La prescripció d'antidepressius a Catalunya es va multiplicar per 5 entre el 2010 i el 2019
Un estudi de l'Hospital Clínic, en col·laboració amb l'Agència de Qualitat i Atenció Sanitària sobre Salut Mental, ha analitzat per primera vegada com es diagnostiquen i es tracten les malalties mentals a Catalunya.
Per fer-ho, es va crear una base de dades que ha recollit tota la informació mèdica de més d'1,4 milions de catalans durant 9 anys, entre el 2010 i el 2019. En aquest grup hi havia prop d'un milió de persones sense diagnòstic psiquiàtric, i gairebé mig milió que sí que en tenien.
L'objectiu d'aquest ampli estudi és poder disposar de dades reals que permetin saber en quin punt ens trobem pel que fa a l'atenció de la salut mental i què cal millorar.
Menys pastilles, més teràpia
L'estudi revela que entre el 2010 i el 2019 les prescripcions d'antidepressius van augmentar un 400%, és a dir, que es van quintuplicar. Però aquesta xifra no recull l'impacte de la pandèmia de la covid, raó per la qual els autors de l'estudi creuen que ara pot ser molt més alta.
El doctor Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria del Clínic, assegura que les prescripcions de psicofàrmacs --més de 15 milions d'antidepressius en 9 anys-- es fan correctament, però admet que si tothom que ho necessita pogués accedir a sessions de teràpia amb psicòlegs o psiquiatres, moltes vegades es podria prescindir de les pastilles:
Perquè llavors podríem esperar a veure si els pacients milloren amb una intervenció psicològica sense necessitat de donar un medicament.
En el període estudiat, entre el 2010 i el 2019, es van fer més de 67 milions de prescripcions, una part important de les quals van ser antidepressius i ansiolítics.
De fet, l'ansietat i la depressió van ser els diagnòstics més freqüents entre el prop de mig milió de pacients (473.812 persones) que van accedir a serveis especialitzats de salut mental. Concretament, el 31% dels diagnòstics van ser per trastorns d'ansietat i prop del 19%, per trastorns de l'estat d'ànim.
El doble de visites al metge
Una altra de les conclusions de l'estudi fet pel Clínic és que els pacients amb diagnòstic de salut mental utilitzen gairebé el doble els serveis sanitaris que la població sense diagnòstic psiquiàtric.
Concretament, entre els anys 2010 i 2019, l'1,4 milions de persones estudiades van fer més de 76 milions de visites al seu CAP. Parlem de visites no especialitzades en salut mental.
Doncs bé, els resultats de l'estudi mostren que les persones sense diagnòstic de salut mental van anar una mitjana de 41 vegades al seu CAP durant els 9 anys analitzats, mentre que les que sí que tenien diagnòstic hi van anar 81 vegades, és a dir, el doble.
Pel que fa a les visites als serveis especialitzats de salut mental, durant aquests nou anys s'han doblat i pràcticament totes les van fer les persones diagnosticades. Del total de 9,3 milions de visites, només 24.669 corresponen a persones que no eren pacients mentals.
Menys ingressos i més malalties
L'estudi també conclou que les persones amb trastorns mentals diagnosticats tenen un nivell d'ingressos més baix i més malalties associades, com ara diabetis, hipertensió i obesitat i, per tant, més risc cardiovascular.
Tal com explica el cap del Servei de Psiquiatria del Clínic, el doctor Eduard Vieta, la relació entre salut mental i nivell socioeconòmic és bidireccional:
No vol dir que la pobresa porti a pitjor salut mental exclusivament, sinó també que la pitjor salut mental potencia la pobresa.
També s'ha comprovat que fumen més: ho fan gairebé la meitat dels pacients de salut mental (48,6%), mentre que entre el grup de població sense diagnòstic psiquiàtric el percentatge se situa en el 37,2%.
Els trastorns mentals afecten prop de 970 milions de persones arreu del món i són una de les principals causes de discapacitat.
Eina clau per planificar
Com dèiem, aquest ampli estudi representa una eina rellevant per saber en quin punt està l'atenció a la salut mental a Catalunya i detectar en quins aspectes pot millorar l'assistència a les persones afectades.
Així doncs, els resultats --publicats a la revista European Psychiatry-- permeten identificar àrees prioritàries d'intervenció, optimitzar l'assignació de recursos i dissenyar estratègies de tractament més eficaces.
A més, el seu enfocament poblacional facilita l'extrapolació dels resultats a altres regions amb sistemes de salut similars.
