i tacte únics.

L'investigador de la UPC explica que, com que és una proteïna pel seu origen animal, "no condueix bé la calor, però ho compensa perquè és molt fina".

 

La llana a l'estiu: aïllant i termoreguladora

Un dels teixits que ens poden ajudar a sentir-nos més frescos --tot i que sembli el contrari--, és la llana. L'anomenada llana fresca o coolwool.

Utilitzada pels humans des de l'edat de pedra, la llana, com la seda, regula l'escalfor del cos: a l'hivern abriga i a l'estiu refresca.

El secret està en l'estructura i diàmetre de les seves fibres, que tenen bosses d'aire, per la qual cosa la llana aïlla i absorbeix la humitat.

A l'hivern, la calor corporal s'emmagatzema en aquestes cambres d'aire, aïllant-nos del fred fins i tot a temperatures sota zero, però a l'estiu l'efecte és tot el contrari.

Les fibres de llana poden absorbir fins a un 35% del seu pes en humitat, i aporten així un efecte refrescant sense sensació d'anar molls.

"Són teixits fets amb llana superfina, d'un diàmetre inferior a 18 micres. La llana té la propietat de ser una fibra termoreguladora."

Per aconseguir aquest diàmetre, --quan el normal està en les 22 o 25 micres--, "cal filar molt prim", diu Carrera, és a dir, que obtenir fills tan prims costa més i "com més fina és la llana, més cara". Amb aquesta llana es fan vestits d'estiu que tenen molta qualitat i també un preu elevat, reservat a un mercat luxós i molt reduït encara, però que es va estenent.

 

Els nous naturals: cànem, bambú, rami o espart

S'han fet servir durant la història, però no són els més habituals. Els darrers anys la indústria i la investigació tèxtil a la recerca de nous teixits treu profit d'unes fibres que no s'utilitzaven per vestir, millorant i aprofitant les seves propietats.

El cànem, com el lli, són fibres que s'extreuen de la tija de la planta, i el rami s'extreu de l'ortiga.

Cànem

S'està convertint en un gran protagonista dels teixits de l'estiu. És molt similar al lli, amb l'avantatge que s'arruga molt menys. Té capacitat tèrmica, com la seda, i també absorbeix la humitat.

Pels científics, el cànem té avantatges per al medi ambient perquè "està verd tot l'any, i el seu conreu actua com a tallafocs". I no esgota el sòl de nutrients, afirma Carrera Gallissà.

És habitual trobar-lo barrejat amb el cotó, per aportar-li suavitat, ja que el cànem és més aspre i tosc, i recorda la "tela de sac".  

 

Bambú

Els teixits de bambú també estan fent-se un lloc perquè absorbeixen l'excés d'humitat i s'evapora ràpidament.

Les fibres de bambú són buides per dins, i això fa que absorbeixi entre 3 i 4 vegades més la humitat que el cotó, i evita les taques de suor com passa amb la seda. També són teixits més lleugers, però tenen una sensació tàctil semblant al caixmir.

Amb tot, Carreras alerta que "el 90% de les fibres que es venen com bambú són viscosa". De fibra natural 100% de bambú n'hi ha una producció molt limitada i molt poc comercial que se circumscriu a la Xina, explica el catedràtic.

La cotonització i els sintètics

Davant la gran demanda de fibres naturals que hi ha, la indústria busca teixits que no depenguin de collites i es puguin obtenir al laboratori.

L'Institut d'Investigació, explica Carrera, treballa en un procés que s'anomena "cotonització" aplicada al cànem però que també s'està provant amb altres fibres naturals d'origen vegetal com el iute, l'espart.

En aquest sentit, cal distingir entre els dos tipus de fibres sintètiques. Quan les fibres s'obtenen amb el tractament químic de materials naturals o quan el seu origen és totalment químic.

Els segons, amb què s'obtenen per exemple el polièster, la poliamida, l'acrílica, la licra, o el niló, "són el resultat de la síntesi de productes químics, normalment derivats del petroli i del gas", segons Carrera.

Aquests teixits no deixen ni passar l'aire ni transpirar, cosa que pot causar irritació i picor a la pell, per l'acumulació de la sal de la suor i no s'aconsellen a l'estiu.

Sintètics però frescos

Les fibres químiques a partir de materials naturals s'obtenen de la cel·lulosa en un 99 %, però també d'algues, o cautxú, i també se'n fan teixits frescos per a l'estiu.

 

Raió de viscosa o viscosa

És una versió química del cotó, diu Carrera, però en millora les característiques: és suau, lleuger i transpirable, té un bon caient, i absorbeix molta humitat.

La matèria primera és la cel·lulosa que en aquest cas s'obté dels arbres, sobretot eucaliptus i pi blanc. Quan la cel·lulosa s'obté del bambú, és quan parlem de viscosa de bambú.

La producció és contaminant --que no vol dir que després no es depuri, puntualitza Carrera--, perquè és un procés que es fa en fàbriques papereres.

 

Lyocell

"És una versió moderna, més neta i millor de la viscosa, però molt més cara", destaca el professor."El procés és molt menys contaminant i hi ha una millora ambiental molt gran".

És un teixit amb molt bon caient, especialment suau, semblant a la seda, més resistent i una vida més llarga. Antitranspirant, amb una excel·lent capacitat d'absorció, molt més lleuger i ràpid per eixugar-se. Fàcil de tenyir i la pigmentació més durable.

Coolmax

Aquesta fibra aplica l'estratègia de les diverses capes per aconseguir un teixit confortable per a l'estiu, diu Carrera: "La secció transversal d'aquesta fibra és que fa com unes arrugues o muntanyetes. I això fa que la suor circuli per aquesta mena de canals. I això permet evacuar la suor amb molta facilitat."

La idea és que la primera capa no absorbeixi la suor sinó que l'expulsi cap a una segona capa absorbent. La segona capa xucla la humitat de manera que encara que se saturi, no està en contacte amb la pell.

Què hem de tenir en compte per anar més frescos?

Tant com el teixit, també és important el disseny de la roba que portem a l'estiu.

Per norma general, Carrera aconsella: "Que siguin peces de roba més folgades que permetin la circulació de l'aire. Aquesta circulació de l'aire fa que es faciliti l'evaporació de la suor i, per tant, que refresqui. I és més còmode, també, que no se t'enganxi."

O que "ens quedi molt enganxada en el cos, però que faciliti l'evaporació a través d'aquestes fibres tipus Coolmax o fibres buides; per capil·laritat la humitat també marxa, com passa amb algunes robes tècniques esportives".

Pel que fa al color, per raons científiques de la reflexió de la llum i l'escalfor, els colors més recomanables per dur a l'estiu són els clars, els colors naturals com els blancs, els sorra, els terra o els caqui. Són colors que no absorbeixen tant la calor.

Hi ha qui defensa científicament que en determinades situacions, l'ús de roba fosca a l'estiu pot ajudar a mantenir-nos més frescos quan fa calor, com els habitants de zones desèrtiques, com els tuaregs que porten túniques negres, amb diverses capes de roba.

Això pot funcionar, en situacions i climes extrems, a partir de temperatures superiors als 40ºC, si fa aire i s'està a l'ombra. Carrera considera que no són recomanables en les nostres latituds.

Per reconèixer tots aquests teixits i com a consumidors puguem triar, el professor Carrera ens avança que molt aviat la normativa europea exigirà que la roba porti la informació de traçabilitat i sostenibilitat dels materials de què estan fets i els processos que han passat.