La pinya, les infusions i els pets, les claus per pair bé una calçotada

La tradició de les calçotades és pràcticament irrenunciable ja per a bona part dels catalans. Independentment d'això, el que segur que és transversal és que la tarda posterior a una calçotada és difícil pel que fa a digestió. Per això a "La tarda de Catalunya Ràdio" hem parlat amb la nutricionista Júlia Farré, que apunta que el primer element a tenir en compte per pair bé una calçotada el portem de sèrie:

"El factor principal que intervé en la digestió dels calçots és la teva microbiota. Els bacteris, fongs, llevats que viuen al teu interior i que fan la digestió. Aquesta microbiota està influenciada per l'aire que respirem, els tòxics que ingerim, el que mengem, la medicació que prenem, el nostre estat emocional..."

Malauradament, quan li preguntem a la Dra. Farré sobre si es pot preparar la microbiota per tenir una postcalçotada més fàcil, la resposta no és gaire esperançadora: 

"No canviarem el perfil de la nostra microbiota d'un dia per l'altre. El que podríem fer és una dieta de fàcil digestió els dies abans (coses bullides o al vapor, evitar fregits i coses crues) o prendre algun suplement com ara probiòtics. El dejuni no el recomano i no hi ha cap truc concret. Una altra opció seria prendre un enzim digestiu, però caldria fer-ho amb l'ajuda d'un professional."

El punt de cocció i mastegar

En el que sí que ha estat taxativa la Dra. Farré és en la importància de coure bé els calçots si no volem patir amb la digestió:

"El calçot s'ha de menjar ben cuinat. Si queda una mica cru o cruixent, la digestió serà molt més difícil. El primordial és treure bé la part negra, que és molt irritant, i sobretot mastegar molt bé, que és el que no fem."

En aquest sentit, hi ha sempre tòpics o llegendes urbanes que repetim tots plegats, com que una taronja et pot ajudar a pair:

"La taronja no afavoreix la digestió com sí que ho fa la pinya. Una infusió de menta, anís, fonoll o regalèssia anirien millor per pair."

Via lliure al gas

Finalment, una última conseqüència inevitable de la digestió dels calçots que tothom ha experimentat són els gasos. Ara bé, no tots els gasos són per culpa dels calçots i, sigui com sigui, s'han de treure, com diu la Dra. Farré:

"Els calçots no fan venir rots, els rots venen per menjar malament. Els pets no tenen a veure amb si has mastegat o no. Tenen a veure amb la fibra dels calçots i la microbiota del teu intestí, que fa que fermentin i generin gas. Si aquest gas s'elimina, si fem un pet, no hi ha problema. No ens els hem d'aguantar. El problema és quan se'ns omple la panxa de gas i no l'eliminem. Això provoca còlics, dolor i molt malestar."

Una migdiada, la pitjor solució

Una característica comuna a totes les calçotades és que acabem menjant de més i ens entra aquella passió de son incontenible. Tot i la dificultat de sobreposar-se, la Dra. Farré recomana no caure en la temptació del sofà i sortir a fer un volt:

"Quan acabem de menjar i tenim una son terrible, vol dir que hem menjat massa. Si fan la migdiada, que no sigui estirats sinó asseguts per afavorir la digestió. Per fer baixar el menjar, el millor seria fer una bona caminada, moure'ns."

No hi ha receptes màgiques per sobreposar-se a la digestió d'una bona calçotada però fer quatre pets, prendre alguna infusió i moure's quan l'acabis sembla un bon camí per no recordar durant gaire temps aquell excés que has fet entre teules, brasa, família i amics.