La negociació del finançament singular marcarà l'inici del curs polític a Catalunya
Aquesta setmana comença a posar-se en marxa el curs polític. Dilluns hi haurà les primeres executives dels partits --en el cas d'ERC, Oriol Junqueras i Elisenda Alamany viatjaran a Donostia, on es reuniran amb Arnaldo Otegi-- i el govern i el Consell de Ministres reemprendran les seves habituals reunions dels dimarts.
Els incendis a la Península no han donat descans als polítics de PP i PSOE, que s'han tirat els plats pel cap per les responsabilitats de la catàstrofe. Però aquí, després de la bilateral in extremis per presentar l'esbós del finançament singular al juliol i de fer balanç del primer any de la legislatura de Salvador Illa a principis d'agost, els partits tot just reprendran una agenda que seguirà marcada per la negociació econòmica amb l'Estat.
En aquest sentit, el temps de reflexió estiuenca s'acaba i no sembla que hagi canviat res. Des de la Universitat Catalana d'Estiu, lloc tradicional de trobada política i cultural del Ferragosto català, Junqueras mostrava obertament el seu disgust pel ritme de les negociacions que comanda la vicepresidenta del govern espanyol María Jesús Montero.
Junqueras l'acusava de posar pals a les rodes per al finançament singular i reblava amb contundència als micròfons de Catalunya Ràdio que no se'n pot refiar.
El líder d'Esquerra deia textualment a Prada que "una ministra que durant vuit anys ha estat incapaç de canviar un model de finançament caducat, crec que no és la persona que més pot contribuir a generar els consensos necessaris".
Esquerra dubta de la "candidata" Montero
Esquerra creu que Montero, responsable d'Hisenda del govern espanyol i també candidata del PSOE a les futures eleccions al Parlament andalús, posa al davant els seus interessos electorals. Malgrat l'advertiment, la ministra, des de Cadis, mantenia la voluntat de presentar un projecte de pressupostos per a l'Estat.
I el líder republicà recordava que el finançament singular era condició "sine qua non" per parlar de qualsevol altre tema, òbviament dels pressupostos, els d'aquí i els d'allà. Una negociació que no ha començat perquè l'altre soci d'investidura del president Illa, els Comuns, també posen al davant el compliment dels acords previs per començar-ne a parlar.
D'aquesta manera, el govern Illa podria veure's abocat a una nova pròrroga pressupostària --els del 2023-- i a continuar substituint-los per decrets d'ampliació, com ha hagut de fer sovint durant aquest primer any de mandat.
Junts posa en dubte el seu suport
També des de Prada, l'endemà l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont tornava a posar en dubte el suport al govern espanyol si no s'avança en les carpetes pactades amb Junts, com són el català a Europa o les competències d'immigració.
Malgrat reconèixer els avenços en la negociació per l'oficialitat de la llengua, Puigdemont advertia que "l'estabilitat s'ha de guanyar periòdicament" i afegia que "a la tardor passaran coses que no han passat fins ara", perquè considera que ja han donat prou temps al PSOE.
Malgrat tot, des de Junts es matisaven aquestes declaracions i apuntaven que no hi havia un trencament imminent a la vista.
El PP posa en dubte la condonació del FLA
A tot plegat s'hi afegeix l'anunci, també aquesta setmana, que la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmic aprovada per la bilateral Generalitat-Estat del febrer al Palau de la Generalitat es farà efectiva en un Consell de Ministres al setembre.
Tot i que beneficia totes les comunitats espanyoles, el PP ha tornat a criticar la mesura i ha tornat a demanar la compareixença urgent de Montero al Congrés per donar explicacions sobre la condonació de part del deute a totes les autonomies.
