Maduro, davant el tribunal federal de Nova York: "Soc innocent, encara soc president de Veneçuela"

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, s'ha declarat no culpable de tots els càrrecs davant el tribunal federal que el jutjarà d'acord amb la legislació nord-americana, dos dies després de ser capturat al seu país amb una operació militar.

"Encara soc president del meu país", ha assegurat, segons apunten mitjans nord-americans.

Soc innocent. No soc culpable. Soc un home decent, el president del meu país.

Maduro també ha explicat al jutge que va ser capturat a casa seva, a Caracas, un aspecte que el jutge Alvin Hellerstein ha dit que caldrà abordar en un altre moment i lloc, i s'ha autoqualificat de "presoner de guerra quan algú del públic l'ha increpat.

Per la seva banda, Cilia Flores, diputada i dona de Maduro, que va ser capturada en la mateixa operació militar, també s'ha declarat no culpable del càrrec de conspiració per al narcotràfic i s'ha identificat com "la primera dama de la República de Veneçuela". "Soc innocent, completament innocent", ha afirmat, en la mateixa línia que el seu marit.

Tots dos han comparegut, amb uniforme penitenciari i amb els peus encadenats, davant el jutge federal Alvin K. Hellerstein, de 92 anys, magistrat del districte sud de Nova York des del 1998 i que ja supervisava el cas obert contra Maduro el 2020. No s'ha permès l'accés de càmeres a la sala.

Maduro, a qui s'acusa de quatre càrrecs relacionats amb el narcotràfic i la tinença d'armes, ha contractat com a advocat defensor Barry Joel Pollack, conegut per haver defensat el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El lletrat no ha demanat la llibertat sota fiança per al seu client, però no ha descartat fer-ho més endavant.

Sí que ha demanat, en canvi, assistència mèdica tant per a Maduro com per a Flores per "problemes de salut". De fet, l'advocat de Flores, Mark Donnelly, ha afirmat que la seva clienta "va patir ferides importants durant el seu segrest".

Al líder veneçolà, que haurà de tornar a comparèixer davant el jutge el 17 de març, l'han traslladat des de la presó federal on era fins al tribunal amb helicòpter i amb furgonetes i cotxes policials, un recorregut molt seguit pels mitjans de comunicació i que s'ha transmès en directe per televisió.

Arrenca una operació judicial complexa

Amb la celebració d'aquesta primera vista, l'operació militar contra Maduro ha donat pas a una operació judicial que es preveu igual o encara més complexa, que obre molts dubtes legals i posarà a prova els fonaments d'una justícia inevitablement condicionada per les decisions que Donald Trump pren des de la Casa Blanca.

"Si s'ha fet aquest operatiu, és per condemnar-lo", adverteix taxatiu Xavier Fernández Pons, que és professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

El sistema judicial nord-americà té precedents de processament d'antics líders llatinoamericans capturats o extradits, com el panameny Manuel Antonio Noriega o l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández, també jutjats en tribunals federals dels Estats Units.

Fernández, que ha parlat del futur judicial de Maduro a 3CatInfo i a "El suplement", creu que en aquest cas se seguirà un procediment semblant al de Noriega l'any 1989, quan els Estats Units també van organitzar una operació militar per treure'l del seu país i el van acusar, jutjar i condemnar per narcotràfic.

Capturat en un país aliè

Per haver capturat i traslladat Maduro i la seva dona i diputada, Cilia Flores, des de Caracas fins a la insalubre presó federal de Brooklyn, el govern Trump s'escuda en el dret a la defensa pròpia, perquè el narcotràfic de què acusa Maduro provoca milers de morts als Estats Units.

L'argument, però, no s'aguanta des del punt de vista de la llei internacional, que només reconeix el dret a utilitzar la violència contra un altre país com a resposta a un atac previ. Tot i això, el precedent de la detenció, ara fa 35 anys, del líder panameny apunta que la justícia nord-americana acceptarà el cas fins al final.

En aquella ocasió, recorda el professor de Dret Internacional Públic, els jutges dels Estats Units van aplicar la màxima "Male captus, bene detentus", que ve a dir que, malgrat les irregularitats que hi hagi pogut haver en la captura, el pres està correctament detingut i, per tant, se'l pot jutjar malgrat que no s'hagin complert els procediments estàndards d'extradició.

Acusat de terrorisme

Als Estats Units, Maduro està acusat de quatre delictes que comporten penes potencialment molt elevades, especialment les relacionades amb narcoterrorisme i possessió d'armes automàtiques. Uns delictes que, combinats amb el tràfic de drogues i la col·laboració amb organitzacions criminals qualificades de terroristes per Washington, poden derivar en llargues condemnes de presó. 

Les acusacions, formulades el 2020 per la Fiscalia del Districte Sud de Nova York i confirmades aquest dissabte, sostenen que el president veneçolà hauria liderat durant anys una xarxa que va utilitzar el tràfic de drogues com a arma contra els Estats Units.

Per la seva banda, Cilia Flores, que és diputada i esposa del líder veneçolà, enfronta càrrecs vinculats a presumptes operacions de suport logístic i financer a la mateixa estructura criminal, segons documents judicials citats per mitjans nord-americans. 

Davant d'aquestes acusacions, probablement les defenses intentaran agafar-se a la feblesa de les proves, per bé que la narrativa per vincular el líder veneçolà al narcotràfic ve de lluny i s'ha travat des de la mateixa Casa Blanca.

Considerat com un fugitiu

Els primers dies després de tornar a la presidència, Trump va firmar una ordre executiva en què comminava el seu govern a designar els càrtels de la droga com a "organitzacions terroristes estrangeres", i això implicava poder tractar legalment els narcotraficants com a terroristes i eventualment implicar en el seu combat l'exèrcit i no només la policia i les agències antidroga.

I el setembre passat, el secretari d'Estat, Marco Rubio, ja es va referir a Maduro com un "fugitiu de la justícia nord-americana". I la Casa Blanca va elevar fins a 50 milions de dòlars la recompensa per a qui aportés informació que conduís al seu arrest.

Així, la captura no s'ha justificat per motius com ara la necessitat de jutjar-lo per crims de lesa humanitat --que hauria de jutjar la Cort Penal Internacional-- i ni tan sols per una intervenció humanitària o de democratització del país, sinó per una acusació de narcoterrorisme que intentarà fonamentar-se en la legislació vigent als Estats Units.

Segons la llei internacional, Maduro gaudiria d'immunitat perquè de facto tenia el control efectiu de Veneçuela.

Però la Casa Blanca assegura que no és un dirigent legítim i, per tant, que l'operació militar de fa dos dies no va ser contra el president d'un altre país, sinó contra un delinqüent en recerca i captura pels Estats Units.

"No és una invasió, no hem ocupat un país. Es tracta d'una operació de detenció i compliment de la llei. I per detenir-lo vam demanar l'ajuda del Departament de la Guerra en aquesta operació", ha defensat Marco Rubio, el secretari d'Estat de Trump.

La justícia va a l'una

Per ara no hi ha hagut fissures en el pla judicial: aquest diumenge, la fiscal general dels Estats Units, Pamela Bondi, difonia un comunicat conjunt amb el Departament de Justícia, l'FBI i l'Administració per al Control de Drogues (DEA) subrallant que tots els procediments de l'operació de captura de Maduro s'han fet "en estricta conformitat amb la llei nord-americana" i en el marc d'"una investigació criminal en curs vinculada al narcotràfic i delictes relacionats".

La fiscal general assegura que s'han arribat a explorar "totes les opcions legals per resoldre la situació de manera pacífica" i atribueix la responsabilitat del desenllaç a "la persistència en la conducta delictiva" dels acusats.

El precedent Noriega

Manuel Antonio Noriega, home fort de Panamà i cap de facto del país entre el 1983 i el 1989, va ser una figura polèmica després d'erigir-se cap de les forces de defensa. Durant anys va mantenir una relació ambigua amb els Estats Units i va col·laborar amb agències d'intel·ligència mentre consolidava un règim autoritari marcat per la censura, la repressió política i les denúncies de corrupció. 

A finals de la dècada dels 80, va ser acusat per tribunals nord-americans de narcotràfic i blanqueig de diners, cosa que va deteriorar definitivament les seves relacions internacionals.

El 1989, els Estats Units van llançar la invasió a Panamà coneguda com a operació Causa Justa, que va provocar la seva captura el 1990. 

Noriega va ser jutjat i condemnat als Estats Units i posteriorment va afrontar processos judicials a França i Panamà. Es va convertir en una de les figures més controvertides de la història política panamenya. 

El cas també recorda el precedent de Juan Orlando Hernández, que va ser president d'Hondures entre el 2014 i el 2022. En concloure el seu mandat, va ser acusat per la justícia dels Estats Units de conspirar per al tràfic de drogues, possessió d'armes i vincles amb organitzacions criminals. 

El 2022 va ser arrestat a Hondures i posteriorment extradit als Estats Units. El 2024, un tribunal federal de Nova York el va declarar culpable de càrrecs relacionats amb narcotràfic i ús d'armes, i condemnat a 45 anys de presó.

El desembre de l'any passat va ser posat en llibertat gràcies a un indult, precisament, del president Donald Trump.