La retirada dels pressupostos: guanyar temps per evitar el xoc
La retirada d'uns pressupostos abans del debat parlamentari és una situació inèdita a Catalunya. No havia passat mai. En canvi, sí que ha passat --en dues ocasions-- que el govern del moment hagi perdut la votació d'uns comptes al ple. I les dues vegades ha tingut conseqüències importants.
La primera va ser l'any 2016, amb Carles Puigdemont a la presidència. Aleshores el revés del Parlament va comportar una qüestió de confiança que va desembocar amb el compromís per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre. El 2023, el president Pere Aragonès, també va perdre la votació dels pressupostos. Aleshores va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions, que va perdre a molta distància del seu rival, l'actual president.
La memòria política d'aquest país portava a pensar que un revés parlamentari als primers pressupostos d'Illa hauria suposat un xoc que podria haver dinamitat la legislatura. Per tant, la retirada dels comptes era el camí que, d'entrada, tenia menys risc polític, per molt extraordinari que sigui.
El comptador a zero
Fa només dos mesos, tornant de Nadal, que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va tancar l'acord de finançament amb el govern espanyol. Molts pensaven que aquella entesa aplanava el camí per a l'aprovació dels pressupostos a Catalunya, però Junqueras ja va deixar clar, des del principi, que no n'hi havia prou: també calia tancar la recaptació de l'IRPF a Catalunya. I aquí ha començat el camí de corbes de les últimes setmanes.
Els republicans exigien un gest en aquesta matèria, i Illa va mostrar el seu "compromís total" amb la hisenda catalana a mitjans del mes passat. L'endemà Junqueras certificava que no n'hi havia prou, que calia un missatge diàfan des del govern espanyol i, dos dies després, des d'"El Matí de Catalunya Ràdio", va anunciar una esmena a la totalitat als comptes. Pel mig, el líder d'Esquerra havia intentat arrencar el compromís del govern espanyol amb una reunió, a la Moncloa, amb Pedro Sánchez. Però no el va aconseguir.
Ara, amb la retirada dels comptes, el comptador es posa a zero. "Ens donem més temps", escriuen el PSC i ERC en un comunicat conjunt. Però, en realitat, es donen alguna cosa més que temps, mouen fitxa per aconseguir un acord abans de les vacances d'estiu que permeti aprovar els pressupostos i "preservar l'estabilitat del país". En definitiva, posar el comptador a zero.
I amb aquesta meta són rellevants les noves paraules d'Oriol Junqueras sobre l'IRPF: "És una condició molt important, però dependrà de quantes altres propostes són capaços de posar sobre la taula i si tenen una proposta alternativa, que la posin". Per tant, allò que era una línia vermella, ara passa a ser una condició molt important. Un gir que pot facilitar l'entesa abans de l'estiu.
La sortida de la ministra Montero
I el comptador es posa a zero en unes setmanes en què hi ha dues fites rellevants que poden condicionar la negociació. La primera pot ser d'aquí a unes setmanes, amb la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera, la reunió del Ministeri d'Hisenda amb les comunitats autònomes.
D'aquesta reunió en sortirà l'aprovació de la proposta concreta de nou model de finançament, que després s'haurà d'aprovar al Consell de Ministres i tramitar al Congrés dels Diputats. Per tant, l'acord del nou model començarà a caminar.
I l'altra fita és la sortida del govern espanyol de la seva número 2, la vicepresidenta i ministra d'hisenda Maria Jesús Montero. Ella ha estat la principal negociadora del nou model de finançament i també la veu que, en nom de l'executiu, més s'ha oposat a la hisenda catalana. Montero deixarà el govern després de la Setmana Santa, un cop es convoquin les eleccions a Andalusia, per liderar la candidatura dels socialistes. I el seu relleu serà la persona encarregada de pilotar els nous passos del finançament.
Preguntada aquest dimecres per la situació dels pressupostos de la Generalitat, l'encara ministra s'ha rentat les mans. "Sembla que l'aprovació dels pressupostos passa per retirar-los i tornar-los a presentar amb la incorporació d'algunes qüestions que puguin pactar. I aquí el govern d'Espanya no hi ha tingut res a veure", ha dit Montero a la premsa.
Cap trencadissa
La retirada dels pressupostos se suma a uns mesos complicats per a l'executiu d'Illa, després de les setmanes més crítiques del caos de Rodalies i de les protestes dels professors, el personal mèdic i la pagesia. La tibantor amb Esquerra s'ha fet manifesta les últimes setmanes, i segur que els estira-i-arronses entre socialistes i republicans continuarà les pròximes setmanes. De moment, però, no hi ha hagut cap trencadissa. I això no és un titular menor.
Les relacions entre els dos partits han resistit el primer escull de pressupostos, però difícilment en superaran un segon. Diversos dirigents del govern explicaven aquests últims dies que la retirada només era possible si tenien garanties que no en perillava l'aprovació quan tornessin al Parlament.
I ara ja estem en aquest escenari: si abans de l'estiu els pressupostos s'aproven, Illa tindrà oxigen per tirar endavant la legislatura, però, si aquest cop el Parlament els rebutgés, la convocatòria electoral avançada a Catalunya difícilment tindria alternativa.
