La mirada de quatre mestres sobre el sistema educatiu: "No podem atendre amb dignitat"

La majoria de docents senten que la càrrega de feina és excessiva i que els falta temps per preparar les classes. Denuncien la falta de recursos per a l'escola inclusiva, lamenten que la professió ha perdut prestigi, se senten exclosos de les decisions educatives i més de la meitat estan insatisfets amb el sou, segons la radiografia del malestar docent de la USTEC.

Per conèixer els maldecaps de l'escola, el malestar docent i com s'ho maneguen els mestres per superar els entrebancs, a "L'ofici d'educar" n'hem parlat amb quatre mestres i directors d'escola. Tots reconeixen que se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, però que se'n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.

Els maldecaps de l'escola

"Els docents sostenim el sistema educatiu", afirma Francesc Martín, director i mestre de l'escola Sant Jordi, de Vilanova i la Geltrú, que defineix l'arrencada d'aquest curs com apassionant: "La situació no és insostenible, perquè la sostenim. Una altra cosa és a quin preu i fins on estem disposats a sostenir-lo. Hi ha necessitats que requereixen més mans i ulls, i és quan diem que no hi arribem o que estem superats."

Martín lamenta que la inclusió, la qualitat i l'excel·lència del sistema educatiu que els han venut no es pot fer realitat amb els recursos actuals.

Per la Marta Rubio Tartera, directora de l'escola Estel, de Sant Andreu, a Barcelona: "Vivim una situació molt tensionada als centres, i la sostenim les persones que estem dins de les escoles. Hem començat el curs enmig d'obres del pla clima, i a hores d'ara tenim aules en mode fred i en mode calor perquè el software no acaba de funcionar. Hi ha malestar i la sensació que no ens escolten les institucions que ens haurien de respondre".

Pel que fa a l'atenció a la diversitat, la Marta Rubio denuncia que estan desbordats, i que s'han trobat amb casos d'alumnes que han hagut de trucar al 112 i senten que no els poden atendre correctament: "No és la manera d'entendre la inclusió. Hi ha infants que necessiten una atenció 1 a 1. És molt difícil donar-la, i va en detriment de la resta".

Cada vegada els arriben infants amb edats més precoces amb situacions de salut mental molt complicades, reconeix la directora, però ens falta formació per atendre'ls i no n'hi ha prou amb recursos com el SIEI (Suports Intensius per a l'escolarització inclusiva), que són mestres sense formació especialitzada, afegeix Rubio.

Per la Pepa Adell Nolla, mestra de l'escola Doctor Alberich i Casas de Reus, l'inici de curs ha estat engrescador, però falten recursos, com les vetlladores, i en conjunt veu molta complexitat. Diu als mestres novells: "estimeu-vos la canalla, perquè a partir d'aquí crearem complicitats amb l'alumnat i les famílies".

Per la Bet Gil, mestra de l'escola Ferran de Segarra, de Santa Coloma de Gramenet: "Estem en una situació complexa, i cada vegada ho és més, pinten basos per la docència! Estem sempre gestionant imprevistos."

Explica que "la nostra escola té molta matrícula viva i des de l'inici de curs hem rebut molts infants nouvinguts. Tenim també infants amb trastorns de l'espectre autista, i nens disruptius per les seves situacions familiars, que necessiten ser acompanyats i no estem prou preparats".

Tensionar l'equip docent no és positiu si es vol una societat justa, equilibrada i on tothom pugui assolir el màxim d'excel·lència personal, afegeix la mestra.

Claus per superar els entrebancs

La clau per sostenir el sistema són els equips docents, reconeix Francesc Martín: "Entendre l'escola com un ecosistema en què aprenem plegats. Ens exigim una alta qualitat educativa, però des de la comprensió i la compassió, destriant el que està a les nostres mans, del que no ho està, per la complexitat dels infants. I ho fem alineats amb uns objectius i uns propòsits ètics sobre què vol dir ser mestre, participant de les decisions, per cuidar i sostenir l'equip docent".

I per afavorir l'aprenentatge de l'alumnat, pel Francesc Martín s'ha d'escoltar el que diu l'evidència científica sobre com s'aprèn i no buscar solucions simples i instantànies. I és necessària també la complicitat i la comunicació amb les famílies per evitar malentesos, suggereix el mestre: "Treballar el conflicte com a eina d'aprenentatge, distingint molt bé el que és un conflicte del que és bullying".

Una planificació correcta del que és l'atenció i la inclusió, demana la directora Marta Rubio: "El decret d'inclusió sobre el paper ho aguanta tot, però no en el dia a dia a les escoles. S'ha d'escoltar molt les escoles d'educació especial sobre quines són les necessitats i construir a partir d'aquí. No al revés, portar els infants a les escoles i després buscar els recursos".

L'Abraham Tusell, director de l'escola Pere Calders de Polinyà, reconeix que falten recursos per a la inclusió a tots els centres, i proposa: "Fer més amb els recursos que tenim, entenent que aquests recursos no són només per un alumnat concret, sinó per tot el centre i l'alumnat; cal treballar per una cultura inclusiva a tota la comunitat i a la societat".

A l'escola Doctor Alberich i Casas de Reus fan un projecte relacionat amb la memòria històrica: "Ens preguntem si els drets que hem anat adquirint s'han mantingut al llarg del temps o si és més real que s'han de lluitar cada dia. Com, per exemple, com era en temps passats l'escola i com és ara".

A l'escola Ferran de Segarra, la Bet Gil han treballat el mestre Benaiges, la maternitat d'Elna i aquest curs, a partir d'un llibre de Salvador Domènech, el dietari d'una nena de la guerra civil: "Els nens desconeixen absolutament el tema de la memòria històrica, abans hi havia una transmissió d'avis i pares a fills, això s'ha perdut i ho hem de suplir a les escoles".

El Francesc Martin afegeix que a la seva escola tenen una màquina del temps, per visitar i aprendre del passat, per fer un món millor que respecti els drets humans. I a l'escola Estel de Sant Andreu, aquest curs s'aposta per treballar les arts escèniques de manera transversal amb la Nau Ivanov, i ja han notat millores a nivell acadèmic.

L'escola Estel de Sant Andreu forma part dels 140 centres que s'han organitzat per dialogar amb l'administració, perquè no se senten escoltats, a partir de tres punts bàsics: la inclusió, les plantilles i les condicions laborals; una proposta que ha tingut èxit i s'ha replicat en altres centres de Catalunya, reconeix Rubio.

Per la mestra Pepa Adell és important recordar que és tota la tribu que educa, i extrapolar l'acompanyament que es fa l'escola al carrer, perquè la canalla la pugem entre tots, conclou.