UCO
Tiroteig Navas Barcelona
CIS PSOE
Cas Epstein
Yolanda Díaz
Cribratges càncer
Concerts Nadal
Narges Mohammadi
Kilmar Ábrego
Mazón whatsapps
IPC novembre
Gil Manzano
Reial Societat Girona
Eurolliga Barça

La presència de drons obliga a suspendre els vols a l'aeroport de Berlín durant dues hores

Berlín assenyala Moscou com a possible responsable d'aquestes maniobres, tot i que Rússia ho nega

Redacció

01/11/2025 - 08.25 Actualitzat 01/11/2025 - 12.24

L'aeroport de Berlín-Brandeburg ha interromput aquest divendres al vespre totes les operacions de vol durant gairebé dues hores per la presència de drons no identificats al seu voltant. L'incident, registrat entre les 20.08 i les 21.58, ha obligat a desviar "un bon nombre de vols" cap a altres ciutats alemanyes, segons ha informat un portaveu de la infraestructura aeroportuària.

Per evitar un col·lapse del trànsit aeri, s'ha flexibilitzat temporalment la prohibició de vols nocturns a la capital alemanya. "Suposem que el perill ha quedat descartat, de moment", ha afirmat el portaveu. La policia hi ha desplegat un helicòpter i diverses patrulles. Un dels equips ha arribat a veure un dels drons, però no ha pogut identificar-ne l'operador. 

Altres incursions amb drons els últims mesos

Aquest episodi arriba després d'un augment notable d'incursions de drons en espais aeris sensibles a Alemanya i a altres països europeus. 

Berlín assenyala Moscou com a possible responsable d'aquestes maniobres, tot i que Rússia ho nega. Alemanya és un dels principals suports militars d'Ucraïna en la guerra contra Rússia, fet que, segons les autoritats alemanyes, podria explicar una intensificació d'activitats de desestabilització híbrida.

A principis d'octubre, incidents similars van obligar a tancar en dues ocasions l'aeroport de Múnic. També s'han detectat drons sobrevolant bases militars, infraestructures crítiques i aeroports al nord d'Europa, com a Dinamarca i Noruega.

El govern alemany ha iniciat una reforma legal per permetre que l'exèrcit pugui abatre drons en espai aeri nacional, una competència que fins ara recau exclusivament en la policia. En paral·lel, la Comissió Europea impulsa la creació d'un "mur antidrons" amb horitzó 2027, tot i que alguns estats membres en qüestionen l'eficàcia i el cost.

La recent resposta de l'OTAN a incursions de drons russos a Polònia --que va requerir l'ús de míssils molt més cars que els aparells neutralitzats-- ha posat en evidència les mancances europees davant aquesta amenaça creixent.