La moneda del bilió de dòlars: el truc desesperat dels EUA per evitar la suspensió de pagaments
Un govern pot crear diners del no-res? Sí: ho fa cada dia, literalment, endeutant-se amb l'ajuda dels bancs centrals. Però què passaria si tingués una mena de moneda màgica per reomplir el seu compte corrent sense haver d'assumir cap deute, càrrega ni obligació extra? És una fórmula que ja fa temps va saltar dels fòrums d'internet als debats acadèmics i despatxos oficials, un truc comptable a la desesperada que oficialment tothom descarta. Però d'entrada resulta tan llaminer que la idea ressorgeix cada vegada que la Casa Blanca topa amb l'anomenat "sostre del deute", encara que sigui pel gust d'imaginar què passaria.
Què és el "sostre de deute"?
I aquest cop el rellotge comença a acostar-se a l'hora límit, fins al punt que els Estats Units podrien arribar a fer suspensió de pagaments aquest estiu. I no pas perquè tinguin problemes per trobar inversors disposats a finançar-los --d'aquests mai en falten--, sinó perquè s'ha tornat a activar una llei del 1917 que lliga de mans i peus la Casa Blanca.
La norma dona al Congrés la potestat de fixar un "sostre de deute" que el govern federal no pot superar. Ara aquest límit està congelat en els 31,4 bilions de dòlars i el Tresor nord-americà té vetada la possibilitat de demanar ni un cèntim extra.
Com que el pressupost federal --igual que la majoria d'administracions arreu del món-- funciona amb dèficit (els ingressos no cobreixen les despeses), per quadrar els comptes i pagar les factures el govern nord-americà ha de demanar crèdit contínuament.
Però des d'aquest gener ja ha tocat sostre, no pot acumular més deute. Des de llavors ha hagut de remenar en els calaixos per trobar els diners necessaris per anar pagant la Seguretat Social, el programa Medicare, salaris públics i, sobretot, els interessos del seu deute, el més cobejat del món.
El Tresor nord-americà ja fa temps que avisa que s'acosta el "dia X", el dia que ja haurà exhaurit tots els trucs comptables i no tindrà manera de fer front a les seves obligacions. Calculen que pot arribar a principis de juny.
Quins són els riscos?
Si això passa, el daltabaix seria històric. Perquè el deute nord-americà es considera intocable, segur i solvent al 110%, de manera que funciona com a gasolina dels mercats financers. És l'actiu "refugi" de governs estrangers, entitats financeres, corporacions internacionals, fons de pensions i petits estalviadors.
Un impagament, encara que sigui per un "malentès" legal, no tindria precedents i, per això mateix, les conseqüències són difícils d'anticipar. Sigui com sigui, la simple possibilitat ja ha encès totes les alarmes, sobretot a mesura que s'acosta el "dia X".
Per evitar-ho, el president Biden està negociant amb la majoria republicana del Congrés, que li demana comprometre's a retallar despesa a partir d'ara. Des de la Casa Blanca argumenten que s'estan barrejant els debats, perquè una cosa és discutir futurs pressupostos, però els pagaments que ara estan en risc són obligacions ja aprovades per l'administració.
Les negociacions s'han empantanegat durant mesos, però, ara sí, s'estan escalfant, sobretot perquè la secretària del Tresor, Janet Yellen, està advertint que el risc és imminent.
La solució lògica per evitar disparar-se aquest tret al peu és que el Congrés acabi elevant el sostre per passar el tràngol, com ja ha passat 78 vegades abans des del 1960. Però la relació entre demòcrates i republicans no passa precisament pel millor moment. Davant d'això, tornen a ressorgir les veus que defensen treure's un conill del barret i fer màgia. Com? Inventant-se una moneda d'un bilió de dòlars.
Què és la moneda del bilió de dòlars?
Tot va començar l'any 2010 en un comentari d'un fòrum d'internet. Un dels participants en una conversa sobre finances va recordar que una llei del 1997 autoritza el Tresor nord-americà a encunyar monedes commemoratives de platí per a col·leccionistes.
Una norma en teoria inofensiva, sense més conseqüència. Però qui la va redactar va obrir una porta per on podria esmunyir-se un elefant; perquè el text no marca enlloc quin valor hauria de tenir aquesta moneda, que seria de curs legal a tots els efectes.
Per tant, el govern nord-americà tindria marge legal per emetre una moneda pel valor que consideri oportú, dipositar-la al seu compte de la Reserva Federal i, automàticament, disposar d'un bilió de dòlars per fer front a les seves obligacions més urgents.
La idea va començar a circular i va irrompre al debat públic en les crisis sobre el sostre de deute dels anys 2011 i 2013. Fins i tot economistes reconeguts li van veure el sentit, no pas com una manera de finançar nova despesa, sinó per saltar-se el sostre de deute quan es converteixi en una mena d'arma política que compromet la solvència del país, com sembla que ara és el cas.
A favor i en contra
Amb la moneda del bilió de dòlars, el deute del país es reduiria i s'evitaria un impagament de conseqüències imprevisibles. Però a costa d'efectes secundaris. D'entrada, en plena espiral d'inflació i després d'anys de barra lliure, posar més diners en circulació (un bilió) podria disparar més els preus si, per una altra banda, la Reserva Federal no pren mesures per contrarestar-ho.
A més, un truc com aquest podria minar la confiança en el país, en teoria, més solvent del món: si s'han inventat una moneda màgica, què pot ser el següent?
La jugada també tindria conseqüències legals, perquè la majoria republicana recorreria als tribunals per frenar-la, cosa que encara afegiria més incertesa i nervis als mercats financers, que ràpidament es podria traslladar a peu de carrer.
La Casa Blanca pot tirar pel camí del mig, enfrontar-se al Congrés però sense haver de recórrer a trucs tan poc ortodoxos. Una manera seria saltar-se el sostre del deute, tirar pel dret i demanar crèdit als mercats financers per poder pagar els interessos del deute i evitar l'anomenat "default", adduint una esmena de la Constitució de l'època de la Guerra Civil que diu: "La validesa del deute públic dels Estats Units (...) no pot posar-se en qüestió".
Com ens pot afectar?
La secretària del Tresor, Janet Yellen, no vol ni sentir parlar de les dues alternatives, la moneda del bilió o l'esmena 14 de la Constitució, i insisteix a demanar la majoria republicana del Congrés un acord per evitar una "catàstrofe". Les negociacions són obertes i, de fet, el president Biden ha escurçat la seva gira per l'Àsia, on es desplaça per acudir a una reunió del G7, per intervenir més de prop en les negociacions. Les dues bandes asseguren ser "optimistes".
El resultat de les converses afecta els Estats Units, però també aquí. Perquè encara que finalment es trobi una solució, la simple possibilitat d'un impagament "tècnic" ja ha començat a posar nerviosos els mercats financers arreu del món. I quan passa això, la reacció habitual dels inversors que perceben un risc, per petit que sigui, és exigir una "prima" de seguretat per cobrir-se les espatlles, en forma de tipus d'interès més alts. Just ara, en el pitjor moment, perquè plou sobre mullat; els bancs centrals ja fa un any que estan encarint el cost del crèdit per frenar la inflació, encara que, de retruc, també es freni el consum i l'activitat econòmica. I aquest risc real d'una recessió no l'esvairà una moneda de platí.
