La presidència sueca proposa per sorpresa prorrogar l'ús del carbó a la Unió Europea
Els ministres d'Energia de la UE no han estat capaços aquest dilluns de pactar una posició comuna sobre la reforma del mercat elèctric. En la reunió a Luxemburg, els titulars d'Energia del bloc no han pogut resoldre les discrepàncies sobre la proposta d'incloure una pròrroga a les subvencions al carbó i sobre la defensa francesa de les nuclears.
Davant la manca d'acord, la presidència sueca ha decidit concloure la trobada i traslladar la qüestió als ambaixadors per polir la proposta. "És bo donar una mica més de temps per trobar la manera correcta d'avançar", ha dit la ministra sueca d'Energia, Ebba Busch.
Sí que han tancat un acord per augmentar fins al 42,5% el consum d'energies renovables el 2030 i França ha aconseguit el reconeixement de l'energia nuclear en la descarbonització i la derogació per a la indústria de l'amoníac.
Controvèrsia pel carbó polonès
La reunió de ministres d'energia de la UE a Luxemburg s'havia esvalotat quan Suècia, presidenta de torn, ha proposat prorrogar aquestes ajudes al carbó més enllà del 2025. Una proposta per sorpresa que afavoreix principalment Polònia, que general el 70% de l'electricitat amb plantes tèrmiques de carbó, però també altres països.
La ministra polonesa del Clima, Anna Moskwa, ho ha defensat:
Per alguns de nosaltres, seguretat significa mercats amb capacitat.
En contra s'hi ha pronunciat Robert Habeck, ministre d'Economia i Clima d'Alemanya, que ha dit que la proposta "no és compatible" amb els objectius de protecció del clima de la UE.
Claude Turmes, ministre d'Energia de Luxemburg, l'ha qualificada de "sorprenent", i el d'Àustria ha dit als periodistes que a la reunió hi havia hagut "veus molt crítiques".
Per part d'Espanya, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s'ha mostrat partidària d'una solució específica per a Polònia:
Aquest és un dels temes més polèmics: Polònia té una situació especial pels problemes de seguretat de subministrament, però això no significa que haguem de posar en risc la feina dels últims anys.
En un sentit similar s'ha expressat Agnes Panniner-Runacher, ministra d'energia de França, que ha advocat per buscar una solució que inclogui les circumstàncies de cada país.
El contrasentit de dedicar diners públics als combustibles fòssils
El carbó és el combustible fòssil que emet més CO2 a l'atmosfera, i per això els científics insisteixen que el seu ús ha de caure en picat abans del 2030 si es volen evitar els impactes més greus de l'escalfament planetari.
Per aquest motiu seguir destinant diners públics a fomentar que es continuï cremant carbó en comptes de desenvolupar energies renovables és un contrasentit important.
Precisament els ministres s'han reunit per aprovar una reforma del mercat elèctric de la UE per anar fent-lo cada vegada menys contaminant i més renovable.
Proposta perquè els estats es quedin part dels beneficis extra de l'energia
La intenció era tancar un text acordat per passar-lo al Parlament Europeu, on s'ha de fer la negociació final, però s'ha ajornat. Amb la manca d'acord aquest dilluns, els estats continuaran les converses per fixar la seva posició, mentre la cambra encara ha d'examinar l'esborrany de proposta del ponent per pactar la seva posició negociadora.
Sobre la taula també hi ha una proposta perquè els estats es quedin part dels beneficis de les empreses energètiques. Té el suport de països com Espanya o Grècia, està lligada a l'augment dels preus de l'energia i té l'oposició de la indústria.
