La presidenta del Suprem alerta del dèficit de jutges i la sobrecàrrega de feina
Les oposicions per poder fer de jutge són de les exigents i més dures. Per aconseguir superar-les cal, de mitjana, entre quatre i sis anys. Prèviament, cal haver-se llicenciat en Dret i al final de tot superar un curs teòric i pràctic de dos anys a l'escola judicial situada a Vallvidrera.
Aquest dimarts ho han aconseguit 121 persones a l'entrega de despatxos judicials a l'Auditori del Fòrum, un acte presidit per Felip VI al qual han assistit els membres del Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial, el ministre de Justícia, Fèlix Bolaños i representants del govern català, com el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.
Per què les promocions actuals no són suficients per suplir la falta de jutges?
L'estat espanyol és un dels països europeus amb l'índex més baix de jutges, amb 11 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 17 per cada 100.000.
La presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, ha fet palesa la seva queixa i ha demanat més promocions durant l'acte d'aquest dimarts: "Els nous jutges sou molt benvinguts perquè tenim un greu dèficit de jutges".
El recent projecte de creació de noves unitats judicials és una bona notícia, però no aborda ni resol el problema de fons.
Aquestes declaracions es refereixen a l'anunci fa unes setmanes del Ministeri de Justícia de crear noves places de jutge. Per la presidenta del Suprem, abans de crear noves places judicials cal augmentar el nombre de jutges perquè això provoca que alguns tribunals quedin vacants.
Cada any, de la promoció de jutges que surten de l'escola, són entre més de 100 i 200 com a màxim, una xifra lluny dels 367 jutges a l'any necessaris segons el Consell del Poder Judicial. Es tracta d'una previsió pensada per la cúpula judicial només per mantenir la plantilla actual per la pròxima dècada i no solucionaria el col·lapse de la justícia, tal com adverteix la presidenta del Suprem.
Aquest dèficit provoca un sobreesforç i una sobrecàrrega de feina als jutges actuals, així com endarreriments en la resposta de la justícia.
Quin és el pla del ministeri per suplir la falta de jutges?
El pla del Ministeri de Justícia per aconseguir els jutges necessaris --preveu 500 en cadascun dels pròxims tres anys-- passa per potenciar l'anomenat quart torn. Una via per fer de jutge sense fer les oposicions dels jutges de carrera que ara han rebut el seu despatx.
Aquesta via està destinada a juristes de prestigi amb més de deu anys d'experiència, a qui se'ls fa una prova i entrevista. Això, juntament amb la proposta de reforma de la llei d'accés a la carrera judicial, va provocar al juliol una vaga de tres dies convocada per les associacions conservadores de jutges, que consideren que pot obrir la porta a magistrats afins al govern.
Quin és el perfil dels nous jutges que prenen el càrrec?
De la promoció d'enguany, set de cada deu nous jutges són dones, una tendència que es manté des de l'any 1997. Segons dades del CGPJ, quatre de cada deu integrants d'aquesta promoció provenen de famílies sense cap membre amb estudis superiors, i vuit de cada deu no tenen cap persona del seu entorn familiar que treballi en l'àmbit jurídic.
Catalunya, amb un dèficit històric de jutges, torna a ser el territori que més en rebrà d'aquesta fornada d'ara, amb 39. Aniran destinats a tribunals com el d'Amposta, Cervera o Blanes. I per primer cop Catalunya --juntament amb Madrid-- és un dels territoris d'on provenen la majoria dels nous jutges, només darrere d'Andalusia.
