La soprano Heidi Melton i l'OBC, dirigits per Vasily Petrenko, ofereixen un monogràfic Richard Strauss a L'Auditori, en directe a Catalunya Música 

Aquest diumenge el prestigiós director d'orquestra rus Vasily Petrenko dirigirà l'OBC per oferir un monogràfic dedicat a l'obra del compositor bavarès Richard Strauss. Petrenko ha triat per a l'ocasió una de les obres més exigents del repertori que posa a prova qualsevol orquestra. No cal haver llegit i entès la fosca ficció filosòfica de Friederich Nietzche per gaudir del poema simfònic "Also Sprach Zarathustra" (Així parlà Zaratustra), que comença amb una sortida del sol espectacular, en el que és un gran exemple de sumptuós so orquestral. Una partitura que es va fer cèlebre gràcies al film de Stanley Kubrick "2001: Una odissea de l'espai" i que tancarà el programa.

Al cèlebre poema simfònic l'acompanyaran dues obres més de Richard Strauss. Obrirà el concert el "Divertimento" per a petita orquestra, op. 86 que el compositor bavarès va escriure fent una mirada a la música del compositor del barroc francès François Couperin. Durant la primavera del 1900 Strauss va conèixer i es va enamorar de l'art francès del segle XVIII. A partir del 1923, Richard Strauss es va submergir directament en els clavecinistes francesos Jean-Philippe Rameau i François Couperin. Va ser el director d'orquestra Clemens Krauss qui el va animar a escriure una suite de danses inspirada en la música de Couperin. No va ser fins al 1940, al bell mig de la Segona Guerra Mundial, que l'obra ideada per Strauss es va convertir en un divertiment per a una petita orquestra de 47 músics sobre les Pièces de Clavecin del mestre Couperin.

La part central del programa l'ocuparà l'obra pòstuma de Richard Strauss, els cèlebres "Vier letzte Lieder" (Quatre últimes cançons), en els quals podrem sentir la veu de la soprano dramàtica nord-americana Heidi Melton. Interpretarà una obra mestra de la història del lied alemany, escrita sobre poemes de Joseph von Eichendorff i Hermann Hesse. L'any 1948, un desil·lusionat Richard Strauss va posar el punt final a una de les carreres compositives més brillants amb quatre cançons per a soprano i orquestra que parlen del comiat i que mai va poder sentir. Alemanya estava en runes i ell patia una crítica ferotge per haver col·laborat amb el règim d'Adolf Hitler. Malgrat tot, el seu testament musical no podria ser més bonic.

La transmissió d'aquest concert estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.