La pandèmia ha agreujat la desigualtat entre homes i dones en investigació i docència

La pandèmia de Covid-19 ha agreujat encara més la desigualtat de gènere en el sistema de coneixement de Catalunya. La raó és que des de l'inici de l'emergència sanitària les dones estan assumint la major part de la càrrega del treball no retributiu.

Així ho denuncia la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya -un òrgan adscrit a la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement- en un manifest fet públic amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març.

El manifest assenyala que els confinaments, el teletreball, la docència i l'aprenentatge virtual han provocat un augment de les desigualtats entre homes i dones. L'assumpció de tasques domèstiques ha augmentat sobretot per a les dones, com es desprèn d'una enquesta sobre els usos del temps i el confinament del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió).

Segons aquesta enquesta, el 64,2% de les persones que manifesten ocupar-se de les responsabilitats escolars de les criatures són dones.

El manifest afirma que amb la crisi sanitària s'han allargat de forma considerable les jornades laborals de les dones. Això ha provocat una disminució de la seva productivitat en la carrera professional:

"El fet és que, des de l'arribada de la pandèmia, la introducció d'un teletreball improvisat i no regulat ha obligat a fer autèntics malabarismes per respondre a les exigències laborals i a l'assumpció domèstica de tasques de cures que abans estaven externalitzades. Com a conseqüència, s'ha produït un augment en les jornades laborals de les dones i, alhora, una disminució de la seva productivitat a efectes de carrera professional."

I si bé això afecta tota la comunitat universitària, es nota sobretot en les dones del Personal Investigador i Docent (PDI), del Personal d'Administració i Serveis (PAS) i les universitàries que estudien presencialment o a distància.

Menys presència d'investigadores

En el cas de les investigadores, la producció científica s'ha vist reduïda en comparació amb l'existent abans de la pandèmia. En canvi, la dels homes s'ha mantingut i, en alguns casos, fins i tot ha augmentat.

Això es produeix, a més, amb unes xifres que situen Catalunya lleugerament per sota de la mitjana europea. Com exemple, només un 20% dels projectes de recerca amb participació catalana i finançament del Consell Europeu de Recerca, ERC en la seva sigla en anglès, són liderats per dones investigadores integrades al sistema català de coneixement, segons el darrer informe elaborat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). La mitjana europea se situa en el 23%.

El manifest titlla de "greu" aquesta realitat i la comissió demana, entre altres mesures, una regularització del teletreball que tingui en compte aspectes com la corresponsabilitat i la bretxa digital i una política en docència i recerca que aposti clarament per la incorporació de la perspectiva de gènere, tant en les metodologies com en els continguts.

En el marc de la Comissió Dones i Ciència, s'ha impulsat un grup de treball per analitzar l'impacte de la Covid-19 entre la comunitat universitària i de recerca. El grup està elaborant un pla d'acció per atacar els punts febles detectats durant la pandèmia, amb especial incidència en la desigualtat de gènere.

També valora fer constar en els currículums la situació familiar de les investigadores perquè serveixi d'indicatiu de la productivitat i es tingui en compte en les avaluacions.
 

Per què les dones publiquen menys

A finals de febrer, un grup d'investigadors encapçalat per Allison C. Morgan, de la Universitat de Colorado, va publicar un article a Sciences Advances en què analitzava per què les dones publiquen menys articles científics que els homes.

Els autors han volgut comprovar si és certa la hipòtesi que això es produeix per l'impacte de la maternitat en la carrera acadèmica. A partir d'una anàlisi amb més de 3.000 persones en camps diversos, des d'informàtica fins a història i economia, als Estats Units i al Canadà, conclouen que la major part de les diferències s'expliquen per la maternitat, que té un impacte a curt termini. Tot i que, segons destaquen, en general les persones amb fills publiquen una mica més que les persones sense fills.

Tot i això, la penalització que significa la maternitat per a la seva producció científica ha disminuït en els últims anys.

En l'estudi, les dones també apunten que la dedicació als infants és un factor important que influeix en la contractació i la renovació de contractes.