La polèmica missió política per examinar els fons europeus a Espanya
Espanya és el segon estat membre de la Unió Europea que més diners rebrà del fons de recuperació postpandèmia, 177.000 milions. Al davant només hi ha Itàlia. Però el govern espanyol és el primer de rebre transferències. No hi ha cap altre país dels 27 socis europeus a qui hagin donat llum verda per ingressar el tercer pagament.
L'última autorització arribava la setmana passada, quan la Comissió Europea va trobar pertinent desemborsar 6.900 milions d'euros perquè considera que Madrid compleix les condicions associades a rebre els fons. Ja ho va considerar el desembre del 2021, quan Brussel·les va autoritzar el primer pagament a Espanya, que era també el primer pagament a un dels estats membre.
D'aquí que els portaveus i dirigents econòmics de la Comissió Europea utilitzin una vegada i una altra, gairebé sense excepció, la paraula "frontrunner", que en anglès vol dir 'capdavanter' i que, contextualitzant-ho en les compareixences en què pronuncien aquesta paraula, podríem traduir com a "alumne avantatjat".
És així com la Comissió veu Espanya en aquest mecanisme sense precedents, que en plena pandèmia va portar la Unió Europea a endeutar-se per primera vegada per disposar dels 750.000 milions d'euros del paquet per ressuscitar l'economia després dels estralls del coronavirus.
Missió d'eurodiputats a Madrid
Ser l'alumne avantatjat, però, té algunes contrapartides i una la veiem aquesta setmana a Madrid, on un grup d'eurodiputats de la comissió de control pressupostari del Parlament Europeu ha viatjat a Espanya per "examinar com s'estan utilitzant els fons europeus" i per "avaluar sobre el terreny l'aplicació del Pla nacional de recuperació i resiliència, inclòs el compliment de fites i objectius, i particularment els sistemes de gestió, auditoria i control en vigor".
És una exposició de motius extreta del comunicat d'aquesta comissió parlamentària dirigida per l'eurodiputada alemanya Monika Hohlmeier. En virtut d'aquesta intenció, els eurodiputats han tingut cites amb la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño; la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, i el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá.
El resultat d'aquestes trobades ha estat que els sistemes de control dels fons pateixen "retards" i que cal millorar-ne la informació. Durant la roda de premsa de valoració de la missió, Hohlmeier ha demanat un reforç de la cooperació público-privada per accelerar l'aplicació dels fons, i també ha descartat durant la roda de premsa de valoració que hi hagi indicis de frau o d'infraccions.
Per la seva banda, el govern espanyol s'ha posat a disposició de la comissió els ministres, però no ha amagat el malestar per aquest control dels fons. Sospiten que, més enllà d'auditar-ne la gestió, hi ha una voluntat de desgastar políticament el govern de Sánchez.
Sospites de rerefons polític amb la visita
Abans de la missió, la Moncloa va enviar cartes a Hohlmeier en què expressava alguna contrarietat i ja després de la trobada amb ministres hi ha hagut reaccions que posen l'accent en les sospites del caràcter polític de la feina dels anomenats "homes de negre". Aquest és el nom amb què s'ha batejat col·loquialment el grup d'eurodiputats.
Una d'aquestes reaccions venia de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha recordat que els eurodiputats que formen la comissió són membres de formacions polítiques i que, sigui quina sigui la seva opinió personal, han d'actuar amb "respecte a la legislació" de l'Estat. Montero es referia a la reforma del Codi penal sobre els delictes de malversació.
"En cap cas despenalitza cap supòsit de distracció o desviament de diners públics", deia. La referència a aquesta qüestió desvela que hi ha alarma entre el govern per si les intencions dels eurodiputats són, en realitat, tensionar el debat polític a Espanya.
Entre els motius que els farien sospitar és que el grup de la comissió de control pressupostari està format sobretot per eurodiputats espanyols. Es tracta d'Isabel García (PSOE) i Ernest Urtasun (En Comú Podem) entre els del color polític més progressista, que han viatjat juntament amb Isabel Benjumea (PP), Eva Maria Poptcheva (Cs), Susana Solís (Cs) i Jordi Buxadé (VOX).
Polítics en comptes de tecnòcrates
Set dels deu membres són espanyols, els altres tres són una italiana socialista, un portuguès conservador, a més de la presidenta, l'alemanya Monika Hohlmeier. Aquests són els anomenats "homes de negre", en referència a aquella denominació que es va donar als inspectors del Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea que van anar a Espanya durant la crisi del 2012 per verificar la situació dels bancs espanyols.
En aquell cas es tractava de tecnòcrates. La diferència amb els "homes de negre" de la comissió del Parlament Europeu és que aquests són eurodiputats, membres de partits i, per tant, més que "homes de negre" són polítics de tots els colors i alguns, amb polèmiques a l'esquena.
Hohlmeier és una política controvertida, esquitxada per escàndols de corrupció, acusacions de compra de vots, amenaces a col·legues de partit i fins i tot un atropellament del qual hauria fugit, cosa que li va comportar que el Parlament Europeu li aixequés la immunitat per investigar-la.
Hohlmeier, però, defensa la pertinència del viatge que encapçala aquesta setmana. Diu que només vol saber "on van a parar els fons que rep Espanya". El govern espanyol sosté que tota la tramitació i control dels milions que arriben de Brussel·les s'ha fet amb tota la transparència i que la mateixa Comissió Europea, que és l'encarregada de supervisar el procés, avala la gestió que Madrid està fent dels Next Generation.
