La riquesa dels estanys naturalitzats de Barcelona, un oasi enmig de la ciutat
Un senyor amb bastons de marxa nòrdica arriba caminant fins als jardins del Doctor Pla i Armengol de Barcelona, al barri del Guinardó, un divendres al migdia en plena calorada. S'asseu al costat de la bassa naturalitzada que hi ha per contemplar-la: "A mi l'aigua m'aporta molta pau."
Amb el rauc de les granotes de fons, ens explica que està malalt i que el màxim que es pot acostar a la natura és anar fins aquest parc que està situat a sobre de l'Hospital de Sant Pau.
I aquí al parc hi ha la bassa amb les granotes, els nenúfars... això és vida. Aquest silenci. A mi això em dona vida.
Pocs minuts més tard apareix la María José Piorno, que es posa a fer fotos a les plantes de l'estany, perquè diu que li aporta pau i benestar: "Necessitem aquests espais perquè eren el nostre hàbitat natural i la ciutat ens ofega. I l'aigua és el que alimenta la natura, i a nosaltres també".
Els beneficis psicològics de les basses naturalitzades
Uns estanys que s'han omplert de plantes, insectes i altres animals després que es deixessin de clorar. Una aposta per la biodiversitat a les ciutats que comporta beneficis mediambientals i psicològics per a les persones que s'hi acosten, com han pogut observar un equip d'investigadors de diferents disciplines de la Universitat de Barcelona.
Sergi Valera, professor de Psicologia Ambiental, ha constatat que aquesta riquesa natural és una eina molt potent de restauració psicològica: "Proporcionen una riquesa d'estímuls visuals i sonors molt plaents."
"Són espais que regulen molt bé la temperatura, i l'aigua crea un paisatge sonor molt relaxant que fa que ens recuperem de l'estrès", argumenta Valera.
També han vist com tota aquesta riquesa visual i sonora es converteix en un pol d'atracció, ja que la gent es queda més estona gaudint-ne que quan només hi ha zones verdes o estanys d'aigua clorada.
Aquí entra el segon gran benefici en una societat on cada cop més gent viu sola: afavoreix la conversa amb altres persones. "Aquests espais propicien la interacció social espontània, de baixa intensitat", explica Valera.
És aquell "Hola, bon dia, com està?". Converses curtes que, segons Valera, "permeten sentir-nos en comunitat".
Com més qualitat tingui l'espai públic, més fàcil és que es donin aquesta mena d'interaccions.
Un estudi de 20 estanys naturalitzats de Barcelona
Dani von Schiller, biòleg, és el coordinador de tot aquest estudi de la Universitat de Barcelona que ha analitzat els beneficis de la naturalització de 20 estanys urbans de la ciutat de Barcelona.
"Un cop es deixa de clorar, la floració de biodiversitat és brutal. Algues, fitoplàncton, zooplàncton, que s'alimenta d'aquestes algues, els insectes com les libèl·lules, les granotes...", afirma Von Schiller.
Introduïm a la ciutat tota una diversitat que no existiria.
També han estudiat com aquests estanys aporten beneficis per mitigar l'emergència climàtica. I alhora, l'aigua naturalitzada també provoca uns corrents d'aire molt beneficiosos per regular la temperatura de l'entorn.
Els investigadors creuen que seria molt aconsellable per a les ciutats tenir més basses naturalitzades, pels beneficis mediambientals i psicològics.
Dani von Schiller encara afegeix un altre benefici. La naturalització també té una influència molt important en processos bioquímics del cos humà: "Generen un benestar també físic, semblant al que trobaríem quan som en un bosc o un llac natural. Un benefici que tothom, a la ciutat, pot entendre."
