La pau entre Armènia i l'Azerbaidjan: qui hi guanya i qui hi perd
En la política internacional no hi ha decisions neutres. Totes tenen conseqüències: algú que hi surt guanyant i algú que hi surt perdent. De vegades, aconseguir un acord que tanca un conflicte pot comportar obrir-ne potencialment un altre. I amb la manera d'actuar de Donald Trump, a impulsos de vegades contradictoris, amb una concepció de la relació entre països com un simple intercanvi d'interessos econòmics, aquest risc augmenta.
Divendres, 8 d'agost, el president dels Estats Units es retratava entre el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, i el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan. Tots tres exhibien l'acord de pau que segellava el final d'un període de quatre dècades d'hostilitats, des de la descomposició de la Unió Soviètica.
Es van enfrontar en la primera guerra de l'Alt Karabakh (1988-1994), que va guanyar Armènia i es va assegurar el control d'aquest enclavament de majoria armènia en territori àzeri.
La situació es va capgirar el 2020, amb la segona guerra, en què l'Azerbaidjan, convertit en una potència militar i energètica i amb el suport de Turquia, va infligir una derrota contundent a Armènia, confirmada amb una operació llampec el 2023 que va representar la sortida de més de 120.000 armenis de l'Alt Karabakh i la dissolució de l'enclavament.
Trump surt a la foto
Faltava ratificar l'armistici amb la firma d'un acord de pau. Amb el Kremlin centrat en la guerra d'Ucraïna i allunyat del seu suport històric a les dues repúbliques exsoviètiques, les dues parts han acceptat la proposta de mediació nord-americana.
Donald Trump, amb el seu perfil d'oportunista de la política, ha assumit el paper que li permetrà allargar la seva "llista de mèrits" que l'acrediten com a candidat al Premi Nobel de la Pau, que salta a la vista que és un dels seus objectius.
Trump ha aconseguit aparèixer com l'artífex d'un acord que tanca el llarg enfrontament entre els dos enemics històrics. Però més enllà d'això, firma acords bilaterals que li asseguren una bona aliança amb Armènia, cada cop més allunyada de Moscou, el seu antic mentor, i col·laboració amb l'Azerbaidjan en matèria d'hidrocarburs.
La Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat
Dels documents signats, crida l'atenció el compromís per construir el corredor de Zangezur o de Naxçivan, enclavament àzeri que, des del 1924, es manté en territori armeni. El corredor l'unirà amb la resta de l'Azerbaidjan, resseguint la frontera entre Armènia i l'Iran.
L'acord de pau el rebateja com a "Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat Internacionals" (TRIPP) i atorga als Estats Units la capacitat de controlar, supervisar, desenvolupar i gestionar aquesta ruta que té una gran importància estratègica al Caucas.
No només dona continuïtat al territori àzeri, des del Mar Caspi, sinó que també el connecta amb Turquia, el gran aliat del règim de Bakú.
Els Estats Units i les seves empreses trauran profit de l'operació i posen clarament un peu a la regió, alhora que Rússia hi perd pes, però no s'hi oposa. El motiu és que la millora de les connexions àzeris serà un avantatge indirecte per al Kremlin, perquè aquest país distribueix gas i petroli d'origen rus.
Per tant, Aliyev, president des de 2003, que va heretar del seu pare una autocràcia sense miraments amb qualsevol discrepància, veu encara més reforçat el seu poder totalitari de portes endins i es converteix en un agent principal a la regió.
Un nou focus de tensió amb l'Iran?
On la creació del corredor "TRIPP" causa inquietud i indignació és a l'Iran. Els aiatol·làs ja han advertit que no admetran tropes nord-americanes a tocar de la seva frontera amb Armènia. I que reaccionaran a qualsevol alteració dels límits existents entre països.
No fa ni dos mesos de l'atac aeri dels Estats Units contra instal·lacions militars iranianes.
Teheran ha intentat girar full prometent una venjança indeterminada, però ara es pot trobar amb el seu gran enemic movent-se amb impunitat just darrere la línia de separació amb Armènia.
La relació, amistosa, entre Teheran i Erevan també es pot veure alterada. I l'Iran tampoc veu amb simpatia el reforçament de l'eix panturc, des del Turkmenistan fins a Turquia, la potència emergent entre l'Àsia i Europa.
La pau entre Armènia i l'Azerbaidjan, per tant, redibuixa la distribució de forces i les relacions geoestratègiques. Tots els actors de la regió mouen les seves peces i hauran de reaccionar als riscos i les oportunitats que obre el nou escenari.
