La pugna EUA-Xina situa la despesa militar al nivell més alt des de la guerra freda

La despesa militar al món no s'atura. El 2019 hi va haver la pujada més alta de l'última dècada, fins a arribar als 2 bilions de dòlars. És un 4% més que la del 2018. Ja s'ha situat al nivell més alt des de la fi de la guerra freda, segons l'últim informe de l'Institut Internacional de Recerca de la Pau d'Estocolm (SIPRI).

A partir d'aquestes dades, diferents entitats han reclamat als països que s'aturi aquesta militarització i es destinin els diners a programes socials per respondre a la pandèmia de despesa militar al món no s'atura. El 2019 hi va haver la pujada més alta de l'última dècada, fins a arribar als 2 bilions de dòlars. És un 4% més que la del 2018. Ja s'ha situat al nivell més alt des de la fi de la guerra freda, segons l'últim informe de l'Institut Internacional de Recerca de la Pau d'Estocolm (SIPRI).

A partir d'aquestes dades, diferents entitats han reclamat als països que s'aturi aquesta militarització i es destinin els diners a programes socials per respondre a la pandèmia de coronavirus.

Els cinc països amb més despesa van ser els Estats Units, la Xina, l'Índia, Rússia i l'Aràbia Saudita, que junts representen el 62% del total. El creixement el protagonitzen especialment els països governats per Trump i Xi Jinping, cada cop més enfrontats geopolíticament.

Mentre la despesa militar mundial va augmentar un 3,6% l'any passat, la dels Estats Units va pujar un 5,3% i la de la Xina, un 5,1%. "Sembla un retorn a la rivalitat entre les grans potències", apunta Pieter D. Wezeman, investigador del Sipri.

Europa apuja la despesa un 5%; Espanya, un 0,9%

En l'àmbit regional, Europa ha registrat l'augment més gran. En concret, el 2019 va destinar un 5% més a Defensa que l'any anterior. Ara el Vell Continent representa gairebé el 20% de la despesa militar global i és la tercera regió del món que més diners hi dedica.

Espanya va incrementar un 0,9% el seu presupost militar. En total, l'Estat ha dedicat a aquesta partida uns 16.000 milions d'euros, xifra que representa un 1,2% del seu PIB.

Coincidint amb la publicació d'aquest informe, les entitats que impulsen els Dies Globals d'Acció sobre la Despesa Militar han fet avui una crida perquè, en el marc de la crisi sanitària actual, els governs redueixin la inversió militar i inverteixin en programes per fer front als problemes plantejats per la pandèmia.

Pere Ortega, president del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i expert en despesa militar, feia aquesta petició al govern espanyol:

A l'informe del Sipri, França continua sent el país de la Unió Europea que més diners destina a Defensa, però Alemanya ha augmentat aquesta partida de manera notable, un 10% més. "L'increment de la despesa militar d'Alemanya es pot explicar parcialment per la percepció d'una amenaça creixent per part de Rússia, compartida per molts estats membres de l'OTAN", ha dit Diego Lopes da Silva, investigador del Sipri.

Rússia encapçala clarament el rànquing de despesa militar al continent, mentre els seus veïns de l'Europa de l'Est i central també engreixen els pressupostos de Defensa. Durant els últims 10 anys, el Kremlin ha destinat un 30% més de recursos al seu exèrcit.


L'Índia, la tercera en el rànquing

Un dels cinc països que més gasten en armes, l'Aràbia Saudita, hi ha dedicat aquest any menys diners que el 2018. En canvi, l'Índia ha incrementat de manera important la despesa fins a situar-se en tercer lloc darrere dels Estats Units i la Xina. Rússia i l'Aràbia Saudita venen a continuació.

La Xina va augmentar un 5,1% el seu pressupost, mentre que l'Índia ho va fer en un 6,8%. "Les tensions i la rivalitat amb la Xina i el Pakistan són algunes de les causes principals de l'increment de la seva despesa militar", segons el Sipri.

Un dels països que continuen incrementant la seva despesa militar és Turquia. A l'última dècada el seu pressupost en Defensa ha pujat un 86%, sobretot per l'increment d'un 27% entre el 2017 i el 2018.