La segona família més rica d'Alemanya dona 10 milions en descobrir el seu passat nazi
La segona família més rica d'Alemanya admet el passat nazi de l'avi i el pare i decideix donar 10 milions d'euros a causes benèfiques per compensar un mal que, asseguren, no coneixien.
De fet, ha estat la generació més jove de la família Reimann la que va encarregar, el 2014 a l'historiador económic de la Universitat de Munic, Paul Erker, que investigués els arxius familiars. Un reportatge de l'edició dominical de Bild, Bild amb Sonntag, ha fet públics els primers resultats de la recerca, que revela el passat nazi de la família Reimann.
El portaveu de la família i un dels gerents del holding d'empreses que gestionen, Peter Harf, ha explicat a Bild la reacció de la família en conèixer els detalls de la investigació.
Ens avergonyim, ens van quedar blancs com la paret. No hi ha res que es pugui justificar. Són crims repugnants.
Harf va confirmar la informació publicada i va afegir que la família ha decidit donar 10 milions d'euros a una o diverses organitzacions benèfiques que encara no han decidit.
Reimann sènior i Reimann júnior eren culpables, els dos empresaris ja han mort, però haurien d'haver anat a la presó.
Paul Erker està escrivint un llibre, que sortirà a la llum l'any que ve, on es revelarà la dimensió nacionalsocialista que van tenir l'avi, Albert Reimann i el fill, Albert Reimann júnior, que no era fruit de la circumstància política i històrica, sinó que van ser nazis i antisemites convençuts.
La família Reimann és la segona més rica d'Alemanya, amb un patrimoni valorat en 33.000 milions d'euros. A través del conglomerat d'empreses de bens de consum, JAB Holding Company, gestiona accions de marques com Colgate, la loció Clearasil, el detergent Calgon, els cosmètics Wella, els preservatius Durex, o la firma de sabates Jimmy Choo,i els perfums de Calvin Klein, entre altres.
Ara, els Reimann saben que la seva multimilionària fortuna també es va fer amb treballs forçats durant el període nazi.
Treballs forçats i tortures
Segons la investigació, a l'empresa química que la família tenia a Ludwigshafen, durant la II Guerra Mundial, dones dels països de l'est de l'Europa ocupada, van ser obligades a fer treballs forçats, van ser maltractades i abusades sexualment pels capatassos.
Les obligaven a formar en fila nues a l'exterior dels barracons de la fàbrica i abusaven sexualment de les que s'hi resistien. Durant els atacs aeris, els treballadors russos eren expulsats dels refugis exposats a una mort molt probable. També van utilitzar presoners de guerra francesos.
Els Reimann es van queixar a l'alcalde que eren molt "mandrosos". Maltractaven els seus empleats a cops i puntades de peu, fins i tot a la casa familiar s'apallissava la dona russa que els feia de criada.
Uns 12 milions de persones van ser forçades pels nazis a treballar en la indústria bèl·lica alemanya durant el nazisme. Però, segons l'historiador Andreas Wirsching, director de l'Institut Leibniz d'Història Contemporània, de Múnich, són pocs els casos en què hi havia un contacte directe amb els propietaris.
Joves nazis el 1933 (Museu de l'holocaust Washington)
Entusiastes partidaris de Hitler
Albert Reimann pare, i Albert Reimann, fill, que van dirigir la companyia durant els anys 30 i 40, eren, segons la documentació estudiada, antisemites i partidaris entusiastes de Hitler.
Pare i fill es van unir a les files del partit nazi i van fer donacions a les SS des d'abans que Hitler assumís el govern del país. L'avi, com a donant voluntari a les SS, va rebre, el 1931, una carta d'agraïment firmada amb la salutació del führer. El juliol de 1937, el seu fill va escriure al líder de la SS, Heinrich Himmler:
Som una empresa familiar purament ària. Els propietaris són adeptes incondicionals a la doctrina racial. (...) El nom de la nostra empresa i, en particular, el fet de la nostra actitud contra el judaisme, ha de ser-li conegut per la correspondència anterior.
A partir del 1941, l'empresa va ser considerada "crucial" pel Tercer Reich, ja que fabricava subministraments per a la Wehrmacht i la indústria d'armament. El 1943 se sap que un total de 175 treballadors de l'empresa, un terç de la nòmina, eren mà d'obra forçada.
Reportatge relacionat: Món 324 "Quan descobreixes que ets fill d'un nazi destacat"
Confirmació amb escreix
Albert Reimann pare va morir el 1954, i el fill, el 1984 i, segons el relat, no van parlar mai de l'era nazi després de la guerra. A mitjans de la dècada dels 2000, els hereus de la família Reimann van començar a revisar antics documents de l'empresa i van trobar material que suggeria el compromís nazi del pare i l'avi. I decideixen conèixer la veritat, una veritat que ha superat les seves sospites.
Tot i que, acabada la guerra, les autoritats militars britàniques a Alemanya van sospitar de possibles crims nazis dels Reimann, pare i fill van aconseguir que la investigació passés al sector dels Estats Units que els va declarar només com a "seguidors". Un informe de l'arxiu oficial de Benckiser del 1978 va concloure que les relacions amb el regim de Hitler van ser "menors".
El portaveu de la família, Peter Harf, explica que els descendents, que no havien fet res per compensar les víctimes, ara ho faran.
Com han fet altres importants empreses alemanyes per rescabalar d'alguna manera les víctimes d'aquell període i els seus descendents.
Grans empreses alemanyes
L'any 2000 el govern alemany va establir un fons de 10.000 milions de marcs, més de 5.000 milions d'euros, per compensar les persones obligades a treballs forçats. La meitat d'aquests diners els aporten empreses com Siemens, Deutsche Bank, Daimler o Volkswagen.
La llista d'empreses alemanyes que han reconegut que van beneficiar-se de mà d'obra forçada, i altres delictes, durant l'època nazi, és molt llarga. I han trigat dècades a reconèixer-ho.
Daimler va ser de les primeres als anys 80. Mercedes va utilitzar gairebé 40.000 treballadors forçats cap a finals de la guerra, o Volkswagen, 12.000, molts presoners dels camps nazis. Hugo Boss va fer els uniformes negres de la SS i Deutsche Bank i altres empreses van lucrar-se amb la incautació de bens a jueus.
