El burca i el nicab: de la realitat al carrer als arguments per intentar prohibir-lo
Vox torna a posar els vestits que tapen la cara en el debat públic. El partit d'Abascal ha presentat al Congrés una proposta de llei per prohibir l'ús del burca i el nicab en espais públics o llocs privats d'ús públic.
El burca és la peça de roba que tapa tot el cos de la dona i el nicab només deixa al descobert els ulls. En canvi, la proposta no inclou el hijab, el vel islàmic que tapa el cap i el coll.
El text preveu multes de més de 10.000 euros a les dones que el portin, penes de presó per qui obligui algú altre a portar-lo i l'expulsió del país per qui reincideixi.
El principal argument de Vox per defensar aquesta iniciativa és el risc que suposa per la seguretat ciutadana tapar-se la cara. Però el text és també una resposta al que ells consideren una "imposició de costums islamistes en l'espai públic" i un intent d'"erradicació de la identitat personal de la dona de la vida col·lectiva de la comunitat i de sotmetiment a l'home".
Junts defensa la prohibició, però amb la seva proposta
La resta dels partits representats al Congrés ja han explicat la seva intenció de vot i, de fet, només el PP li ha donat el sí.
Junts, per la seva banda, ha portat al Congrés una iniciativa pròpia que ja va defensar al Parlament, desmarcant-se de Vox. Tot i això, la proposta dels de Puigdemont també estableix "la prohibició de l'ús en espais públics de peces que cobreixin íntegrament el rostre".
Es volen diferenciar del partit d'extrema dreta amb els motius que exposa per defensar la prohibició. Considera que l'ús d'aquestes peces de roba configura "una pràctica de discriminació per raó de sexe i d'exclusió de la vida pública en condicions d'igualtat".
És a dir, tot i que la proposta de Junts vagi en la mateixa línia de prohibició del vel integral, els juntaires justifiquen que ho fan com a "mesura de protecció de drets, no com una sanció moral, i ha d'anar acompanyada de polítiques públiques orientades a donar suport a les dones afectades". Alhora, però, admet que "la retirada d'aquestes peces pot comportar represàlies, exclusió o risc per a la integritat física".
La proposta de Junts diu que "no es dirigeix contra cap confessió concreta", tot i que després parla específicament del burca i el nicab, usats principalment per dones de religió islàmica.
Un debat justificat?
La proposta de Vox ha ressonat políticament. La consellera Sílvia Paneque també n'ha parlat a aquest dimarts: "És evident que hi ha aquest neguit i aquest debat en l'àmbit social i que s'ha d'abordar de manera serena i rigorosa", deia justificant el debat sobre la prohibició.
És un missatge compartit pels socialistes a escala espanyola. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, s'ha volgut desmarcar de la proposta presentada del Vox, però ha admès que no els sembla bé el burca i que "hi hauria d'haver un debat tranquil, serè i raonable".
Alhora, ha subratllat que el seu partit "mai" donarà suport a una proposta que "pretén avivar l'odi a qui és diferent", en referència a la de Vox, i ha recordat que l'ús del burca a Espanya és "testimonial i marginal".
Per a Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la UB, la sola existència d'aquest debat "no procedeix", ja que el considera "tendenciós". Per a ella, "un debat d'una qüestió que ara mateix no està palès és desproporcionat i jurídicament no té sentit".
Quantes persones porten burca actualment a Espanya? Les lleis s'han de fer en funció de les necessitats que hi hagi.
En canvi, Hanan Serroukh, activista i escriptora, ha defensat aquest dimarts a "Tot es mou", de TV3, que "ja era hora" que es posés aquest tema sobre la taula.
A l'Europa del 2026 estem debatent qüestions si la dona té dret a la seva pròpia imatge.
"La submissió del hijab, ja no dic del burca, vol dir créixer amb por de la teva sexualitat, de la teva llibertat, de la teva identitat com a dona perquè es considera que és una provocació a l'ordre social." Per a l'activista, situar aquest debat en un context sobre immigració és "la gran errada".
Dins del feminisme, però, hi ha diferents visions sobre el vel islàmic i no tothom ho considera un element opressor.
Des de la Conferència Episcopal Tarraconense, el seu president, Joan Planellas, ha assegurat a "Mésnit", de 3CatInfo, que el debat del burca i el nicab "és estèril i contribueix a una polarització més gran". Planellas ha lamentat que "no estimem ni acceptem l'altre i li donem les culpes del que ens està passant".
El Tribunal Suprem va tombar la prohibició a Lleida
No és la primera vegada que es planteja aquesta prohibició. El 2013, el Tribunal Suprem es va pronunciar en resposta a l'aprovació de l'Ajuntament de Lleida de prohibir l'accés a instal·lacions municipals amb la cara totalment coberta. En aquell cas, el Suprem va al·legar que no tenien competències per fer-ho i que la prohibició podria produir l'efecte no desitjat de comportar la reclusió de la dona a casa.
Arran d'aquesta decisió, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també va suspendre diversos articles de l'ordenança municipal de Reus que s'havia aprovat en la mateixa línia.
La proposta actual de Vox, però, és d'una llei estatal. I la de Junts, de traspassar les competències estatals a les comunitats autònomes.
