La pèrdua de la set en la gent gran: per què passa i què fer per no deshidratar-se

"Fa uns anys anava tot el dia amb l'ampolleta d'aigua amunt i avall per saciar la set i ara, en canvi, pràcticament m'he d'obligar a beure." Aquestes paraules verbalitzen a la perfecció una situació molt comuna en un gruix important de la població de més edat: la desaparició de la set. 

Ana González, metgessa especialitzada en Geriatria del Parc Sanitari Pere Virgili, explica a 3Cat que hi ha diversos aspectes que poden influir en la pèrdua de la set en la gent gran: "Amb l'envelliment, es perd l'homeòstasi, la capacitat de mantenir el medi intern, i també hi ha canvis en els nivells de sodi o sal, mecanismes que fan que aparegui la sensació de set." 

A mesura que es compleixen anys, al desequilibri homeostàtic del cos cal afegir-hi una progressiva falta de comunicació entre el cervell i el sistema que regula la temperatura corporal.

 "La gent gran ni té percepció de set, ni tampoc la mateixa percepció de la calor que fa."

Ana González recorda que els canvis en els mecanismes termoreguladors del cos poden comportar l'augment del risc de deshidratació.

Una absència de set que, tal com destaca Hegoi Segurola, nutricionista i coordinador de la Unitat de Suport Nutricional de l'Hospital Vall d'Hebron, es produeix en un moment vital en què "la gent gran té les mateixes necessitats hídriques que una persona adulta o, fins i tot més, perquè amb l'envelliment el percentatge d'aigua corporal disminueix".

Una etapa en què, segons Hegoi Segurola, "generalment també disminueix la ingesta d'aliments i, per tant, també d'aquells que aporten més aigua, com són les fruites i verdures". 

D'altra banda, la doctora González indica que "determinats fàrmacs com els diürètics, la furosemida per exemple, també poden contribuir a la desaparició de la set o a disminuir la retenció d'aigua". 

En aquest sentit, la doctora del Pere Virgili també esmenta el factor social i l'econòmic com a elements que poden contribuir a la deshidratació: "Persones vulnerables que viuen soles o tenen problemes de mobilitat o per manca de recursos no tenen accés a un ventilador o aire condicionat."

Com detectar la deshidratació

Que un pacient d'edat avançada presenti marejos, fatiga o malestar pot ser un primer indicador de deshidratació.

També la febre, que es pot presentar com a conseqüència d'una infecció.

"Per la manca d'aigua, el ronyó és molt més làbil. Llavors es poden acumular certes substàncies tòxiques, fins i tot procedents de la medicació, que provoquen infeccions que poden produir febre", explica la doctora del Pere Virgili. La facultativa també comenta que, a nivell analític, un sodi alt pot ser indicatiu de deshidratació. 

La prova del plec o la sequedat de les mucoses són dos dels principals indicadors quan es fa una exploració física. 

"Si aixequem la pell i es queda aixecada més de tres segons, pot ser un indici de deshidratació."

"Si el pacient treu la llengua i no la veiem humida, sinó més aviat esquerdada i seca, també pot revelar que el pacient no té cobertes les seves necessitats hídriques", assenyala Ana González. 

Per la seva banda, Hegoi Segurola remarca que "un control i un registre dietètic adequat també és fonamental per detectar si la deshidratació és conseqüència d'una ingesta insuficient de líquids o d'aliments que aporten més aigua". 

Cobrir les necessitats hídriques: prevenció i pautes 

"La millor estratègia d'hidratació és la prevenció. Per assegurar-nos que una persona té les necessitats hídriques cobertes cal definir una pauta molt clara tant de volum com d'horaris", indica el coordinador de la Unitat de Suport Nutricional de l'Hospital Vall d'Hebron. 

Tot i que cada persona té unes necessitats hídriques diferents, Ana González subratlla que almenys cal ingerir al voltant de quatre gots d'aigua al dia. "Encara que no es tingui set, cal anar fent glopets d'aigua d'aquests quatre gots, sobretot a l'estiu." 

Una ingesta de líquids diària que, com detalla Hegoi Segurola, és recomanable vincular-la i assegurar-la amb els àpats: 

"Cal aprofitar l'esmorzar, l'esmorzar a mig matí, el dinar, el berenar, el sopar i el ressopó, si n'hi ha."

Com que no tothom, encara més la gent gran, fa aquests cinc o sis àpats diaris, en el disseny d'una dieta amb begudes i aliments que tenen un alt contingut de líquids, com fruites i verdures, els facultatius també prenen en consideració altres moments per garantir que les necessitats hídriques quedin cobertes. 

"És important aprofitar aquells moments en què, per exemple, tenen pautada una medicació, que de vegades és dos o tres cops al dia, per fer un petit reforç de líquids", explica Hegoi Segurola.

El nutricionista comenta que, més enllà d'aigua, es poden prendre les medicines amb altres begudes, com "un suc natural o una infusió". 

Quan els indicis de deshidratació van lligats a una baixada de les ingestes, Segurola indica que procuren "afegir solucions de rehidratació oral amb un equilibri d'osmolaritat concret per assegurar l'aprofitament correcte dels líquids i els minerals". 

Aliments i plats amb més aportació hídrica 

Hegoi Segurola detalla que les fruites, les hortalisses, els llegums i, sobretot, les verdures de fulla gran són els aliments que aporten més aigua. 

De cara a la seva ingesta per part de la gent gran, el nutricionista del Vall d'Hebron recomana, sempre que sigui possible, preparar-los en formats que presentin "una consistència líquida o cremosa". 

"Si no hi ha cap contraindicació, com pot ser hipertensió o problemes renals, recomanem preparats com el gaspatxo, el salmorejo, la vichyssoise o cremes de verdures, perquè aprofiten molt bé l'aigua d'aquests aliments i és la manera d'augmentar l'aportació hídrica en la dieta", explica. 

Amb relació a un possible ressopó, Segurola apunta que "un got de llet a la nit és molt recomanable per reduir les hores en dejú i ajudar a cobrir les necessitats hídriques i caloricoproteiques". 

Problemes de deglució i la importància de l'acompanyament 

Quan les persones d'edat avançada presenten problemes de deglució, la doctora Ana González assenyala que "l'ús de gelatines o espessidors" pot contribuir a assegurar la ingesta hídrica necessària. 

L'especialista en geriatria del Parc Sanitari Pere Virgili també indica que, "quan no es pot prioritzar la via oral en persones que, per exemple, presenten alteracions cognitives o un estat confusional, es pot recórrer a la via endovenosa per assegurar-ne la hidratació". 

Hegoi Segurola subratlla que "hi ha estudis que demostren que la gent gran que té acompanyament menja millor i més quantitat i, en conseqüència, això té un impacte directe en la seva hidratació". El nutricionista també destaca la importància de l'entorn: "Cal que sigui tranquil, relaxat i on les persones se sentin a gust."