La nova llei d'eficiència de la justícia arriba als jutjats: què canvia

Els jutjats, tal com els coneixem ara, desapareixen definitivament i els 33 partits judicials de Catalunya seran tribunals d'instància. Dins de cada tribunal hi haurà els jutges, dividits en seccions especialitzades com la civil, la penal, la mercantil, etc. 

Els lletrats de l'administració de justícia dirigiran l'oficina judicial, on estaran agrupats els funcionaris. Tots treballaran per a tots els jutges i s'intentarà que s'especialitzin els tràmits concrets per fer-los més àgils i ràpids.

Aquestes són les principals novetats de la nova llei d'eficiència del servei públic de Justícia, que fins ara s'ha implementat de forma esglaonada als diferents partits judicials. Aquest 31 de desembre els toca als més grans i els de les capitals de província. En el cas de Barcelona, però, l'aplicació serà progressiva.

Els advocats i els procuradors reconeixen que la reforma és necessària per reduir el col·lapse a la justícia i modernitzar-la, però denuncien que falta pressupost. Demanen sobretot més jutges, que es redueixi la plantilla de funcionaris interins i es digitalitzin tots els expedients. 

"No hi ha una dotació pressupostària adequada a aquest canvi tan gran que es vol pretendre", assegura el degà dels procuradors de Barcelona, Xavier Segura Zariquiey. La degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, es pronuncia en el mateix sentit:

El ciutadà percep que no té justícia perquè el procés es demora. [...] Per tant, la llei és bona; però perquè funcioni es necessiten recursos i voluntat política.

Més competències per als jutges de violència masclista

Amb la nova llei, els jutjats de violència contra la dona s'encarregaran de tots els casos de violència sexual, no només d'aquells que passin entre parelles o exparelles. L'objectiu és especialitzar més l'atenció que rebin les víctimes d'aquests delictes, però això comporta que no hi hagi jutjats de violència masclista a tots els partits judicials.

És el cas de Vilafranca del Penedès, ja que tant l'investigat com la víctima i els advocats s'hauran de traslladar a Vilanova i la Geltrú, que és el jutjat de violència masclista més proper. Això preocupa la degana dels advocats de Barcelona, que es pregunta: "Què passa amb l'agressor? Què passa amb l'advocada que haurà de marxar a Vilanova? Quins recursos necessitem?" 

Segons fonts del Departament de Justícia, han posat alguns mitjans per garantir el servei amb videoconferències, transport en taxi per a les víctimes i més advocats de guàrdia del torn d'ofici en els partits judicials que ho han demanat. Per la degana Cristina Vallejo, no és suficient: "Aquest tema ens preocupa molt perquè la víctima necessita un acompanyament personal i físic. No la podem atendre per videoconferència", assegura. 

Mediar abans de presentar una demanda

A partir d'ara, abans d'interposar una demanda, serà imprescindible que les parts intentin arribar a un acord previ i ho acreditin. El Parlament va aprovar una moció del PP per demanar al govern espanyol que exclogui de la mediació tres qüestions: els procediments monitoris per reclamar deutes o quotes impagades a comunitats de propietaris i els desnonaments.

Els procuradors hi voldrien afegir altres qüestions com els procediments judicials amb menors implicats o amb persones discapacitades. "Hi ha temes de menors urgents que no poden esperar i no admeten una negociació prèvia; hi ha aspectes de la vida que són innegociables prèviament i hi ha d'haver un jutge que respongui i doni una solució al conflicte tan greu", explica el degà dels procuradors de Barcelona, Xavier Segura Zariquiey. 

Especialització dels funcionaris

La nova norma canvia el model d'oficina judicial, ja que els funcionaris ja no estaran destinats a un únic jutjat. Hi haurà tres serveis comuns: el de tramitació, el general i de l'execució, que liderarà un lletrat. Tots els funcionaris treballaran per a tot el tribunal d'instància amb l'objectiu d'agilitzar processos i poder-se especialitzar en tràmits concrets. Una nova organització que el degà dels procuradors veu amb bons ulls.

Hauran de saber ficar-se en qualsevol procediment perquè si un falla, està de baixa, malalt, i no ve, el funcionari del costat el pugui suplir. Si s'aconsegueix, serà un gran què per a la justícia perquè el 'vuelva usted mañana' s'haurà acabat.

Ara bé, gairebé el 47% de la plantilla de funcionaris són interins, cosa que implica molta mobilitat. "La primera mesura que hem de posar sobre la taula és reduir l'interinatge", demana la degana dels advocats de Barcelona, Cristina Vallejo. 

Fonts del Departament de Justícia asseguren que s'està treballant "per poder estabilitzar el màxim de places possibles" amb el ministeri, que és qui té la competència en ofertes públiques d'ocupació i processos d'estabilització.

Garantir el dret d'opció lingüística en català

Segons dades del Departament de Justícia, el 2024 només en el 7,42% de les sol·licituds rebudes les parts han demanat rebre les notificacions en català. Ara bé, només el 20% ha rebut la documentació en aquesta llengua, tot i demanar-ho. 

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya asseguren que un dels objectius dels lletrats de l'administració de justícia, que a partir d'ara dirigiran l'oficina judicial, és garantir el dret d'opció lingüística. És a dir, que els ciutadans que escullin rebre les notificacions en una llengua ho aconsegueixin.