La pressió estètica converteix el cos en camp de batalla visual

Tenir una bona salut mental implica tenir en equilibri moltes coses. L'autoestima, per exemple. Agradar-se almenys una mica, acceptar-se, que els altres t'acceptin. Hi ha etapes en què això ho domina tot, és el centre de tot. A l'adolescència i durant els primers anys de l'edat adulta, en el fet de sentir-se bé amb un mateix i agradar als altres hi participen forces que pressionen en direccions oposades.

El 60% de les joves de 18 a 24 anys se senten insatisfetes amb el seu cos i prop de la meitat de les noies de 12 a 16 anys es volen aprimar.

Se'n diu "pressió estètica" i pot arribar a ser asfixiant. Afecta principalment les dones, sobretot les adolescents i les més joves, però també els homes. Discrimina les dones per l'edat, pel color de pell i per la forma del seu cos. Els condiciona l'autoestima, la salut mental i també la física. Afecta la butxaca: la pressió per consumir és altíssima. S'ha de canviar l'armari cada temporada, estar a l'última, atendre totes les necessitats que es creen (que són infinites: cremes, tractaments, maquillatge o complements)...  

Una pressió que converteix el cos en camp de batalla visual. I fa que la idea de cos bonic estigui marcada per uns cànons que venen dictats des de fora, per criteris externs. Els criteris que dicten la indústria de la moda i la indústria de la cosmètica, i els que dicta la mirada dels altres, filtrada per aquests cànons, que són cruels i que sovint estan allunyats de la realitat que qualsevol es pot trobar a casa i davant del mirall.

Amb els anys es descobreix que quan s'està guapa és quan s'està bé, no quan s'entra en una 38. El més habitual és creure que una 38 és millor que una 40. I una 36, millor que una 38. Molt millor una S que una M. Resistir-se a aquesta pressió, no caure en la trampa de pensar que el cos de la foto és millor que el d'una mateixa és un treball personal dur, i fan falta anys per aconseguir-ho.

Però no pot ser només un treball personal. La força per escapar a aquesta pressió s'ha de fer també des de l'esfera pública, des del carrer, des del món de l'educació, des dels mitjans i des de l'acció política.