La missió Artemis 2, dia a dia: un viatge per veure la cara oculta de la Lluna i tornar a la Terra
La missió Artemis 2 surt de Florida per fer un viatge de 10 dies que portarà astronautes fins a la Lluna per primera vegada en mig segle.
El punt de partida és el llançament de la missió. Si les condicions meteorològiques són idònies i tot funciona bé, el coet SLS de la NASA s'enlairarà a les 12.24 de la matinada de dijous, hora catalana, però si alguna cosa ho impedeix ho farà els pròxims dies.
En el que anomenen "finestres de llançament", han previst cinc possibles moments d'enlairament més, el primer dels quals seria 25 hores després, a la 1.22 de la matinada de divendres.
Els altres quatre són la matinada de dissabte a les 2, la matinada de diumenge a les 2.53, la matinada de dilluns a les 3.40 i la matinada de dimarts a les 4.36.
En tot cas, un cop el coet s'hagi enlairat, als quatre astronautes els esperaran uns 10 dies de viatge, dels quals el primer serà el més intens, tot i que segurament no el més emocionant.
Primer dia: de l'òrbita baixa a l'alta
Dos minuts després de l'enlairament, es despendran els dos coets laterals de combustible sòlid, que cauran a l'Atlàntic, i 6 minuts després ho farà el coet central, de combustible líquid, que caurà al Pacífic.
Quan porti 20 minuts a l'aire es desplegaran els panells solars del mòdul ESM, que proporciona energia, aigua i altres subministraments a la càpsula Orion, on viatgen els astronautes.
Als 50 minuts, i gràcies a l'impuls de l'ICPS, el coet petit que l'acompanyarà les primeres hores, la nau ja haurà arribat a una òrbita baixa, estable i segura, a uns 160 quilòmetres de la Terra.
Una hora després l'ICPS tornarà a engegar els motors per pujar-la a una òrbita alta, fins a 74.000 quilòmetres de la superfície de la Terra i, tres hores i mitja després de l'enlairament, aquest coet es separarà de la nau.
Els astronautes hauran anat supervisant totes aquestes operacions des de dins de l'Orion, i llavors passaran la navegació a mode manual per fer servir l'ICPS com a banc de proves.
Així, aquest coet farà el paper que en futures missions tindran els mòduls per baixar a la Lluna o altres tipus de naus auxiliars, pràctiques que està previst que amb l'Artemis II siguin la feina principal.
Quan hagin passat 5 hores, l'ICPS es donarà per amortitzat i tornarà a la Terra, on està previst que caigui a l'oceà Atlàntic, i la nau continuarà la seva trajectòria al voltant de la Terra.
Segon dia: últim impuls cap a la Lluna
Just quan es compleixin 24 hores de l'enlairament, la nau engegarà el motor principal del mòdul ESM per superar l'atracció terrestre, sortir de l'òrbita i encarar-se cap a la Lluna.
Aquest serà l'últim impuls important de tot el viatge: a partir d'aquest moment, amb la inèrcia i amb la gravetat de la Lluna n'hi haurà prou perquè la nau faci tot el viatge d'anada i tornada a la Terra.
Només en moments puntuals s'engegaran alguns dels 24 motors que porta l'ESM per corregir el rumb quan sigui necessari, en el primer viatge tripulat a tanta distància després de 54 anys.
Tercer i quart dies: camí de la Lluna
El tercer dia està previst que la tripulació faci exercicis de reanimació cardiopulmonar, per entrenar-se per a situacions d'emergència en l'anomenat "espai profund", és a dir, fora de l'òrbita terrestre.
També posaran a prova el sistema de comunicacions òptiques per infraroig, que tenen molta més capacitat que les comunicacions per ràdio, i que el programa Artemis ha incorporat a les missions.
En el quart dia la nau entrarà a la zona d'influència gravitatòria de la Lluna, i els astronautes prepararan tota l'equipació que porten per aconseguir el màxim d'imatges possibles de la cara oculta.
Cinquè i sisè dies: la cara oculta de la Lluna
Els astronautes dedicaran part del cinquè dia, en plena aproximació a la Lluna, a exercitar-se en posar-se els vestits espacials, per si arriba una situació d'emergència que els faci necessaris.
El sisè dia serà el més important del viatge: quan hagin passat 4 hores d'aquest dia, la nau arribarà a l'altura de la Lluna i farà la volta pel darrere a més de 6.000 quilòmetres de distància de la superfície. Arribarà al punt de màxima aproximació a les 5 hores d'aquest dia.
Serà llavors que els astronautes es concentraran a aconseguir el màxim d'informació i d'imatges de la cara oculta, i durant entre mitja hora i una hora no es podran comunicar amb la Terra perquè tindran la Lluna entremig.
Setè i vuitè dies: tornada a la Terra
Aquests dos dies els astronautes tindran poca feina: de fet el setè la NASA l'ha marcat com a "temps lliure", tot i que també hauran d'avançar en l'elaboració dels informes sobre el que hagin vist i gravat de la cara oculta.
El vuitè dia provaran els compartiments de l'Orion destinats a refugi per als tripulants quan hi hagi un excés de radiació per activitat solar, i també practicaran el pilotatge manual de la nau.
Novè i desè dies: caiguda al Pacífic
El novè dia els tripulants posaran a prova vestits pensats per evitar la intolerància ortostàtica, que és el que els passa de vegades als astronautes quan tornen de l'espai, amb marejos, desmais i altres símptomes.
El desè dia és el tercer més important i tan crític com el primer: quan passin 8 hores d'aquest dia, els tripulants hauran de posar-se els vestits espacials i preparar-se per a l'entrada a l'atmosfera terrestre.
A la novena hora, la càpsula Orion se separarà del mòdul ESM, que entrarà a l'atmosfera pel seu compte, i es preveu que, amb la fricció, es desintegrarà abans de caure a la superfície.
A uns 120 quilòmetres d'altura la càpsula començarà a travessar l'atmosfera i la protegirà l'escut tèrmic inferior, que arribarà a més de 1.600 graus i es generarà plasma incandescent al voltant.
Això farà que durant uns minuts la tripulació estigui incomunicada, i quan arribi a uns 7 quilòmetres i mig d'altura s'obriran els primers paracaigudes per frenar la velocitat de caiguda fins als 500 quilometres per hora.
A uns 3 quilòmetres sortiran tres paracaigudes petits que arrossegaran els paracaigudes grans amb els quals la càpsula passarà d'uns 200 quilòmetres per hora a 27, que és la velocitat amb la qual caurà al mar.
Un cop a l'aigua, a l'oceà Pacífic, s'inflaran 5 grans flotadors que la posaran en posició vertical, i es calcula que abans de dues hores haurà arribat un vaixell per rescatar-los de l'aigua.
