La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Apassionant és el dia a dia transformador que ens brinda l'actualitat. Sovint denunciem la traïció que suposen per al ciutadà els pactes polítics que porten a privatitzar serveis públics bàsics. Perdem control sobre les companyies, i no les podem condicionar com a ciutadans sinó com a consumidors, en la majoria de casos amb molta menys força i menys capacitat d'organització en la queixa. I si, a més, el servei públic privatitzat està en règim pràctic de monopoli, la lluita ciutadana és titànica, desigual i sempre decebedora.
2 min
Sovint són empreses que exploten un model de negoci iniciat el segle passat, conservador, autoritari i emparat en la complicitat amb el poder polític. Però després del segle vint ha arribat el vint-i-u, i avui hi ha una notícia que convida a l'optimisme ciutadà i que, com és previsible, està lligada a internet.
Google desafia la Xina i deixa de censurar els continguts. El nou capitalisme pot ser democràtic i revolucionari. Democràtic perquè per internet només el seguiment quantificable d'usuaris és el que et dóna força, o el que és el mateix, la força és dels internautes, i qualsevol opció que no garanteixi la llibertat, deixa d'interessar i s'enfonsa estrepitosament en poques setmanes.
Revolucionari, perquè contra la Xina, cap govern occidental dels que diu que respecta els drets humans no s'hi atreveix. El negoci tradicional és massa sucós. Però internet, sí.
La Xina deixava operar Google al mercat més gran del món, a canvi que accedís a ser censurat. Malgrat fer-ho i deixar, per exemple, molt poques imatges visibles sobre la revolta del 89 a la plaça de Tiananmen, la companyia va rebre diversos ciberatacs, que podrien haver estat per part del govern de Pequín, i els comptes de Gmail de desenes d'activistes pels drets humans van ser vulnerats.
Google podia estar ferit de mort. Un cercador sota censura és una guia de telèfons sense la meitat de les pàgines. La imatge de submissió de Google era claríssima.
Doncs bé, avui Google s'emporta la web a Hong Kong i des d'allà i sense supervisió del govern xinès, pot incrementar el nivell d'informació de molts ciutadans de la Xina.
Creiem en la força del col·lectiu, perquè hi ha empreses que en depenen. Han de mantenir conceptes com valentia i llibertat per tirar endavant els seus negocis i això és una gran oportunitat. Per nosaltres com a ciutadans i també pel futur del periodisme independent.
Benvinguts a casa vostra.
Google desafia la Xina i deixa de censurar els continguts. El nou capitalisme pot ser democràtic i revolucionari. Democràtic perquè per internet només el seguiment quantificable d'usuaris és el que et dóna força, o el que és el mateix, la força és dels internautes, i qualsevol opció que no garanteixi la llibertat, deixa d'interessar i s'enfonsa estrepitosament en poques setmanes.
Revolucionari, perquè contra la Xina, cap govern occidental dels que diu que respecta els drets humans no s'hi atreveix. El negoci tradicional és massa sucós. Però internet, sí.
La Xina deixava operar Google al mercat més gran del món, a canvi que accedís a ser censurat. Malgrat fer-ho i deixar, per exemple, molt poques imatges visibles sobre la revolta del 89 a la plaça de Tiananmen, la companyia va rebre diversos ciberatacs, que podrien haver estat per part del govern de Pequín, i els comptes de Gmail de desenes d'activistes pels drets humans van ser vulnerats.
Google podia estar ferit de mort. Un cercador sota censura és una guia de telèfons sense la meitat de les pàgines. La imatge de submissió de Google era claríssima.
Doncs bé, avui Google s'emporta la web a Hong Kong i des d'allà i sense supervisió del govern xinès, pot incrementar el nivell d'informació de molts ciutadans de la Xina.
Creiem en la força del col·lectiu, perquè hi ha empreses que en depenen. Han de mantenir conceptes com valentia i llibertat per tirar endavant els seus negocis i això és una gran oportunitat. Per nosaltres com a ciutadans i també pel futur del periodisme independent.
Benvinguts a casa vostra.
