La reforma de l'atenció primària arrenca en 27 CAP que es diran CSIR: on són i què canvia

Canvis en el model d'atenció primària dels centres de salut públics de Catalunya. El sistema es va dissenyar fa 40 anys, amb el Decret de Reforma del 1985. I tot i que no para d'avançar, presenta limitacions per fer front als nous reptes sanitaris, socials, demogràfics i professionals actuals, segons el Departament de Salut.

L'envelliment de la població, la cronificació d'algunes malalties, les desigualtats territorials, la sobrecàrrega del personal, els avenços tecnològics o l'aparició de nous perfils professionals, per exemple, fan necessari revisar i refer el sistema. L'objectiu és que sigui més autònom, resolutiu i integral, per simplificar els processos i evitar demores en la resposta als pacients.

I això és el que faran 27 centres d'atenció primària, que a partir d'aquest dimarts deixen de ser un CAP per convertir-se en un CSIR, un centre de salut integral de referència.

"Hi haurà els mateixos professionals i recursos, el que canvia és l'organització", ha explicat Manuel del Castillo, president del CAIROS, el Comitè d'Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut, que ha proposat la iniciativa.

Un any fent de laboratori en viu

Aquests 27 CSIR, distribuïts per tot Catalunya, tindran autonomia per reorganitzar-se i gestionar-se en funció de les característiques i necessitats dels pacients que atenen, i de les eines i perfils professionals de què disposen o que aniran incorporant d'altres serveis socials.

Durant sis mesos, han dissenyat un pla de treball que ara ha rebut el vistiplau del govern i, per tant, l'autorització per desplegar-lo.

L'objectiu és fer més fàcil i ràpid l'accés dels pacients al sistema, millorar la qualitat de l'atenció que els donen i també la formació i condicions laborals dels professionals sanitaris que hi treballen, sotmesos a molta pressió.

Els 27 centres han estat triats després d'una convocatòria oberta a tots els CAP, a la qual es van presentar més d'un centenar d'equips de totes les regions sanitàries --en concret, 116--. Un fet que demostra, segons el Departament de Salut "el compromís i la implicació dels professionals sanitaris" en la millora de l'atenció primària.

A partir d'ara, aquests centres poden estructurar i gestionar els seus equips com considerin oportú sota el que s'ha anomenat "unitats bàsiques assistencials integrades". I anar readaptant el projecte, com si fossin un laboratori en viu, segons les necessitats que es trobin a mesura que el vagin desplegant. Tots els canvis organitzatius, ha insistit Manuel del Castillo, "estaran liderats des del territori pels professionals que saben com donar resposta a les consultes dels pacients".

La Generalitat es compromet a donar-los suport i reorientar els recursos necessaris perquè puguin implementar-lo, segons ha explicat Aina Plaza, directora general de Planificació de Salut.

I és que entre els objectius d'aquest pla pilot també hi ha la integració de serveis --com els crònics, la salut mental, les residències o els hospitals d'aguts-- per reduir desigualtats i ser més efectius. I que "algunes de les activitats dels hospitals es puguin fer a casa amb equips d'atenció primària".

Per exemple, que la programació de visites es faci "per motius" i no hagin de passar sempre per l'embut del metge, abans de derivar-se on correspongui, si es poden resoldre per personal administratiu o d'infermeria. O que, si una persona que rep una alta hospitalària necessita ajuda domiciliària immediata, es pugui gestionar des del CSIR i no l'hagi de demanar pel seu compte a l'Ajuntament.

D'aquí un any es farà una avaluació de cada cas, abans d'estendre el model per tot Catalunya.

Quines mesures prendran

Cada CSIR s'organitzarà com consideri oportú, segons el pla que han presentat al govern. Tots els plans s'han emmarcat dins de 10 línies d'acció comunes i 25 mesures inicials definides pel CAIROS, que inclouen:

• Incorporar noves tecnologies i intel·ligència artificial, com un assistent digital de suport clínic que permeti la transcripció de veu a text.
• Reorganitzar les unitats per simplificar tràmits, amb més personal administratiu i també assistents clínics per reduir la burocràcia i oferir un servei més individualitzat.
• Revisar els perfils i rols professionals per treure el màxim partit de les competències del personal i afegir nous perfils professionals que faltin.
• Intensificar la innovació i la recerca biomèdica.
• Impulsar els programes de prevenció --tan epidemiològica com a les residències o de trastorns en neurodesenvolupament infantil, per posar alguns exemples--.
• Desplegar un model de derivació de pacients entre l'àmbit d'atenció primària i l'atenció hospitalària ambulatòria.
• Ampliar la cartera de serveis i també la col·laboració amb serveis socials i comunitaris.

El nou sistema no només ha de permetre guanyar temps i reduir la burocràcia sinó, sobretot, millorar la qualitat assistencial dels pacients, com ha explicat a TV3 Anna Izquierdo Guerrero, referent administrativa de l'Equip d'Atenció Primària Encants, un dels quatre CSIR de la ciutat de Barcelona.

Que el personal mèdic tingui un assistent digital que transcrigui la conversa amb els pacients, per exemple, "facilita que el metge o la infermera tinguin una atenció més directa amb el pacient i no hagin d'estar només teclejant a l'ordinador sense tenir en compte la persona que tenen davant", explica Izquierdo.

On hi ha els nous CSIR

Els Equips d'Atenció Primària (EAP) seleccionats per Regió Sanitària, ara convertits en CSIR, són els que es poden consultar en aquest mapa i llista:

• Alt Pirineu i Aran: EAP Tremp (ICS)
• Barcelona Ciutat: EAP Comte Borrell (CAPSBE), EAP Encants (ICS), EAP Barcelona 7B (EAP Sardenya) i ETAP Clot-Sant Martí (ICS)
• Barcelona Metropolitana Nord: EAP Barri Llatí – Santa Coloma de Gramenet (ICS), EAP Sabadell 4A CAP Concòrdia (ICS), EAP Ronda Prim - Mataró (ICS), EAP Sant Llàtzer – Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa)
• Barcelona Metropolitana Sud: EAP Martorell Urbà (ICS), EAP Gornal – l'Hospitalet de Llobregat (ICS), EAP Castelldefels 1 (ICS) i EAP Castelldefels 2 (CASAP).
• Camp de Tarragona: EAP Mont-roig del Camp (ICS) i EAP Reus V (Salut Sant Joan Reus Baix Camp)
• Catalunya Central: EAP Barri Antic - Manresa (Althaia), i EAP Santa Eugènia de Berga (ICS), EAP Vic Nord (ICS) i EAP Vic Sud (EAP Vic)
• Girona: EAP Salt (ICS), EAP Canet de Mar (ICS) i EAP Calella (Consorci Sanitari del Maresme i la Selva)
• Lleida: EAP Onze de Setembre – Lleida (ICS)
• Penedès: EAP Baix-a-Mar (Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf), EAP Penedès Rural Est – Vilafranca del Penedès (ICS) i EAP Baix Penedès Interior – L'Arboç (Xarxa Santa Tecla)
• Terres de l'Ebre: EAP l'Ametlla de Mar - el Perelló (ICS)