La mort d'un streamer a Kick reobre el debat sobre les plataformes: "Hem tornat al circ romà"

Tot i ser un dels estrímers més coneguts a França, fins aquesta setmana de JP (Jean Pormanove, com era conegut a les xarxes Raphaël Graven) només n'havien sentit a parlar al seu país i, en concret, qui estava familiaritzat amb plataformes que emeten continguts en directe.

La seva mort, la matinada de dilluns, durant una retransmissió que va durar dies i que va estar farcida de violència ha posat en primer pla aquestes empreses, desconegudes encara per a la gran majoria, i que entre creadors, publicitat i públic, configuren un engranatge de màrqueting i negoci que mou milers de milions de dòlars.

Val a dir que hi ha diverses investigacions obertes i que l'autòpsia va desvincular la mort de l'estrímer de la intervenció d'un tercer.

Això no ha evitat, però, que les autoritats reguladores del sector s'hagin posat les mans al cap i que la secretària d'Estat de França hagi acusat Kick, la plataforma d'estríming que va retransmetre el vídeo, de saltar-se la llei per emetre vexacions i humiliacions.

Es tracta d'una empresa australiana que va néixer el 2022 per fer la competència a la líder indiscutible del sector, Twitch.

Viure també de la publicitat negativa

Segons l'advocat especialista en dret digital Víctor Roselló i Mallol, aquesta plataforma --fins ara poc coneguda-- arriba a l'extrem de fer llenya de l'arbre caigut, vivint fins i tot de la publicitat negativa: "Com més grossa la facin, la gent també tendeix a entrar-hi més".

"L'important és que parlin de tu, encara que parlin malament. I en aquest cas, el tema legal no és sempre l'únic factor que tenen en compte aquests negocis", ha afegit.

Entre les plataformes d'estríming en directe més conegudes hi ha, com dèiem, Twitch, propietat d'Amazon, i YouTube Live.

A l'hora de qüestionar el paper d'aquests negocis val la pena aturar-se a veure de què estem parlant quan parlem d'estríming: es tracta d'un contingut que es reprodueix a través d'internet al mateix temps que es va transmetent des de les plataformes, sense que l'usuari ho hagi de descarregar al dispositiu.

I parlem també de milers i milers d'espectadors i, sovint, de molts diners.

Els estrímers --popularitzats fa uns anys a partir dels videojocs-- són els creadors que generen aquests continguts. I l'emissió en temps real d'un esdeveniment permet que el públic, a distància, es pugui comunicar amb ells, fer-los comentaris, demandes, subscriure's al seu canal i, fins i tot, donar-los diners.

Més de 160.000 persones han vist algun moment de l'últim vídeo de l'estrímer francès. I quan es va produir la mort, els espectadors ja havien pagat més de 36.000 euros per veure'n la retransmissió, plena de violència.

"Amb les plataformes d'internet hem tornat al circ romà"

El psicoanalista José Ubieto assegura que aquest fenomen "no descobreix res nou", sinó que senzillament revela una cosa que és pròpia de la naturalesa humana: "la satisfacció a partir del dolor aliè o del patiment propi i les xarxes socials són un gran aparador".

La psicòloga i professora de la UOC Sylvie Pérez explica que és un fenomen semblant al que passava a l'edat mitjana, que es feien espectacles de tortura davant de tota la població.

Per ella, tot i que els consensos socials han avançat molt pel que fa a respecte i convivència, l'interès a veure una altra persona patir no es restringeix només a la personalitat sàdica, sinó que també té molt a veure amb la curiositat, el voyeurisme i el voler estar al dia de tot el que passa al món.

Pérez considera que ara "estem més domesticats", però que "l'espectacle del dolor continua existint a través de les plataformes d'internet.

No només això, sinó que els experts constaten que sembla que les plataformes actuen com un escenari sense sostre, parets ni límits, oferint unes imatges que es poden consumir en l'àmbit més privat, el que faciliten les xarxes.

Roselló insisteix que aquest és un cas extrem, però no aïllat, i que vexacions a internet n'hi ha moltíssimes, que sempre n'hi ha hagut i que això seguirà passant.

A més, Roselló sosté que les plataformes "seguiran buscant la manera de sortir-se'n i de passar la responsabilitat als usuaris" per molta normativa que hi hagi.

Sobre el paper, les normes de les plataformes són inflexibles amb els continguts violents, però la lletra petita diu que no poden prohibir-los si no saben que existeixen.

En la mateixa línia van les normatives espanyola i europea: les empreses són les responsables de vetar els vídeos que continguin qualsevol tipus de vexacions, maltractes o violència, sempre que tinguin un "coneixement efectiu" d'aquests continguts.

Kick, amb una bena als ulls i les butxaques plenes?

I aquí rau la clau de les possibles sancions, que podrien implicar fins i tot prohibir a la plataforma emetre a Europa.

Víctor Roselló explica que el debat radicarà a veure si es pot demostrar aquest coneixement efectiu: "pel que sembla hi havia hagut moltes denúncies internes dels mateixos usuaris de la plataforma, i dir que no ho sabien es fa difícil de justificar".

Més encara quan la retransmissió en directe que ha fet saltar les alarmes, i que ningú va aturar, va durar més de 10 dies, 300 hores amb molts moments de violència i humiliacions.

Però no només això. El cas ve de més lluny. Feia mesos que usuaris i mitjans alertaven d'aquests tipus de continguts a la plataforma.

De cara a la galeria, Kick ha lamentat la mort de l'estrímer i ha suspès els altres dos col·laboradors que intervenien en el directe.

També hi ha hagut denúncies contra Kick per ser una plataforma més permissiva amb continguts sexuals, d'odi, d'assetjament i d'apostes.

Segons explica l'advocat, aquestes empreses també tenen discrecionalitat a l'hora de decidir què és violent i què no, i assegura que, en tot cas, les qüestions legals no sempre són una prioritat per a les companyies:

Què s'enduen els estrímers per crear aquests continguts?

Kick dona molts més diners als creadors de continguts que d'altres plataformes: un 95% dels ingressos generats són per a l'estrímer.

Ha transcendit que Pormanove guanyava més de 6.000 euros al mes, però també que tenia una salut fràgil i una vida complicada.

Tot i que hi ha qui ha justificat el seu final com una conseqüència d'una situació volguda, per la professora Pérez no està tan clar que hi hagués consentiment.

Creu que és impossible suportar això només per diners; ha aventurat que es podria tractar d'un perfil masoquista i de submissió en les relacions de poder. "Acceptar o deixar d'acceptar alguna cosa no vol dir que necessàriament hi hagi una voluntat real de voler-ho fer", afegeix.

Segons el punt de vista de Pérez, Jean Pormanove va ser una víctima de la situació: "per poder arribar a acceptar aquesta vexació i aquesta humiliació ha d'haver-hi una dissociació brutal del que és el teu cos, del que ets tu i de la teva construcció."

Els seus vídeos, en què era humiliat, vexat i maltractat, tenien més d'un milió de seguidors en diferents plataformes, incloent-hi Twitch i TikTok.

On recau la responsabilitat?

A l'hora de valorar l'impacte dels seus continguts i les possibles conseqüències, els experts també interpel·len el públic i la seva responsabilitat per aturar-les.

Si hi ha un públic que està disposat a veure-ho --i inclús a pagar per a veure-ho--, fins a quin punt pot arribar a ser-ne responsable? El debat empeny a aventurar si hauria passat el mateix si el vídeo hagués tingut zero visualitzacions.

"Les maneres d'expressió de la sexualitat són molt diverses i algunes necessiten d'espais una mica ocults perquè la persona les pugui sostenir, perquè, evidentment, moltes d'aquestes persones socialment semblen ciutadans sense cap tatxa moral", assenyala Ubieto.

L'advocat Víctor Roselló arriba a elevar la qüestió a un debat ètic i parla dels espectadors com a possibles "col·laboradors necessaris".

En canvi, segons la psicòloga Sylvie Pérez, el públic més habitual no té cap consciència de culpa i tendeix a justificar la seva actitud: "Jo només m'ho miro; total, com que veig que hi ha un milió de persones més que ho està fent, no sóc tan 'raro' ni ho estic fent tan malament."

Caldrà veure si la mort de l'estrímer francès representa un abans i un després en la gestió del contingut d'aquestes empreses.

De moment, Kick ha assegurat que està revisant les seves normes, però molts dels vídeos de Pormanove són encara disponibles a la plataforma. També l'últim, del que s'han eliminat unes vint hores, incloent-hi el final fatal.